Ir al contenido principal

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima.
No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida.
És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia.
Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys.

Com no s'ha pogut sospitar abans d'un pare que diu haver trobat en total tres fills de la seva filla, assegurant que estava en una secta? em sembla increible.. Com poden haver viscut tants anys en un lloc on els agents que actualment hi van han de fer pauses continuades per la manca d'aire?
A posteriori moltes peces encaixen pel veins, la desaparició de llet, pa i embutits, el gos que bordava sempre al passar al costat, l'alt consum d'electricitat que pagava a qui tenien llogat un estudi... Aquest home va ser capaç de de tancar-la i fer-la desapareixer fent una carta on demanava que no se la busques, com si ella mateixa l'hagues escrita i que entre els mil horrors que va cometre va acabar cremant al seu fill-net mort per les condicions infrahumanes en que havia de sobreviure.

No puc menys que pensar que torna a ser Austria l'escena del crim, però molt pitjor (lamentablement) que el cas de Natasha Kampush. És inconcebible que un pare, devant de la ignorància? de la seva dona dugui terme aquesta barbarie. Necessitem pensar que és anormal, malalt, però hi han massa coses que no s'entenen, i sembla que tothom hagues vist que algo no anava bé i ningú mai es va voler assabentar.
Quin futur els espera a aquesta filla que torna a ser lliure i als seus fills?

Comentarios

merike ha dicho que…
Aquesta és la cosa més horrible que mai hagi sabut. Com és possible que un home guardi la seva filla i els seus nens al celler sense qualsevol que sap??? Es pot anomenar un ésser humà???
Striper ha dicho que…
Realment es esgarrifos que pugui pasar aquestes coses, mai entendre la com la ment humana pot arrivar a aquests punts de perversio.
Unknown ha dicho que…
Realment la gent està molt malament, tal com ho demostra aquest fet,...ara, que també cal veure el got mig ple, i trobar signes d'esperança en la gent que fa coses bones.

David
Sese ha dicho que…
És una vergonya que això pertanyi al génere humà. Indignació, tristor,... moltes sensacions.

Dit això espero que els mitjans de comunicació no tornin a fer un circ de tot això

A reveure
MAITE ha dicho que…
només deditjo que aquestes persones maltractades, puguin assolir un mínim de confianÇa i benester en el mon que no sabien que existia. A la ment perversa i malalta causant d'aquest mal no tinc res a dir
Jordi Perales ha dicho que…
Doncs si, una autèntica animalada. Què s'ha de tenir al cap per a fer el que ha fet aquest individu?

Només em cap una explicació, aquest tio està malalt.
Sylvie ha dicho que…
Merike, és ben cert que un dubta que un monstre aixi sigui ésser huma..

Striper, sí, és una perversió sense limits

David Vicente, sens dubte, tens raó, i soc de les que sempre busca allò que ens pot fer somriure, però aquest cas és horrorós.. Benvingut i gracies pel comentari.

Sese, el fet de que els mitjans de comunicació ho convertissin en circ és el que m'ha fet dubtar d'escriure este post En la meva modesta posició, i amb la poqueta gent a la que jo puc arribar, no volia donar aquesta sensació ni contribuir-hi..

Maite, benvinguda també..com tu, intento pensar en el futur dels que han pogut sobreviure, i tot i ser tant dificil pensar en una recuperació total espero que arribin a poder gaudir de la vida..

Hola Jordi, gràcies per participar-hi.. sí, la unica explicació que podem assumir és que està malalt. Si no pensessim q ho està i el tractessim com a tal, els que emmalaltiriem seriem tots els altres..
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Hola Sylvie!!

Parace increíble que en un pais como Austria, patria de Freud y de otros pensadores importantes de la Historia haya ocurrido una barbaridad así. No sé que le ha movido a ese engendro del demonio a cometer tal salvajada durante tantos años. Lo que está claro es que no esta chalado, ya que por lo que sé, los delirios de un psicótico no son elaborados, y no duran 42 años!!!

Espero que su hija y sus "hijos-nietos" no lo pasen peor de lo que lo han estado pasando y tienen aún por pasar: un estrés postraumático que será larguísimo, quizás durante lo que les quede de vida.

Un abrazo. Salam.

PD: preciosa la foto con tu niño.
Sara Maria ha dicho que…
Compte, si esta malalt no és responsable del tot del que ha fet! I crec que ho és completament! Em pregunto, després dels dos casos, quin tipus de societat és l'austríaca. Una societat freda, on les relacions no entren dins les cases dels altres, amb aquella intimitat que a voltes aquí desitgem? Hi ha aquí casos similars que no han sortit a la llum? O és que la nostra societat, més de proximitat, ens fa "endivinar" quan quelcom no funciona? Uffff... No ho sé pas!
Jordi Perales ha dicho que…
Compte Sara Maria, una cosa és el que ens agradaria (tancat en algun lloc de per vida) i una altra el que realment acaba sent. No ens enganyem, no es pot estar molt bé si tens captiva durant tants anys la teva pròpia filla i a més li fas les animalades que li has fet.

I en quan a la societat austríaca ... És que no hem sentit mai alguna història "estranya"?

