#Vendrell, mancat d'equipaments. Sala d'estudis?

Sala d’adults a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, una tarda qualsevol, 6 joves adolescents al voltant d’una taula de 4 persones, sabent que només poden ser-hi quatre i intentant mantenir el màxim silenci possible mentre treballen amb la taula plena d’apunts (sense cap llibre de consulta de la Biblioteca sobre la taula). Una altra taula, tres joves universitaris es concentren amb cascs endollats a un mòbil, sobre uns apunts trets de carpetes i acompanyats a vegades, d’ordinadors, aprofitant la connexió wifi gratuïta a tota la Biblioteca. A moltes taules, també les que són a la sala de dalt, portàtils oberts i tabletes amb pantalles que porten a l’ IOC, a la UOC, instituts de la localitat o navegant cercant informació per omplir encara més apunts. La sala en veu alta, una petita sala tancada on es permet parlar a un volum de veu “normal” està ocupada amb un petit grup de quatre persones dissertant sobre algun treball, però sense necessitat de consulta amb llibres de la Biblioteca i sí, amb un o dos portàtils compartits per avançar a la feina.

Però hi ha altres joves que passen pel taulell d’informació preguntant si poden reservar aquesta sala per un altre dia, si la gent que l’està fent servir la té reservada fins gaire tard... I les taules s’omplen d’apunts, bolígrafs, motxilles i ordinadors, tauletes i mòbils... plenes d’estudiants que cerquen un espai tranquil per poder fer els deures, preparar treballs o estudiar, barrejats amb altres usuaris que llegeixen llibres de la Biblioteca, que passegen cercant una novel·la clàssica o darrera adquisició que els inviti a ser enduta en préstec, o que cerquen entre el fons de la Biblioteca la informació necessària per a la seva formació, inquietuds o treballs.

La sala infantil, qualsevol tarda...són les cinc. Els nens baixen en petites riuades per la rampa que els apropa al seu espai. Amb els seus llibres, els seus contes, la informació adaptada a la seva edat sobre tot allò que els encurioseix, sobre tot allò que estan treballant a escola o a casa. Són a taules per fer els deures, a taules amb ordinadors on poden fer els treballs. Taules que no poden usar per fer treballs en grup per què no poden parlar en veu alta, ni treballs que impliquin l’ús de cartolines i tisores i pegament per què no és pas el lloc adient per fer-ho, taules envoltades de nens que saben que no poden estar-s’hi drets allà demanant apunts als seus companys ... Barrejats amb nens que venen a fer jocs proposats a les escoles per fomentar la lectura, nens acompanyats de familiars que cerquen contes, pel·lícules i llibres per endur-se a casa o potser a escola per el treball d’un tema en concret. Barrejats amb nens que passen tota la tarda sols a la Biblioteca, pràcticament des de que surten d’escola fins que ja fosc, s’apropa l’hora de tancar... començant al principi fent els deures, i poc a poc, dibuixant, mirant contes, o simplement, jugant... Jugant, a la Biblioteca.

Tot aquest escenari em fa pensar en com d’indispensables són dos equipaments que no tenim al Vendrell:

Una ludoteca gratuïta per als petits.

Una sala d’estudi per aquells que ja han començat a fer treballs grupals, o simplement, necessiten un lloc per estudiar.

Sí, hi ha una ludoteca. Però no és gratuïta. I no és que jo cerqui que tots els serveis siguin gratuïts, però la Biblioteca assumeix una funció que va més enllà de la seva capacitat i identitat.. i és acollir en el seu espai nens que en lloc d’estar al carrer, estan llegint i fent jocs tranquils amb amics, però en un espai on no plou, on hi ha calefacció i aire acondicionat, lavabos, en un espai on intenten jugar una mica amb l’ordinador sense poder, i on senzillament necessiten una mica de control, i supervisió i agrairien (ells, però sobretot les seves famílies) orientació en el joc, en les hores que passen fora de casa... Si estan a la Biblioteca és per què no estan al carrer i les seves famílies no poden assumir un cost diari de ludoteca per baix que aquest sigui. Creieu que és realment car de mantenir un espai com el que descric?

