20 de Novembre

Ja sé que per l'immensa majoria pensar en avui és recordar la mort d'en Franco. Inevitable pensar-hi quan no fan més que repetir-ho en diaris, tvs... és igual, hi ha molt per parlar com sempre, però avui no ho faré.

Per mi, 20 de novembre em fa sempre pensar en el meu pare. Avui és el seu aniversari, i avui fa 70 anys.

És tota una vida, i de fet, n'hi han moltes petites vides dintre i al voltant. No sé el que deu pensar, ni el que es deu sentir havent passant tant de temps des que es va neixer, però em faig una idea.

M'agrada veure'l feliç, haver pogut gaudir amb ell aquest dia i continuar cumplint molts més.

La imatge, un clàssic del 1937, l'adeça el blog del meu pare: http:\\perezcasabayo.blogspot.com

Pablo puso la lavadora

Lo reconozco, tengo la tele encendida casi todo el tiempo que estoy en casa.... pero este anuncio me tiene embobada!

Supongo que lo habreis visto, con su canciocilla pegadiza ( y no pegajosa como la del anuncio de Ikea, el de "eso no se toca niño, con eso no se juega..."), su equipo de hombres montando una coreografía con esta letra:

"Pablo se levantó, puso la lavadora y no se murió.Paco hizo un descubrimiento, lavar la ropa ya no es su sufrimiento.Ves como no es para tanto, no tenéis ni que soltar el mando.Ellos también pueden y tú… y tú y tú.
Ahora ya lo saben todos, los gallumbos no se lavan solos.Cantaba y lavaba el tuno y nunca se perdió la Fórmula 1.Caballeros recordar el aparato con el agujero que da vueltas no es el horno.No os confundáis de hoyo y en la lavadora echéis el pollo.Ellos también pueden y tú."

Y a pesar de que la campaña podría ser de algún gobierno de todos los que tenemos , resulta que no, que muy inteligentemente una marca de detergentes ha iniciado, una campaña con la que ha conseguido que, con una sonrisa, los hombres se den cuenta de quan ridiculos motivos utilizan para no poner una lavadora, pasar un aspirador, etc.
He pensado mucho el colgar este post, porque no soy la tipica feminista ni mucho menos, no me van esos extremismos, pero me sorprende que hoy en día, una campaña así todavía llame la atención. Lo que significa que realmente todavía las mujeres hacemos más en casa que los hombres, increible!!Y ojo, no es cuestión de hacer mas o menos cosas, cada familia es un mundo y se organiza como quiere y puede, es el querer compartir, y compartir en este caso unas labores que no corresponden por definición a nadie.

Podeis entrar en www.unmundosinmanchas.com, y ver quien está en la lista negra!! un poco heavy esto cierto, pero vamos, que el ritmo de la cancioncilla no me lo quito de la cabeza....

Tradicions

Doncs com podeu veure ahir vaig fer panellets ( es van torrar una mica massa sí.. ho reconec! però estaven bonissims, es clar, ja no en queda cap!). I per què us ho explico això?
Abans, recordo que feia fred, i que seia devant del forn de casa de ma mare, i veia com feia castanyes... i al cole feiem la Castanyada, i això recordo fer-ho jo amb nens en activitats extraescolars quan jo ja tenia vint i pocs. Recordo haver dibuixat castanyes, i cantar la cançó de la castanyera (quan arriba el temps de collir castanyes... la coneixeu no?), i comparar receptes per fer panellets.
Per mi, la Castanyada ( tot i que no m'agradaven ni m'agraden gaire les castanyes...) era com la benivinguda al fred, a l'hivern.
Potser es que el clima ha canviat, i que ahir vaig fer panellets amb màniga curta, i potser per això sé que per els nens ara ja no s'assembla en res la Castanyada. Si no fos per el treball d'alguns mestres i la voluntat d'alguns pares, Hallowen ho hauria envaït tot. Mentre repassava si tenia tot a casa (castanyes, boniatos, ametlla, coco... i cava!) uns nens van picar a la porta disfressats i demanant-me carmels! S'assembla més a un carnaval que a qualsevol altre cosa. Aquesta mania rara que tenim de copiar tot allò que sona a yanki em malalteix. Entenc que en ser festa al dia següent els que puguin aprofitin per a sortir de nit i fer minivacances, però l'extrem frivol al que s'ha arribat en celebrar, no ho oblidem, Tots Sants, es impresionant.
I on han quedat les nostres tradicions? ja no es dibuixen castanyes, sino carbasses... és clar que com a negoci dona molts més de si. Port Aventura no fa res amb una Castanyada, i en canvi té un filon amb Hallowen, els programes de TV també, i evidentment, millor tenir Carnestoltes i Hallowen per disfressar-se que només Carnestoltes.
En fi, ja veieu per on vaig no?