No sóc gaire supersticiosa però tampoc diré que no ho sóc gens. No crec que tot allò que ens passa sigui casualitat ni tampoc que tot estigui predeterminat... Però aquest cop si que hi ha algo que m'ha cridat l'atenció. És en un dimarts 13 que es reuniran a la Casa Blanca el President del Govern d'España amb el President d'EEUU des de fa poc més de vuit mesos i recentment distingit amb el Premi Nobel de la Pau. Ja em sembla bé ja que es reuneixin els dos presidents...! Més aviat espero que no quedi "gafada" la trobada... Massa aconteixements que simbolicament es donen de forma simultània en el temps.
Demà té lloc "la celebración del día de la Fiesta Nacional" , representant-se tots els cossos de l'exercit (Legió , Guardia Civil, Exèrcit de Terra, Mar i Aire, la Guardia Real, la Cavalleria, la Patrulla Aguila, els cazas...), no em vull ni plantejar quin cost econòmic té aquesta parafernalia! No sé jo si és ara el millor moment per fer ostentació de res... i molt menys del poder de l'exercit del país quan no acabem de mai de rebre en forma de goteig constant els joves morts a la guerra de l'Afganistan. Ens vam retirar d'Iraq per a tenir més presència a Afganistan? no ho he acabat d'entendre mai això... I no qüestiono la presència d'España a les diferents guerres del món, desgraciadament no estem sols i l'ordre mundial es basa més en la demostració de poder allà on hi ha possibles fonts econòmiques que en qualsevol altre raonament..
A tot això, com deia al principi, un cop complim amb la tradicional exposició de "las Fuerzas Armadas", el President Rodríguez Zapatero es reunirà amb el responsable de l'exercit d'Estats Units, que té ara mateix les dues guerres mencionades anteriorment a ple rendiment (no les va encetar ell, cert. Afganistant l'arrastrem des de l'atemptat del 11 setembre i Iraq encara no sé molt bé per què). Es reunirà amb un President dotat d'una poderosa oratoria que no sé si el nostre president podrà igualar, però també amb el President d'un pais que manté la Pena de Mort amb total lleugeresa i impunitat. Un President això sí amb el Nobel de la Pau. Un Nobel que s'ha guanyat abans de conseguir-lo.
Massa posts a blo
gs, articles a diaris i noticies televisades s'han dedicat a aquest fet. Twitter bullia només saber-se la noticia i finalment no he pogut resistir la temptació de no fer com si res per què altres ja ho han escrit. Quan es va conéixer el Nobel de Literatura d'aquest any em vai avergonyir de no saber qui era, de saber que mai havia estat traduida al català, que a España s'havia inclus descatalogat. Ara penso que el desprestigi va de la mà d'un Premi que pensava que activistes russos, disidents xinos i sobretot aquest any, la Fundació Vicençs Ferrer mereixien per fets més que per paraules. Oratoria, paraules, esperances i il·lusions hi són darrera de moltissimes persones que dia a dia ens acompanyen en la vida. Casi un milió d'euros haurien donat molta més pau als descastats... tot i que el nostre president consideri que la concesió del premi a Obama té un "alt valor estratègic".
Comentarios