Una sala d’estudi. Una sala d’estudi. Taules, cadires, llum, i accés a Internet. I supervisió per mantenir l’ordre, els temps, els espais. I el manteniment i la neteja (com a la Ludoteca). És car de mantenir això?

Una població com la del Vendrell, amb tants instituts i escoles, amb joves que van a la Universitat, amb adults que reprenen els estudis... no pot tenir una sala d’estudi per a que tots aquests usuaris puguin trobar un espai de tranquil·litat on fer els treballs, on estudiar, on trobar-se que no sigui un bar si les seves llars no reuneixen les condicions necessàries?

No em semblen inversions costoses. I segur que tenim espais per poder-los ubicar. I són necessaris. Molt més que necessaris.

I ho són per què la Biblioteca s’està trobant que els grups d’estudiants hi acudeixen com dèiem diàriament sense poder-los absorbir en la seva totalitat, i es veu doncs amb l’obligació d’acollir-los per què no hi ha cap sala d’estudi on adreçar-los al Vendrell.

De la mateixa manera que romanen jugant a qualsevol cosa, aquells nens a la sala infantil quan ja han acabat deures que estan fent a la Biblioteca per no disposar de cap altre espai tan públic i gratuït com ho és aquest per fer-los.

I no estem parlant d’una població reduïda, i és evident que inclús l’espai físic de la Biblioteca s’ha quedat massa petit. Per tant, aquest espai reduït s’està destinant a una funció que no és la pròpia de la Biblioteca, i deixe’n d’oferir-se, altres serveis als que no es pot donar prioritat, com per exemple, serveis d’informació, educació, etc.

En qualsevol cas, resulta desesperant i exasperant, voler estudiar i fer treballs en grup i no tenir on fer-ho en una ciutat educadora com és el Vendrell. I ho és encara més quan ens comparem amb ciutats com Vilafranca, que disposa de 160 places en sala d’estudi , havent-se obert una nova sala fa pocs mesos i tenint 3 sales d’estudi + 2 sales d’estudi ubicades a IES de la ciutat, totes de lliure accés per majors de 16a.

8 de Març: Dia Internacional de la Dona (Treballadora). No el penso celebrar

Es que hi ha el Dia Internacional de l'Home? o el Dia Internacional de l'Home que fa les feines de casa? fa cent anys, quan es va començar a marcar aquest dia, el 8 de Març, com a reivindicació de la dona al món laboral, i com a data per a lluitar per la igualtat potser tenia sentit aquest dia, avui en dia i tal com l’estem enfocant, no.

I sí, sóc dona. I diria que feminista , i molt femenina. Però no feminista en les formes de fer d’aquelles que es proclamen com a tals.
Hi ha una màxima en aquest tema que semblem oblidar: no hi ha major igualtat que la normalitat.

I la normalitat no s’assoleix amb els actes que es programen en un dia en concret. Resulta que com que és el Dia Internacional de la Dona, les dones faran actes per demostrar-se a sí mateixes com són d’importants, i els homes que no estiguin realment convençuts que no estan per sobre d’una dona només per ser home, faran "el paripé" fent acte de presència i fent discursos, en el millor dels casos, per tranquil·litzar la seva imatge pública.

Els que se senten superiors demà, en el millor dels casos, no dirà res.
I demà?

Ja ho sé, molts  (no cal dir constantment molts i moltes!!) diran que precisament per la manca d’igualtat s’ha de continuar reivindicant un dia com el 8 de març. Doncs jo crec que no. Que no ho estem fent bé i us ho raonaré exposant-vos els punts que voldria canviar:

- estic totalment en contra de qualsevol institució creada a fi d’assolir la igualtat entre homes i dones. Per diversos motius, el primer perquè no és la igualtat el que jo vull, si no simplement no ser inferior a cap home per l’exclusiu motiu de ser dona. Però no vull ser igual a un home. De la mateixa manera que un negre no vol ser blanc, si no simplement, no ser inferior a un blanc per l'única raó de ser del color de la pell... I aquí incloc el que era Ministeri d'Igualtat, però també l'Institut de la Dona ( o tenim també l'Institut de l'Home..?) realment... acaba sonant ridícul que les dones necessitem el nostre institut.. I, per als que defensen aquestes institucions poden posar exemples de les fites que han aconseguit? Tenir un Institut de la Dona em sona a S.XIX.

