Ir al contenido principal

Petició al Sr Jordi Roig i Vinyals per l'escola #martamata


Aquesta és la carta que jo enviaria al Sr Jordi Roig i Vinyals , Director General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament per tal de sol·licitar-li una entrevista a fi de concretar l'inici de la construcció de l'Escola Marta Mata del Vendrell.
Avui mateix la faig arribar a la Junta de l'Ampa de l'Escola per tal que fassi allò que consideri més adient.



El passat 9 de novembre de 2010 el govern aprovava la construcció de l'escola Marta Mata del Vendrell amb una proposta d'inversió de 5.147.247 €.

El centre on s'estan educant els nostres fills, el CEIP Marta Mata del Vendrell va començar la seva tasca fa ja 5 cursos i mig. Amb el pas dels anys, hem anat visquent la consolidació d'un projecte educatiu que involucra a tota la comunitat. Però malgrat els esforços dels professionals del Departament d'Ensenyament, amb la direcció del centre al capdavant i tot l'equip de docents al seu costat, estem arribant a una situació realment complicada.

Allò que va començar amb una instal·lació provisional s'ha convertit en un continu de provisionalitats que comencen a afectar el projecte que es va començar amb il·lusió ja fa massa temps. Fa cinc cursos que l'escola va iniciar la seva activitat amb unes instal·lacions provisionals, dignes, però provisionals. Any rere any s'han anat afegint més mòduls prefabricats que han permès, fins al moment, el desenvolupament de la tasca que s'encomana a l'escola. Però com totes les situacions provisionals, la incertesa fa que qualsevol projecte il·lusionant es converteixi en una simple qüestió de supervivència diària.

Som conscients dels retards en la cessió dels terrenys definitius on s'ha d'ubicar l'edifici, com també de la situació econòmica global en la que ens trobem. Però també som conscients de les necessitats de la nostra escola, l'escola dels nostres fills, de disposar d'un edifici definitiu que permeti la consolidació d'un projecte educatiu que esdevé més provisional cada dia que passa.

Tingui en compte que, en el millor dels casos, i comptant que el centre definitiu pugués estar construït al setembre del curs 2012-2013, els alumnes que van obrir l'escola hauran passat dos terços de la seva escolarització infantil i primària en mòduls prefabricats, amb els inconvenients que comporten, que poden ser minimitzats amb caràcter provisional però que no acceptem com a definitius.

A més, i per si no en fóra prou, en el mateix municipi s'ha de construir un nou centre educatiu ja que les necessitats d'escolarització són molt més grans que l'oferta en centres, tal i com constaten les xifres a les que poden accedir des del Departament d'Ensenyament. Això fa que en el nostre centre ja tinguem algun curs triplicat (P4) quan ni tan sols disposem d'un edifici.

És per tot això que li prego ens concedeixi una entrevista per tal de tractar la problemàtica generada en el nostre centre i ens pugui informar de les previsions reals per a la realització de l'obra.

Tantmateix, informarem de la petició d'aquesta entrevista al director dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament, per a que en tingui coneixement i per deferència pel tracte que ens han dispensat fins avui.

Rebi una salutació

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
molta sort en tot plegat.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...