Ir al contenido principal

Temps de canvis

Després de 5 anys treballant a la mateixa empresa, he pres la decisió de canviar. És, amb total seguretat, una de les decisions més dificils que he hagut de prendre. De fet, a la feina hi passem tantes hores que els companys acaben sent amics, al menys mentre hi treballem i la feina que fem acaba omplint practicament tot el nostre dia. I després de 5 anys les hores passades a la mateixa sala són moltes, les anecdotes, les alegries i les decepcions, els moments vibrants, els minuts avorrits... he conegut moltes persones que han anant passant, aixo són moltes persones que han format part de la meva vida i molts records que sempre tindré amb mi.
Però sense voler, la vida canvia, i el naixement del meu bebé ha fet que canviés tot. Jo mateixa he canviat. I hi han vegades que una ha de ser valenta, e intentar pensar que malgrat la por que pugui donar-me el canviar ( de companys, de jefes, d'empresa, d'horaris...) l'aposta de futur em donarà la raó i jo i la meva familia estarem millor. Al septembre iniciaré aquesta nova etapa amb il.lusió i força, i em prometreré conservar allò que he anant aprenent aquests cinc anys i conservar aquells que continuaran sent amics, i confirarem que aquest nou cicle que al setembre encetarem sigui encara millor que el que acaba.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Haces muy bien siendo valiente y cambiando de trabajo por mucho que te cueste, pero estoy seguro que con el tiempo se demostrara que tomastes la decision correcta.
Animo y mucha suerte.
Mikel ha dicho que…
Sempre costa aixo de canviar de feina , pero la nostra generació es molt mes atrevida en aquest sentit , s´ha acavat aixo d´estar 30 anys a la mateixa empresa.
Sergi ha dicho que…
Anims! Encara ets prou jove tu, i els canvis, si són per millorar, malgrat que sigui en petites coses, sempre són benvinguts. D'altra banda caldria afegir-hi el fet que possiblement el canvi t'enriquirà i farà trencar la monotonia que, encara que no ho vulguis, acaba fent-se present a totes les feines quan un ja porta temps. Ànims!!!
PD: Potser fins i tot tindràs més temps d'escoltar al Knopfler! jejejeje
Sergi ha dicho que…
Per cert, t'espero al meu nou blog, hi seràs benvinguda!
Salut
Sylvie ha dicho que…
Anònim, Sergi, Mikel i tots aquells que m'heu donat el vostre recolçament: gràcies. Avui és l'ultim dia i soc massa sensiblona jo i clar, entre acomiadaments, regals, ultim cop q apago els llums, ultim cop que tanco la porta, que agafo el telefon... sort que ha estat tot prou bonic com per continuar pensant que als que considero com amics els continuaré tenint i que estic per fi preparada per tornar a començar en un altre lloc.
Lo dicho, gracias!

Ah, Sergi he passat pel teu blog i repetiré ;)
Josep Mª ha dicho que…
Jo també m'apunto a encoratgar-te pel canvi que has decidit donar finalment.
Estic segur que el teu fill, que encara no s'entera de moltes coses t'ho agraïra , i mes quan sàpiga els kilómetres que feies dia i nit cada dia, per arribar a casa tan tard a la nit.

Et vull dir també que els teus pares potser tindran una mica mes de feina amb el net, però segur que respiren molt més tranquils.
Josep Mª ha dicho que…
Vull dri-vos a tots els qui l'heu animat, que si passeu també per el meu blog , veureu que també jo i la meva dona varem fer molts salts a la vida que ens varen suposar canvis fonamentals,i pparlo de fa ja uns anys. Ara estic fent records de temps passats... que no sempre foren millors.
Ferran Porta ha dicho que…
Caram, caram, aquest setembre deu tenir alguna cosa... com tu, jo tb he decidit fer un canvi: prop de 7 anys a la mateixa feina, la deixo (tot i que amb una excedència) per provar coses a Berlin. Deu ser cosa dels astres :)
Que et vagi molt bé, en la nova etapa!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...