Ir al contenido principal

L'envelliment de la televisió

Vagi per devant, que sóc de les que té el televisor encés casi sempre mentre estic a casa, i que tot i que això no vol dir que miri tot el que fan , sí que ho veig. Amb això vull dir que no sóc de les que diu "jo no miro la tv" o que pensi que tot el que es fa és dolent... però hi ha algo del que recentment m'he adonat i voldria compartir, tot i que simplement, és la meva opinió.
La televisió ha envellit. No dic que el següent pas sigui la mort, però si que necessàriament, ha de canviar i no continuar amb el model actual, la sento rovellada, acomodada en un sistema que en poc temps haurà perdut el sentit.

És curiós com externament les hem modernitzades, pantalles LED enormes, amb TDT i estéticament impensables fa pocs anys i com la programació no ha evolucionat amb la mateixa mesura. Ahir, em vaig sorprendre veient (que no mirant) a Tv5 un programa semblant al clàssic Cine de Barrio de Tv1.
Em pregunto com pot ser que en tants anys, mantinguem encara un sistema de programació tancat i amb uns continguts que en molts dels casos o són pobres o quan no ho són venen envoltats de publicitat o en un moment inadequat.
La resposta crec haver-la trobat en l'audiència . L'audiència que és en el fons, el motor de la programació. Actualment uns pocs decideixen què veu una amplia majoria, i el que fan és adaptar-se a aquesta audiència en lloc d'ampliar-la o canviar-la. No oblidem que la televisió tal i com l'entenem va començar a l'època dels meus pares, la costum de tenir un televisor a la cuina, de mirar les noticies al vespre i fer servir els horaris de les programacions per pautar hores de dormir i dinars casi sense adonar-se. Trobo que en lloc d'incorporar a aquesta audiència les posteriors generacions fins a arribar a les que encara hi estan arribant la televisió ha anat enclaustrant-se en els gustos i costums sense canviar ni evolucionar, amb por al canvi.
Què es mira a la tele majoritariament? Futbol, algunes series i pel·lícules, programes per nens i poca cosa més. Com em van comentar molt encertadament al Twitter ahir, la televisió servia per a enxufar-hi la consola i poca cosa més.
No crec ni penso que la televisió desapareixi, ni molt menys. El que passa és que qui decideix la programació potser ha de confiar en productores que van més enllà i progressivament canviar l'enfocament d'allò que ens permeten de veure. Potser la multilplicitat de canals que hi ha actualment, el creixement exponencial d'audiencia que també es conecta a internet, les lleis que poc a poc sorgiran respecte la publicitat faran canviar tot això, ni que sigui lentament.
Com en molts altres aspectes, cal perdre la por a l'intercanvi d'informació, de comunicació... A la llarga, les noticies que per definició perden immediatesa a la novetat, les series que ens descarreguem, les pel·lícules que gravem, els programes infantils que busquem...ho mirarem quan volguem i no quan ens ho imposin. I si és bo, tots ho mirarem, com fins ara...I si no ho és, però entreté, continuarà passant com fins ara, per molt telebasura que sigui, per què excepte un penalti mal pitat poca cosa més necessita la urgència de la imatge en moviment.
Potser simplement, ha de ser algo més 2.0. :-)

Comentarios

Ferran Porta ha dicho que…
No dubtis que el següent pas sí és la seva mort, la mort de la tele tal com la coneixem fins ara. Un exemple? Avui mateix, fa una estona: TV3 feia un resum informatiu de la dècada. L'he pogut veure en directe gràcies a internet (sóc a Berlin), però és que també el podré veure demà, o demà-passat, o l'altre... quan jo vulgui, a l'hora que jo triï.

A la tv com la coneixem li queden, com diuen en castellà, "dos telediarios". Ara tenim 35, 40... potser 50 canals de televisió. Perquè, si tot el que emeten es pot veure a l'hora que un vol, quan a un li va bé, per internet?

La tele es reconvertirà en un ordinador (les coses ja van en aquesta direcció), perquè l'espectador triï què, quan, com...

Adéu tele (a la vieja usanza), hola tele del segle XXI.

Salut.
Jordi Tort ha dicho que…
Silvia, felicitats pel post, aquest és el comentari que et debia.. ;-)
Jo també crec que la Tele està caducada, de fet, jo recordo quan tenia a casa dels pares un aparell que es deia Telepic, que quan TVE te'l venia deia "La Televisión interactiva"... I ho era, crec que parlo de finals dels 80.. i alló li donava a ma mare les receptes del Arguiñano en paper, podiem votar en concursos i sortien premis i jo i els meus germans menjavem pizzes gratis del Telepizza gràcies a ell. Anava conectat al Telèfon i aleshores encara no hi havia internet a les cases. No va tenir èxit probablement perque el mercat no era madur... una pena..
Ara, mentre tots els paisos d'europa aposten per la TV a través d'internet, nosaltres començem amb la TDT, que té tants canals que no serveixen per res i que fan els mateixos formats que els altres que és aborridíssim...espero que començem a millorar formats algún dia.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...