L'envelliment de la televisió

Vagi per devant, que sóc de les que té el televisor encés casi sempre mentre estic a casa, i que tot i que això no vol dir que miri tot el que fan , sí que ho veig. Amb això vull dir que no sóc de les que diu "jo no miro la tv" o que pensi que tot el que es fa és dolent... però hi ha algo del que recentment m'he adonat i voldria compartir, tot i que simplement, és la meva opinió.
La televisió ha envellit. No dic que el següent pas sigui la mort, però si que necessàriament, ha de canviar i no continuar amb el model actual, la sento rovellada, acomodada en un sistema que en poc temps haurà perdut el sentit.

És curiós com externament les hem modernitzades, pantalles LED enormes, amb TDT i estéticament impensables fa pocs anys i com la programació no ha evolucionat amb la mateixa mesura. Ahir, em vaig sorprendre veient (que no mirant) a Tv5 un programa semblant al clàssic Cine de Barrio de Tv1.
Em pregunto com pot ser que en tants anys, mantinguem encara un sistema de programació tancat i amb uns continguts que en molts dels casos o són pobres o quan no ho són venen envoltats de publicitat o en un moment inadequat.
La resposta crec haver-la trobat en l'audiència . L'audiència que és en el fons, el motor de la programació. Actualment uns pocs decideixen què veu una amplia majoria, i el que fan és adaptar-se a aquesta audiència en lloc d'ampliar-la o canviar-la. No oblidem que la televisió tal i com l'entenem va començar a l'època dels meus pares, la costum de tenir un televisor a la cuina, de mirar les noticies al vespre i fer servir els horaris de les programacions per pautar hores de dormir i dinars casi sense adonar-se. Trobo que en lloc d'incorporar a aquesta audiència les posteriors generacions fins a arribar a les que encara hi estan arribant la televisió ha anat enclaustrant-se en els gustos i costums sense canviar ni evolucionar, amb por al canvi.
Què es mira a la tele majoritariament? Futbol, algunes series i pel·lícules, programes per nens i poca cosa més. Com em van comentar molt encertadament al Twitter ahir, la televisió servia per a enxufar-hi la consola i poca cosa més.
No crec ni penso que la televisió desapareixi, ni molt menys. El que passa és que qui decideix la programació potser ha de confiar en productores que van més enllà i progressivament canviar l'enfocament d'allò que ens permeten de veure. Potser la multilplicitat de canals que hi ha actualment, el creixement exponencial d'audiencia que també es conecta a internet, les lleis que poc a poc sorgiran respecte la publicitat faran canviar tot això, ni que sigui lentament.
Com en molts altres aspectes, cal perdre la por a l'intercanvi d'informació, de comunicació... A la llarga, les noticies que per definició perden immediatesa a la novetat, les series que ens descarreguem, les pel·lícules que gravem, els programes infantils que busquem...ho mirarem quan volguem i no quan ens ho imposin. I si és bo, tots ho mirarem, com fins ara...I si no ho és, però entreté, continuarà passant com fins ara, per molt telebasura que sigui, per què excepte un penalti mal pitat poca cosa més necessita la urgència de la imatge en moviment.
Potser simplement, ha de ser algo més 2.0. :-)

Felicitar les festes...

... el Nadal, l'entrada de l'Any, ... no sé, em resulta obvi i massa típic... tots tenim coses per celebrar i a la vegada no tot és perfecte en estes dates, ni tot és meravellós ni tots ni en tot moment sóm feliços ...

Però sabeu que sovint comparteixo allò que em toca el cor, i és el primer any que el meu nen és conscient que és Nadal i que espera l'endemà. Té ja la il·lusió, sense entendre-la del tot, i a la vegada començo a reviure amb el nen situacions que recordo en mi mateixa. Primeres notes, llibre d'activitats i fitxes de l'escola, i un poema de Nadal. No és el que hi diu. És simplement allò que jo sempre dic, els petits detalls que acaben sent un regal. Una mirada, una paraula, una caricia, una trucada, un mail, un somriure, una broma, un silenci, una olor....
Us copio aqui el poema de Nadal que ha recitat el nen, i prene-ho així com si el compartís amb tots, i la foto com deveu suposar, és un petit arbre fet a l'escola :

"Tinc tres anys i estic content, pel carrer hi ha molta gent. I sabeu què ha passat? Que el Nadal ja ha rribat! A cada tots junts estem, i la festa celebrem. Bon Nadal"

Que tots els vostres (i meus desitjos) es fassin realitat.

Pseudo Consulta per la Independència de Catalunya

Diu la definició legal de Referendum, segon la Constitució el següent: "Artículo 921. Las decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a referéndum consultivo de todos los ciudadanos. 2. El referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el Congreso de los Diputados. 3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de referéndum previstas en esta Constitución" (BOE 29-12-78, incloent-hi les modificacions del BOE del 28-08-1992.

