Ir al contenido principal

20 de Novembre

Ja sé que per l'immensa majoria pensar en avui és recordar la mort d'en Franco. Inevitable pensar-hi quan no fan més que repetir-ho en diaris, tvs... és igual, hi ha molt per parlar com sempre, però avui no ho faré.


Per mi, 20 de novembre em fa sempre pensar en el meu pare. Avui és el seu aniversari, i avui fa 70 anys.

És tota una vida, i de fet, n'hi han moltes petites vides dintre i al voltant. No sé el que deu pensar, ni el que es deu sentir havent passant tant de temps des que es va neixer, però em faig una idea.

M'agrada veure'l feliç, haver pogut gaudir amb ell aquest dia i continuar cumplint molts més.

La imatge, un clàssic del 1937, l'adeça el blog del meu pare: http:\\perezcasabayo.blogspot.com

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Doncs mira, prefereixo recordar el 20N per l'aniversari del teu pare (per molts anys, per cert!) que per... per... què era lo altre? ;-)
Mikel ha dicho que…
doncs felicitats al teu pare!! ja veig que esta en forma!!
Sergi ha dicho que…
Jo també m'apunto a les tesis del Ferran i també felicito al teu pare i a tu...

Així doncs, endavant les "atxes" que qui dia passa any empeny!!!!

Salut (i peles)
Anónimo ha dicho que…
CON PACO EN ESPAÑA SE VIVIA MUY BIEN ¡¡¡¡VIVA ESPAÑA!!!!!!
Sergi ha dicho que…
Anonimo: Desconocido, que no firma...

Està tot dit...
ZAGASO ha dicho que…
Hòstia!!!

He flipat durant molta estona llegint el bloc del teu pare.

Quina passada!!!!

Enhorabona.
Josep Mª ha dicho que…
per a tots els qui m'heu felicitat:MOLTES GRACIES I MOLT AGRAÏT.I per atots els qui llegiu el meu blog (que ja apunta la fi de la primera part) us passo una anècdota:
el dia 29 denovembre de 1975 vaig celebrar el meu aniversari amb 5 dies de festa a l'escola de Mataró on jo era el director. A casa, amb la meva dona, varem veura una ampolla de cava... pel meu aniversari!!.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...