sábado, 29 de septiembre de 2012
#NoPrimàriesPSC
En un post antic que vaig fer coincidint també amb un període de campanya o pre-campanya electoral ja demanava als partits polítics que aprenguessin a escoltar... que sobretot quan la campanya tenia lloc a les xarxes socials en general, i a Twitter en particular, aprenguessin a escoltar, a interactuar, argumentar, etc.
Reconec amb sinceritat, que hem avançat en aquest sentit. Si hi continuen havent consignes, aquestes no són tan estrictes, de forma que tots els militants dels diferents partits ja no es dediquen a repetir tuits i, per tant, no es fa tan avorrida la política a TW. Ans al contrari, començo a apreciar que definitivament, la autocrítica dins un partit avui per avui i de forma pública només té lloc a Twitter.
I com no seria just dir que això ho percebo a tots els partits, on afortunadament es veu clarament és al PSC.
Dic afortunadament expressant una apreciació completament personal: Perquè per més que la teoria repetida per aquells que manen digui que, ha sigut la celeritat amb la que s’ha establert un nou calendari electoral per part del President Artur Mas, la que ha impossibilitat la celebració de primàries per escollir a un presidenciable, les raons per contradir això són infinites.
El motiu donat de manca de temps cau pel seu propi pes. Fa uns deu mesos ja que es va prendre una decisió. Com poden justificar la manca de temps si s’han tingut deu mesos per treballar envers una decisió presa per uns delegats que representen tot el partit?
El sentit comú sempre aconsella complir les promeses. Sempre i en qualsevol escenari o situació. I encara més si de política es tracta. Una política que avui encara es basa només en prometre coses i calcular-ne quantes deixaran de complir abans de votar.
Van prometre primàries obertes, a “l’estil francès” on inclús aquells q no són militants ni simpatitzants també poguessin opinar sobre qui preferirien de president o presidenta. I la promesa ha quedat en no res. Com confiaran els votants en promeses que els hi afecten a ells si se salten les promeses que se fan a sí mateixos?
A vegades les promeses es compleixen a mitges... es donen excuses i ens fem perdonar. I normalment ens perdonen si sóm sincers quan argumentem. Potser unes primàries internes, tal com fan altres partits en el mateix termini de temps, hagués sigut una decisió més salomònica.
Però no era només una promesa. Es va recollir als Estatuts després de l’últim Congrés. I es va recollir als Estatus a fi que allò no es pogués modificar ni canviar per ningú. Ni Executiva ni decisions personals ni res. Quin sentit té doncs fer un Congrés i arribar a uns acords que no són respectats?
Quin respecte mostraran envers els seus votants si el que demostren públicament és una manca de respecte envers ells mateixos?
Quin sentit té doncs la militància a un partit que no té en compte als seus militants?
Recordava aquell post que comentava a l’inici i les grans dificultats que hi havia llavors a Twitter per conversar. I com deia... definitivament la conversa sí s’ha establert. I s’ha establert gràcies a no-militants i no-simpatitzants que opinen o intenten opinar amb distància però gràcies i sobretot, a militants que exerciten l’autocrítica envers el partit on militen i generen corrents d’opinió divergents.
És només a Twitter on per fi començo a apreciar que dins un partit hi poden haver opinions claraments diferenciades i defensades per alguns militants amb força.
I tot i haver comentat les NoPrimàriesPSC , és extensible a altres converses que afortunadament comencen a tenir lloc i diversifiquen el pensament únic. Tant de bó aquesta autocrítica i reflexió pública tinguin lloc en les estructures de partit. I s’obtinguin llavors fruits. Només així hi hauran autèntics lideratges, autèntics resultats de persones que treballaran per un país i no per sí mateixes.
domingo, 16 de septiembre de 2012
A qui beneficia l'horari intensiu a escoles i instituts??
Al mes de maig, l'escola on duc el meu fill va defendre per escrit en una comunicació que conservo, els beneficis de fer jornada continuada a un centre de primària.
Finalment... i de moment aquest curs, només alguna escola de primària fa jornada continuada a Catalunya com a prova pilot, però en canvi a secundària, uns 380 centres han començat a fer jornada continuada aquest curs 2012-2013 el que es tradueix en un 60% del total dels instituts de Catalunya.
La meva posició és absolutament contraria a aquesta forma d'organitzar les classes. Per poder-me explicar, prendré com a guió els punts en el mateix ordre d'aquella comunicació que l'escola va elaborar i entregar el maig passat ( sense més implicació que tenir aquest guió) i us mostraré alguns tuits, blogs, etc de persones del món educatiu que també s'han manifestat públicament al respecte.
* No és només una reordenació d'horaris si no un compromís de la comunitat escolar amb el Projecte Educatiu i un instrument dinamitzador i de cohesió entre professorat, alumnat i famílies.
Em pregunto si és necessari reordenar els horaris per tal d'assumir aquest compromís. La comunitat escolar, que som tots, ens hauríem de comprometre per principis i no en base a un o un altre horari. De fet, la modificació d'horaris més aviat altera la cohesió entre els membres de la comunitat escolar. Quan un es pregunta a qui beneficia aquest nou ordre, les respostes espontànies sovint recauen en pensar que és al col·lectiu de mestres i professors.
En aquest tuit de @MaitePamies (Psicòloga i Psicopedagoga del Centrepsicopedagògic DAU a Reus) es reflexa el que se sent a les portes d'escola... i posa de manifest a més, com els centres on se fan classes de repàs, reforç, tractament de necessitats especials, etc disposaran de més temps per a tenir visites. Però això no respon pas als interessos d'alumnes i famílies no?
