Ir al contenido principal

Carta als Serveis Municipals del Vendrell

Publico aqui la carta que acabo de remetre a l'adreça mail que s'indica per qüestions relacionades amb els parcs infantils del Vendrell:









Benvolgut regidor

A la renovada web de l'Ajuntament del Vendrell s'indica que el "Manteniment de les zones infantils" així com "Parcs i Jardins" són tasques que s'encomanen a l'empresa creada per el mateix ajuntament "El Vendrell Serveis Integrals". Serveixi aquesta carta oberta, que publicaré al meu bloc (www.sylvieperez.net) els hi remeto a l'adreça que suggereixen a la mateixa web (serveismunicipals@elvendrell.net) per a manifestar el meu ( i n'estic segura que el de moltissims altres veïns) total descontentament amb els resultats d'aquests manteniment que pago amb els meus impostos. I sincerament espero que es prengui nota per a solventar situacions que no tenim per què patir.

En primer lloc, em sobta enormement l'absència a la majoria dels parcs infantils, d'un terra suau i segur format per una mena de suru i que garanteixen que els nens puguin jugar sense risc de trencar-se literalment el cap. Potser em falla la memòria però només el parc que hi ha al costat de la Rambla i Correus i el que hi ha a prop del Restaurant Maties tenen aquest suru al terra total o parcialment. La resta tenen sorra en el millor dels casos i pedres en la seva majoria. No cal que els indiqui aqui tots els parcs del poble, però el més trist és que ni tan sols se n'ocupen de portar sorra de la immensa platja que tenim per omplir els forats pedreguesos que hi han sota la majoria dels columpis.
Però no acaba aqui. Resulta que el manteniment dels parcs no es limita únicament a tallar-ne la gespa i podar els arbres i buidar escombraries o escombrar... resulta que de tant en tant plou. I quan plou, i com a conseqüència del punt primer, el terra no només es queda moll, s'entolla i els nens no poden baixar ni pels tobogans, ni practicament fer res. I aquell dia ja fa sol, però l'anterior ha plogut i ningú se n'ha ocupat.. i els nens busquen diaris per anar assecant tot el que és moll..
Això és inacceptable.

Tot i que no sé què puc esperar de tot això... Observo les noves urbanitzacions que fan al costat de Mas d'en Gual... al Tancat del Galan com els arbres que donavem ombra han donat pas a voreres sense arbres. On passejaran els avis i els nens? per què no han conservat arbres en estos carrers nous que urbanitzen?

Podria extendre aquesta carta a moltissims altres aspectes que a ben segur pot imaginar.

Esperant la seva resposta,
Cordialment,

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
molta sort a veure si et fan cas.
Anónimo ha dicho que…
I tant que li faran cas, aquest govern mira pels ciutadans i està pel que a d'estar tot i la crisi econòmica que estem patint.
Deu ni do, el que estan treballant l'acutal equip de govern.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...