Ir al contenido principal

#Vendrell, mancat d'equipaments. Sala d'estudis?

Sala d’adults a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, una tarda qualsevol, 6 joves adolescents al voltant d’una taula de 4 persones, sabent que només poden ser-hi quatre i intentant mantenir el màxim silenci possible mentre treballen amb la taula plena d’apunts (sense cap llibre de consulta de la Biblioteca sobre la taula). Una altra taula, tres joves universitaris es concentren amb cascs endollats a un mòbil, sobre uns apunts trets de carpetes i acompanyats a vegades, d’ordinadors, aprofitant la connexió wifi gratuïta a tota la Biblioteca. A moltes taules, també les que són a la sala de dalt, portàtils oberts i tabletes amb pantalles que porten a l’ IOC, a la UOC, instituts de la localitat o navegant cercant informació per omplir encara més apunts. La sala en veu alta, una petita sala tancada on es permet parlar a un volum de veu “normal” està ocupada amb un petit grup de quatre persones dissertant sobre algun treball, però sense necessitat de consulta amb llibres de la Biblioteca i sí, amb un o dos portàtils compartits per avançar a la feina.
Però hi ha altres joves que passen pel taulell d’informació preguntant si poden reservar aquesta sala per un altre dia, si la gent que l’està fent servir la té reservada fins gaire tard... I les taules s’omplen d’apunts, bolígrafs, motxilles i ordinadors, tauletes i mòbils... plenes d’estudiants que cerquen un espai tranquil per poder fer els deures, preparar treballs o estudiar, barrejats amb altres usuaris que llegeixen llibres de la Biblioteca, que passegen cercant una novel·la clàssica o darrera adquisició que els inviti a ser enduta en préstec, o que cerquen entre el fons de la Biblioteca la informació necessària per a la seva formació, inquietuds o treballs.
La sala infantil, qualsevol tarda...són les cinc. Els nens baixen en petites riuades per la rampa que els apropa al seu espai. Amb els seus llibres, els seus contes, la informació adaptada a la seva edat sobre tot allò que els encurioseix, sobre tot allò que estan treballant a escola o a casa. Són a taules per fer els deures, a taules amb ordinadors on poden fer els treballs. Taules que no poden usar per fer treballs en grup per què no poden parlar en veu alta, ni treballs que impliquin l’ús de cartolines i tisores i pegament per què no és pas el lloc adient per fer-ho, taules envoltades de nens que saben que no poden estar-s’hi drets allà demanant apunts als seus companys ... Barrejats amb nens que venen a fer jocs proposats a les escoles per fomentar la lectura, nens acompanyats de familiars que cerquen contes, pel·lícules i llibres per endur-se a casa o potser a escola per el treball d’un tema en concret. Barrejats amb nens que passen tota la tarda sols a la Biblioteca, pràcticament des de que surten d’escola fins que ja fosc, s’apropa l’hora de tancar... començant al principi fent els deures, i poc a poc, dibuixant, mirant contes, o simplement, jugant... Jugant, a la Biblioteca.

Tot aquest escenari em fa pensar en com d’indispensables són dos equipaments que no tenim al Vendrell:
Una ludoteca gratuïta per als petits.
Una sala d’estudi per aquells que ja han començat a fer treballs grupals, o simplement, necessiten un lloc per estudiar.

Sí, hi ha una ludoteca. Però no és gratuïta. I no és que jo cerqui que tots els serveis siguin gratuïts, però la Biblioteca assumeix una funció que va més enllà de la seva capacitat i identitat.. i és acollir en el seu espai nens que en lloc d’estar al carrer, estan llegint i fent jocs tranquils amb amics, però en un espai on no plou, on hi ha calefacció i aire acondicionat, lavabos, en un espai on intenten jugar una mica amb l’ordinador sense poder, i on senzillament necessiten una mica de control, i supervisió i agrairien (ells, però sobretot les seves famílies) orientació en el joc, en les hores que passen fora de casa... Si estan a la Biblioteca és per què no estan al carrer i les seves famílies no poden assumir un cost diari de ludoteca per baix que aquest sigui. Creieu que és realment car de mantenir un espai com el que descric?

Una sala d’estudi. Una sala d’estudi. Taules, cadires, llum, i accés a Internet. I supervisió per mantenir l’ordre, els temps, els espais. I el manteniment i la neteja (com a la Ludoteca). És car de mantenir això?
Una població com la del Vendrell, amb tants instituts i escoles, amb joves que van a la Universitat, amb adults que reprenen els estudis... no pot tenir una sala d’estudi per a que tots aquests usuaris puguin trobar un espai de tranquil·litat on fer els treballs, on estudiar, on trobar-se que no sigui un bar si les seves llars no reuneixen les condicions necessàries?

No em semblen inversions costoses. I segur que tenim espais per poder-los ubicar. I són necessaris. Molt més que necessaris.
I ho són per què la Biblioteca s’està trobant que els grups d’estudiants hi acudeixen com dèiem diàriament sense poder-los absorbir en la seva totalitat, i es veu doncs amb l’obligació d’acollir-los per què no hi ha cap sala d’estudi on adreçar-los al Vendrell.
De la mateixa manera que romanen jugant a qualsevol cosa, aquells nens a la sala infantil quan ja han acabat deures que estan fent a la Biblioteca per no disposar de cap altre espai tan públic i gratuït com ho és aquest per fer-los.
I no estem parlant d’una població reduïda, i és evident que inclús l’espai físic de la Biblioteca s’ha quedat massa petit. Per tant, aquest espai reduït s’està destinant a una funció que no és la pròpia de la Biblioteca, i deixe’n d’oferir-se, altres serveis als que no es pot donar prioritat, com per exemple, serveis d’informació, educació, etc.

En qualsevol cas, resulta desesperant i exasperant, voler estudiar i fer treballs en grup i no tenir on fer-ho en una ciutat educadora com és el Vendrell. I ho és encara més quan ens comparem amb ciutats com Vilafranca, que disposa de 160 places en sala d’estudi , havent-se obert una nova sala fa pocs mesos i tenint 3 sales d’estudi + 2 sales d’estudi ubicades a IES de la ciutat, totes de lliure accés per majors de 16a.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...