Ir al contenido principal

Quan la noticia important queda difosa: la reforma laboral,l'atur i les ajudes.

Massa ocupats debatint si la prohibició de les corrides de toros són o no un assumpte d'identitat, preocupats uns i altres en precampanyes autonòmiques, en reclamar multes a líders que viatgen sense cinturó de seguretat.... la gran noticia ha quedat diluïda entre tots aquest sucedanis de noticies: la reforma laboral, i la qüestió laboral en general.

Una reforma laboral que arriba després d'una reforma fiscal inacabada i amb mesures que tot i insistir el President del Govern que fomenten la contractació i eviten l'acomiadament no acabo d'entendre. I tot i que encara es projecte de llei i que possiblement la votació final sigui pocs dies abans que la convocada vaga general i s'introdueixin esmenes hi han punts que em resulten sorprenents. Per exemple, el fet que una empresa pugui tenir pérdues actuals i previstes ( i no només persistens en el temps) sigui ja motiu per procedir a un comiat per causes econòmiques. Potser em falta llegir més al respecte però de sobte penso que moltes empreses són estacionaries o pitjor encara... moltes ( i dic per què ho sé) no presenten números reals per no haver de pagar tots els impostos que els hi correspondrien... i lo pitjor... se m'acudeix que és relativament senzill per un bon economista/contable "demostrar" que l'empresa pot incorrer a curt termini en pérdues o disminució d'ingressos i entrar així en la possibilitat de reduïr costos amb un acomiadament econòmic... abans d'entrar en analitzar altres reduccions de despeses o incrementar una major eficacia en la gestió dels seus actius.

A tot això, llegeixo avui, en una noticia que torna a passar casi desapercebuda: el Govern central prorrogarà l'ajuda de 400 i pocs euros , prorrogant-la doncs per segon cop i aconseguint que així 8 de cada 10 aturats percebin algun tipus d'ajuda. (Aclareixo que segons entenc, prorrogar no vol dir que qui la cobra la continuï cobrant si ja ha esgotat el seu perióde, si no que nous aturats sense prestació s'hi podran continuar acollint)
Certament, i de forma objectiva no em sembla malament atorgar certa ajuda quan no hi ha cap altre ingrés, hi han casos realment dramàtics però.... per un altre costat.... em pregunto quanta gent no prefereix cobrar aquestes prestacions abans que treballar en feines que no són acordes a les notres expectatives. Sé que políticament no és correcte el que dic, que la preparació i curriculum que tenim ha de tenir-se en compte... però fins a quin punt un país ha d'assumir una reducció de sou funcionarial sense contemplacions i continuar pagant un subsidi havent-hi encara feines per desenvolupar?
Ahir, trobo que encertadament i a imitació que ja fan altres països europeus, el Ministre de Treball es preguntava si aquells aturats que rebutgin feina haurien de continuar cobrant. Jo potser no seria tan radical ((horaris en families amb persones a càrreg, desplaçament, etc) però si es rebutgen potser dos o tres feines i/o cursos de formació sí que caldria eliminar l'ajuda. Crec que la opinió del Ministre va ser llençada per tal d'obtenir un feedback de la ciutadania i trobo que avui l'ha trobat amb la noticia dels temporers a Catalunya. Cert que la feina és dura, molt i que 6 €/hora no és un magnífic sou ( al cap i a la fi, és el sou mileurista de la immensa majoria) però podem acceptar que es rebutgin feines? no vol dir això que hi torna a haver negocis sense declarar o un sosteniment familiar dificil d'argumentar? Aniriem a altres temes, com per exemple la insitència que he fet en que reduïr la despesa pública no és l'unic camí , s'han de recaudar tots els ingressos amb un control molt més exhaustiu. Però insisteixo, de la mateixa manera que de forma immediata s'ha procedit a reduccions de sous de treballadors indefinits de l'estat, cal un control correcte de l'abonament d'ajudes.... i ni prestacions i ajudes linials ni sobretot, prestacions d'atur per persones que rebutgen feines, o que maquinen per mantenir o obtenir la prestació de l'atur. Tots en coneixem..

En qualsevol cas... no perdem el Nord. Aquests són els temes realment importants.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
entre la roja, el burca, l'estatut i els toros estem la mar d'entretinguts. vinga els temes secundaris.

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang. Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...