Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de enero, 2008

1 any!

Voldria compartir avui amb tots els que em llegiu simplement l'alegria que em produeix el saber que aviat farà un any que vai encetar aquest blog. Potser seria més adient fer aquest post quan realment fos el seu primer aniversari (tot i que només falten uns dies) però la foto que us adjunto hi té l'explicació. Fa un any vaig escriure un post , realment el primer post. N'hi han dos o tres més antics, però eren adaptacions d'escrits que jo ja tenia fets. En fi, la flor de les dues fotografies correspon a la mateixa planta que tinc devant les finestres del balcó de casa. Era molt petiteta quan la vai comprar i feia just 15 dies qua acabavem de traslladar-nos on vivim ara, al Nostre (tot i que hipotecat pis), i no ho sabia però estava ja embarassada. Aquesta planta només floreix un cop l'any i em consta que no ho fa sempre. La tinc sempre mitg oblidada pero cada finals de Gener sense voler veig que, com ara, comença a neixer i em fa recordar molt i em fa pensar ...
Desde luego, las comparaciones siempre son odiosas. Por ello mejor no comparemos en esta ocasión, las ayudas que se brindan en otros países europeos a jóvenes, estudiantes, abuelos, etc con las que aquí se dan ( aquí es aquí , Catalunya , España... en este caso, qué más da). Sencillamente quisiera compartir lo mal repartidas y politizadas que me parecen los beneficios sociales a los que podemos optar... Siempre he pensado que la misma ayuda para todos, solo por compartir una misma condición me parece del todo absurda: ¿Es lógico que un abuelo solo por el hecho de tener x años tenga el transporte público gratuito en Barcelona o tengan las mismas reducciones en el coste de los medicamentos que puedan necesitar? A mi me parece que no lo es . ¿Cómo va a percibir lo mismo el que tiene una renta para vivir mayor que mi sueldo que el que viene a cobrar en cuanto la tiene sus 392 euros de pensión? ¿Es normal que por tener 3 hijos o más automáticamente se apliquen descuentos y reducciones...
Tot i que amb alts i baixos i força canvis l'any que ha acabat ha estat un bon any, sense malalties importants i sempre amb la gent que estimo. Espero que l'any que avui encetem es compleixin molts dels nostres grans i petits desitjos, i sapiguem viure'l amb sentit de l'humor i il.lusió. Us deixo la meva millor postal de Nadal. Als que em llegiu i no em coneixeu, als que em coneixeu i fa tant que no ens veiem, i als que ens veiem sovint Feliç Any.