De fet, buscant a la xarxa he trobat més d'un bloc creat per professionals del món educatiu (professors, mestres) que han fet "campanya" a fi d'assolir aquest horari... per tant, quan algú s'esforça tant en poder demostrar que algo que quan de forma natural és rebutjat, en el fons és positiu, en algo els haurà de beneficiar no? Mireu com a exemples: Fem Jornada Intensiva o Jornada Intensiva Cat on comparteixen els punts que detallo en aquest article.
* Suposa una racionalització del temps que el nostre alumnat dedica a l'escola, a l'estudi, a les activitats extraescolars i a la família
Una racionalització ? en base a què? La racionalització del temps que l'alumne dedica a l'escola... salvant els viatges d'anada i tornada, les hores que els nens han de rebre classe, si no m'equivoco, han de ser sempre les mateixes... se reparteixin aquestes com se reparteixin. A l'estudi? per no donar només la meua opinió, en la mateixa conversa mantinguda amb @MaitePamies, @xmenduina i @AlbertMaj a Twitter ens preguntavem com organitzarien els nens/nois les hores de tarda per dedicar-les a l'estudi. Es clar que això correspon a les famílies, però parlavem abans de cohesió de la comunitat escolar, i ara d'obtenir una racionalització del temps proposat per l'escola. I penseu per un moment... si vosaltres adults, estiguéssiu estudiant des de les 8h15 fins les 15h00 tindríeu moltes ganes d'estudiar per la tarda, o dit d'una altra manera... quan treballeu de vuit a tres treballeu bé si a més heu de fer hores per la tarda? sense comptar a més, que possiblement molts han de fer activitats extraescolars perquè ens agradi o no, i no sent l'escola cap aparcanens, l'horari de l'escola condiciona l'horari a les famílies. I el nostre país no destaca precisament per afavorir la conciliació familiar, tot i que això seria un altre debat.
*És la concreció de l'activitat lectiva en els moments de major receptivitat per tal d'augemntar el rendiment escolar. Facilita l'adequació de les classes a les necessitats de descans i als ritmes biològics de l'alumnat.
Tot i que segurament no hi ha cap estudi que demostri que la jornada partida és millor que la intensiva o viceversa ( si n'hi ha i l'enllaceu corregeixo aquest punt), algú pot demostrar-me que és adequat que un nen hagi de dinar a les 16h de la tarda??. Aquest punt va ser escrit pensant en nens de primària, em sembla molt complicat demostrar que l'hora adequada per dinar un nen a primària sigui les 16h de la tarda. A quina hora ha de sopar doncs si se suposa que ha de berenar per anar a dormir a una hora adequada per llevar-se a les 7 a.m? Però a més veig que també pares de nens de 12 anys veuen complicada aquesta situació com va comentar el pare, mestre i professor d'adults @IgnasiCorral en un tuit d'aquesta setmana.
No veig que els ritmes biològics (son/vigília, alimentació, etc) es vegin afavorits amb aquesta organització del temps escolar.
A més, estem segurs que a les 14h del migdia, sense haver dinat, i en el millor dels casos, dos descansos per partir les classes, és un dels "moments de major receptivitat per augmentar el rendiment escolar"? permeteu-me que ho dubti. Sense mencionar a més que els cicles d'atenció difereixen molt d'una distribució horària així.
* Permet al professorat importar docència en els moments de major rendiment intel·lectual dels/les alumnes. El personal docent manté el seu horari laboral, lectiu i presencial al centre.
Respecte el primer punt, ja ho he comentat anteriorment. Difereixo i molt que totes les hores de 8h15 a 15h00 siguin les de major rendiment intel·lectual. Respecte el segon punt, i malgrat les posicions favorables que sembla que professors i mestres tinguin envers la Jornada Continuada (tal i com he mostrat) em permeto de dubtar-ho:
Crec que d'aquesta forma els professors i mestres han perdut certa flexibilitat horària. Parlant ara d'instituts, que és on s'ha aplicat, entenc que els professors hauran igualment d'anar al menys una tarda a fi de dur a terme reunions necessàries. Per tant, a canvi de guanyar una tarda lliure d'anar a l'institut (crec que treballaven dues i corregiu-me si vaig errada) han hagut de compactar totes les hores als matins. D'aquesta forma, perden hores que estaven presencialment al centre, dedicades a correcció de proves i exàmens, preparació de classes... o inclús, una ordenació horària que permetia poder acabar abans algun matí a canvi de la tarda que ara han guanyat. I em permeto a més de dubtar, que un professor que porta fent classe a adolescents des de les 8h15 del matí, també sense dinar, estigui en les millors condicions per donar una classe a les 13h o 14h.
* Permet ajustar les despeses de manteniment i gestió dels sistema escolar, alhora que suposa un estalvi econòmic per a totes les famílies usuàries del transport escolar i el servei de menjador.
Cert malgrat el punt del servei de menjador donat que qui el feia servir el continuarà fent servir i viceversa, i que el transport escolar a més no depèn de les escoles, que qui es beneficia en realitat d'aquesta compressió horària és l'Administració.
El Catedràtic de Pedagogia de la UB, Sr Francesc Imbernón ho resumeix en menys dels 140 caràcters que obliga un tuit: "La jornada intensiva a educació no té suport pedagògic sinó únicament aplicació d'una política d' estalvi en contra de l'educació pública"
La prova és que si realment es tinguessin en compte tots els punts que es pretenen defendre, la Jornada Intensiva s'aplicaria d'una forma més semblant al reste d'Europa, allargant-la fins potser les 16h de la tarda i establint per a tothom (professors, alumnes i personal administratiu) un temps obligat per dinar a l'institut.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)