Ir al contenido principal

Adicció

He llegit avui al blog de Jordi Perales
un test per mesurar el teu grau d'adicció als blogs:

48%How Addicted to Blogging Are You?
El fet d'arribar a ser adicte, no importa el què seria massa perillós. Adicte al joc, a la beguda, al sexe.... inclus a no fer res.
L'adicció ens torna primitius. Resulta que hi ha un "circuit de recompensa" cerebral, es diu nucli accumbens, que explica fisio-biologicament l'adicció, on hi intervé la dopamina (un dels primers neurotransmisors en descobrir-se).
La dopamina, quan intervé en aquest circuit és la culpable de la sensació de plaer.
Les neurones de les persones adictes produeixen una anormal i gran quantitat de dopamina i per això responden defensivamente i redueixen el número de receptors dopaminérgicos (on s'encaixa la dopamina natural del cervell, però també els que la substitueixen, com passa amb el tabac,les drogues, etc). És per això que els drogadictes comencen prenent drogues per trobar-se millor, per després haver de prendre-les per evitar la sensació de malestar i necessiten cada cop més substància per aconseguir el mateix efecte que al principi. I esta explicació serveix absolutament per no importa quina adicció: i com que inclús s'han trobat els gens que codifiquen l'activat neuronal de la dopamina, se sap també que aquells més impulsius son més propensos a ser adictes. Es curiós veure a més que la dopamina intervé activament en els processos d'aprenentage i memòria. Tot un mon per descobrir... en qualsevol cas, quan menys adiccions millor, per això, un 48% d'adicció als blogs ja està bé.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
I want not acquiesce in on it. I over polite post. Expressly the designation attracted me to study the sound story.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...