És més, serà que a Espanya no hi ha zones on històricament hi ha hagut històries molt amagades com per exemple alguna part de Galícia?

I per acabar, tampoc és tant rara la història, al cap i a la fi, durant molts anys els Borbons es van liar entre ells mateixos, clar que així va sortir la descendència.
Mikel ha dicho que…
realment t´en adones de lo puta que pot arribar a ser la vida i de lo afortunats que som....
Sara Maria ha dicho que…
Un article que va en la línea del que jo volia dir:
http://paper.avui.cat/article/ultima/125337/quan/mal/es/pis/sota.html
Ferran Porta ha dicho que…
Algú ha recordat, aquests dies, que també Hitler era austríac. Sigui aquest tal Fritzl una "reencarnacio" del Führer o no, el cert és que aquest cas em supera. Em sembla que és el primer cop que una notícia no la puc pair.
Sylvie ha dicho que…
Franklin,
sí, los delirios del psicotico no duran toda la vida invariables pero a mi entender, no es psicotico sino psicopata. Ya hice un post en otra ocasion por ello.

Sara Maria i Jordi,
al meu parer, va al fil de l'anterior. El que comenteu encara es planteja. És el dilema de si una personalitat aixi és imputable o no. Suposo que ara té a veure també al plantejament social. El pensar que son malalts mentals ens ajuda a poder pair com sigui aquests crims, pero actualment es pensa que donat que tot i que careixen de sentiment de culpa sí mantenen la consciencia,per tant caldria evitar que els tornessin a comentre.
Respecte la societat austriaca. Cert que històries de "l'Espanya profunda" ens han fet esgarrifar com diu el Jordi, pero no deixa de sobtar que al mateix bressol de nazisme hi hagin hagut aquests casos tan esgarrifadors. Jo no crec que tot sigui casualitat. És més, a la zona hi han moltes cases que tenen petits bunquers conseqüència de la segona guerra mundial, on tancaven els presos...
I rara... a veure, el tema de l¡incest sí que el podriem portar a Freud... que com bé diu el Ferran, era austriac.
No en totes les cultures està mal vist, pero des de l'antiguitat que es van adonar que les relacions entre familiars donaven lloc a malformacions. I en fi, les religions ho van prohibir, per que habitualment van prohibir allò que no era saluble. I bé, l'incest és actualment considerat un delicte inclus si fos amb consentiment de dos adults. No trobo però que l'aberració mes greu sigui aquesta. És tot plegat.

Mikel, Ferran, efectivament dificil de pair...
Hybardin ha dicho que…
Lo que esta claro es que este individuo esta enfermo, es una especie de psicópata de libro y totalmente consciente de sus actos, por lo tanto enfermo o no debe de caer sobre el la condena mas dura que permita la legislación austriaca.
Por otra parte hoy en el periódico sale otra noticia estremecedora, la aparición en un congelador, de nuevo en una modélica familia alemana, de tres bebes congelados desde hace unos 20 años!!!! la madre oculto los embarazos al marido y una vez nacidos los congelo, aun no se sabe si los mato antes o murieron de causas naturales para después congelarlos, increíble !!!
Que pasa con el viejo continente ?¿?¿
Sergi ha dicho que…
A mi Syl és que no em surten ni les paraules. Però et dic que malgrat que molta gent em dirà que no és la solució, jo a aquest individu l'executaria demà mateix... No hi ha dret... Em sap greu, perque no soc cap defensor de la pena de mort, però davant aquest fet... buf... que li donin pel cul perque no mereix la vida
barman ha dicho que…
Sé que ningú podrà reparar el mal fet a la filla i, alhora, als fills que aquesta va tenir en captiveri. Però... "ojo por ojo, diente por diente". La justícia no fa més que confondre't. Per xorrades et foten un pal important i per delictes descomunals el sistema judicial és massa suau, per no dir irresponsable. Recordem el cas de Mari Luz (Huelva), per citar només un exemple.
Em sap greu, però... el que encara ens queda per veure.
Pau i serenor per a tots.
Ah! i sí, Sílvia, seguirem en contacte.
Una abraçada.
Ferran Porta ha dicho que…
Avui llegeixo unes declaracions de Herr Fritzl, que ve a dir que no és tan dolent, perquè els hauria pogut matar i no ho va fer.

M'entens que digués l'altre dia que aquest cas em supera, oi?

Tot i això, pena de mort ni de broma. Em sembla repugnant que algú s'atorgui la potestat de treure la vida a ningú. Que el tanquin pel que li quedi de vida, que això ja és prou càstic.
Sylvie ha dicho que…
Anonimo,
sí, me quedo sin palabras, sin aire. Las noticias que se suceden son dificiles de asumir..

Barman
Benvingut!i sí, hi han castigs que n tenen proporció al "crim" i crims que sembla que es quedin sense càstig.

Sergi, Ferran
Cert, horroros. Inassumible (existeix la paraula?). I les declaracions d'avui son encara més esgarrifoses... pero estic amb el Ferran, no crec que haguessim da'plicar una pena de mort, ja vai escriure un cop al respecte... i sí, reconec que si algo aixi em passes al costat moriria de rabia, però ningu pot treure la vida... no? dificil tot plegat.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...