Si la consulta la fem a un nivell menys legal ( té gràcia que de sobte em surti la paraula consulta..) i anem a Wordreference.com , pren la definició publicada al Diccionari d' Espasa-Calpé de l'any 2005 i es limita a explicar, en primera acceptació: "Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos: el ingreso de esa nación en la OTAN será sometido a referéndum."
Imagino que per tal d'elevar la consulta d'avui, 13 de Desembre a la categoria de Referendum , ens quedem doncs amb la primera part de la segona definició.
A banda d'això, que en el fons no té major importància crec necessari, poder dir que no estic gens d'acord en com s'han efectuat les consultes d'avui.
Primerament, quin sentit té que alguns pobles siguin participatius i d'altres simples espectadors? Des de quan una consulta popular es fa així? està clar. La decisió de fer-la o no ha estat exclusivament municipal... si això és una consulta o referendum tal i com ens l'estan venent no hauria d'haver estat pres a nivell de la totalitat de la nostra nació? (sí, sóc conscient de la paraula que he fet servir, de fet he enllaçat la wikipedia i podreu comprovar-ne la segona acceptació, socio-ideoloògica, amb la que em sento plenament identificada ).
I una cosa porta a l'altre. Ahir ja vaig fer un tweet dient-ho. Tinc la extranya sensació que si no haig de dir que SI no cal que hi vagi a votar. He llegit moltes intervencions del món de la política que de forma implícita em porten a aquesta conclusió, com si això hagués de ser una ratificació del sí. Tot i que clar, com he dit, una cosa porta a l'altre. Si la decisió és municipal, sols els municipis amb majoria marcadament independentista ( de la de veritat o la de conveniència) han proposat, de moment, la consulta. Dic de moment, i suposo que això seguirà així fins que els altres grups municipals perdin la por a una especie de marea que s'ha creat precisament quan l'aprovació de l'Estatut està sent complicada, i que hi han francament, problemes més urgents.

No sé quin resultat de participació sortirà, no acostumem a ser un país amb quotes elevades, tot i que recordo que aqui poden votar des dels 16anys,i ho dic per a quan després fassin comparacions de % de participació ciutadana.
I quan surtí que sí, jo no em preguntaré per què. El que està clar, és que no he vist res més tendenciós en molt de temps.
Lo de "Tu decideixes" de l'eslogan ni ho comento.

Dia Internacional del Voluntariat

El 5 de Desembre se celebrava el Dia Internacional del Voluntariat. Ja fa 14 anys que l'Assamblea General de les Nacions Unides va decretar aquest dia com una forma de reconéixer la labor que fan totes aquelles persones de forma altruista per tal de millorar l'entorn en que viuen, en que vivim.
Un dia com el d'ahir a més, ens permet també de recordar valors com la solidaritat. No és pas senzill "ser voluntari" i és del tot just que hi hagi un dia així de recordant que els voluntaris no tenen temps, que també, si nó que el comparteixen després de valorar la seva disponibilitat i detectar en el seu entorn problemes, mancances, necessitats, etc...
Si em dediqués ara a enaltir la labor dels voluntaris i del voluntariat no faria més que el que tocaria fer. Allò que tots diuen, que tots pensen... què bones persones, que sort que hi són.... i certament és així.

Hi han moltes, moltíssimes feines que fan els voluntaris. Voluntaris de totes les edats, formació i condició social s'encarreguen de : visitar avis que estan sols, crear activitats per a nens en temps de lleure, buscar moments d'oci per a discapacitats i de descans per les families, fer programes d'integració per a drogadictes o ex-presos, recollir aliments i roba per tal de repartir-la entre els que no en tenen, i mil coses més.... i simplement he mencionat petites labors del dia a dia... obviant altres grans accions i iniciatives.
Els que em coneixeu sabeu que res del que pugui dir anirà en contra d'aquelles persones que de la forma més generosa que conec presten temps i coneixement a canvi de res.

El que si aprofito en la celebració d'aquest dia és per dir que ja n'hi ha prou de descansar en la solidaritat i bon cor de la gent. Que no. Que les coses no van així. Que hi han feines que són feines i que resulta que s'ha fet natural que vinguin fent-se per voluntaris. Però de què va això? Que quan una labor consisteix en l'ajuda a l'altre s'ha de fer a canvi de res? per què sempre n'hi ha d'haver prou amb la tranquilitat de consciència i la sensació d'haver fet algo ben fet?
En un moment de revolució i canvis caldria no oblidar tot això.
Hi han labors desenvolupades per voluntaris que semblen senzilles, que pensem amb fredor que qualsevol de nosaltres podria i hauria de fer. D'altres us ben asseguro que no. Cal una formació continuada, una preparació prèvia i una avaluació posterior, una supervisió i control acurats, en fi... no em sembla just que aquells que tenen les eines perquè això canviï es permetin d'enaltir la labor dels voluntaris, descarregant en ells i en les accions que organitzacions i institucions emprenen la responsabilitat sobre unes necessitats i problemàtiques que no haurien de resoldre-es únicament així. En molts casos, persones sobradament preparades en un àmbit social, cultural, economic o sanitari deixen de compartir els seus coneixements i experiència, i com a societat prescindim d'ell, simplement per què està invertint el seu temps en allò que hauria de ésser una feina.