Ir al contenido principal

Tot i que amb alts i baixos i força canvis l'any que ha acabat ha estat un bon any, sense malalties importants i sempre amb la gent que estimo. Espero que l'any que avui encetem es compleixin molts dels nostres grans i petits desitjos, i sapiguem viure'l amb sentit de l'humor i il.lusió.
Us deixo la meva millor postal de Nadal.
Als que em llegiu i no em coneixeu, als que em coneixeu i fa tant que no ens veiem, i als que ens veiem sovint Feliç Any.

Comentarios

Mikel ha dicho que…
molt bon any nou!!
Sergi ha dicho que…
Gràcies igualment! Salut pel 2008 i a seguir escrivint que m'agrada molt com ho fas.
Petonets
Xavi ha dicho que…
Feliç any 2.008 amb salut, amor, aire lliure i alegria.
Gràcies

Xavi
Anónimo ha dicho que…
FELIZ AÑO A TODOS Y QUE NIÑO MAS PRECIOSISIMO POR DIOS !!!!!

DIEGO
Ferran Porta ha dicho que…
Què mono, el teu nen!!!
Un any ple d'alegria i felicitat per tu i la teva família, Syl!
Sylvie ha dicho que…
Mikel, gràcies...
Sergi, ups, me faràs posar vermella noi!! merci..
Xavi, gràcies igualment, espero poder seguir gaudint de les teves aportacions. ;-)
Anonimo, guapo, eh que sí que es preciosisimo?? jeje
Eps Ferran, merci.. jo tb el trobo monissim! :P. Gràcies
Anónimo ha dicho que…
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Mr X ha dicho que…
hola silvia
feliç any i moltes gracies per visitar el meu blog.
segur q aviat escric de coses positives...jiji
Sergi ha dicho que…
Hola Syl, ja pots postejar al meu blog-... he tornat!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...