- En conseqüència, hauríem d'erradicar el terme Igualtat en el sentit que s’està emprant. I hem d’educar en la diferència. Homes i Dones no som iguals. Som diferents. I aquestes diferències són les que ens enriqueixen quan estem junts. No volem ser iguals. El que volem és una igualtat de drets, de condicions laborals, de reconeixement, etc. Som persones per damunt de qualsevol diferència.

- No m’agrada quan al llegir un text se’m fa etern per les contínues referències als dos sexes per tal que no em senti "discriminada". El llenguatge és masclista? potser sí. Però la societat ho ha estat tradicionalment, i modificar de forma artificial el llenguatge no farà modificar la societat. És ridícul.

- No entenc que existeixen associacions formades exclusivament per dones, butlletins dedicats a dones, revistes en diaris destinades a dones, esplais de dones, xarxes de dones, ni cap grup que sigui format només per dones i destinat només a dones. Aquest és el major dels errors, on més ens estem equivocant les dones:

En un principi, quan les dones es sentien clarament inferiors i hi havia una manca de sentit de grup, d’identitat de dona qualsevol grup format per dones tenia molt de sentit. L’individuo necessita un grup en el qual emmirallar-se i aprendre a crear la identitat col·lectiva a més de la individual. Aquest primer pas està afortunadament superat. Tots aquests grups no fan més que alimentar aquest sentit d’identitat entre les dones, però no fan el pas més important. No aconsegueixen obrir-se a la resta de la societat. Com volem assolir una igualtat en drets simplement aliant-nos entre nosaltres i no mostrant lo meravellosa que és la diferència als demés. Què guanyem quedant només dones a "discutir el nostre problema" i fer-ne un article si només ens adrecem a dones? Em diran que són els homes que s’haurien d’apropar, i us diré que sí... però quin interès té? Ningú s’uneix a un grup amb el que no s’identifica i no li aporta res... Aquest no és el camí. No em sento còmoda llegint una revista feta per dones, adreçada a dones i comentar-la només entre dones. Ens estem auto-apartant! seguint amb el símil que he fet abans del color de la pell... l’enteneu?

- Desitjo que eliminin la llei de paritat. Quan he treballat en el sector financer no l’he vista aplicar... però ara m’està perjudicant. A mi, que sóc dona i que s’havia fet per protegir-me em perjudica. Resulta que en el sector social, com en la salut, o l’educació per exemple... hi ha més dones titulades i preparades per un determinat lloc de treball que homes. Així que, si apliquen la llei de paritat... tinc moltes menys possibilitats d’accedir-hi que un home ! Per què a la funció pública quan s’accedeix per oposició no es diferencia les places a oposar a tantes per homes i tantes per dones? doncs per què se suposa que accedeixen els millors preparats, siguin homes o dones no? això és el que ha de ser, aquest és el camí. No una llei de paritat que a part de poder-me perjudicar em sembla una vergonya. No vull ni un home, ni una dona en un lloc de treball  per la simple raó del sexe amb el que va néixer, vull el millor preparat.

- M’agradaria que quan surten imatges d’un President de Govern reunint-se amb empresaris hi hagués alguna dona, que quan un programa de reportatges com 30min fa un documental sobre joves emprenedors sortís alguna dona, que la normalitat fos la que ens fes viure en un món on ningú es senti superior a ningú per cap motiu. Cal educar en la diferència, en el respecte, en la honestedat, en l’ajuda a l’altre, en l’autoestima... i no perdre el temps en altres tonteries que només que alguns guanyin diners i prestigi sortint a les fotos."