Com sempre estem constantment envoltats de notícies. Grans titulars o petites controvèrsies, però la velocitat amb la que vivim engoleix permanentment els titulars buscant-ne de nous o simplement recuperant el que va ser noticia... A vegades només cal tocar el sentiment, la sociologia i l'emoció per mantenir un titular en el temps.
Algo així ha passat amb el tema del Burka i Niqab. Provoca sentiments de pertinença, emocions, voler ratificar la identitat i aprofitar-se políticament d'un assumpte molt més complicat del que sembla.... I segurament no aportaré gaire més que tot el que ja han dit especialistes i tertulians, però no puc reprimir tot el que això em fa passar pel cap.
Visc al Vendrell, que recentment ha esdevingut uns dels primers municipis de l'estat en prohibir l'us del Burka en edificis públics. I no em va agradar que l'extrema dreta aprofités per fer-se present en una decisió així. No és de rebut barrejar la xenofòbia amb la seguretat i el respecte a la dona.
Però la meua posició al respecte és claríssima. No hauriem d'acceptar sense més, en nom de la llibertat aliena, el fet de vestir a una dona així.
Cal precisar que el Burka és una peça de roba més habitual a l'Afganistan i zones del Pakistan, de color blau que cobreix tot el cos,del cap als peus i amb una reixa als ulls limitant-ne profundament la visió... semblant però diferent és el Niqab (és potser més fàcil de vore tot i que igualment restrictiu) de color negre que cobreix totalment el cos a excepció dels ulls. Posats a explicar, per entendre les diferències, el Chador acostuma a ser de color marfil a Argèlia i Tunis i fosca a l'Iran cobreix el cos però deixa la cara al descobert (potser és el més semblant a l'atuend de les monjes catòliques) i el Hiyab , que significa vel en àrab que simplement cobreix el cap i el coll i que pot ser del color que la dona esculli.
Sóc sincera i quan veig el que intueixo és una dona coberta completament sento calfreds. No he vist mai cap dona amb Burka però sí amb Niqab. I recordo el primer cop , a la Plaça Catalunya de Barcelona, estant amb els meus pares. Deuria tenir jo uns 16 o 17 anys i em va marcar com aquella dona no bevia res asseguda al bar per tal no aixecar la peça que tapava la boca i l'home que l'acompanyava i un nen vestien amb texans i camisa. L'escena em va semblar completament estranya i incomprensible.
Ara tinc 33 anys i em continua semblant esgarrifós el fet de veure una dona vestida així. No em calen arguments religiosos per què el Coran no diu en cap lloc que una dona s'hagi de cobrir d'una forma tan restrictiva, sinó que es vesteixin amb modèstia, que es cobreixin el pit i que allarguin la roba. Ja està, així de simple.
Vaig llegir la setmana passada al Magazine de La Vanguardia, com podria haver sigut en qualsevol altre lloc, que algunes de les noies que explicaven per què anaven tan cobertes i les raons em resultaven tan esborronadors com per exemple "és més senzill trobar marit", "per no tenir dubtes que el que feia estava bé", "la protegeix de malalties i de les mirades dels homes que no siguin el seu marit, el seu pare o el seu germà"... sense comentaris al respecte, tot i que insisteixo: si una dona musulmana peregrina a la Meca ha d'anar amb la cara i les mans al descobert.
Aquells que per por, insinuen que una prohibició pot provocar un major ús potser no saben que la seva mateixa religió els impedeix d'anar cobertes al seu lloc més sagrat. I llavors pregunto jo... prohibir passar de 120 a l'autopista fa que correm més? prohibir fumar en llocs públics fa que fumem més? ... fem servir les prohibicions de forma habitual i sempre han sentat malament, però les acabem assumint i inclús pagant-ne les multes quan les incomplim. No crec que prohibir l'us del Burka o Niqab n'incrementi el seu ús. Però reconec que tot això ha sigut una excusa per uns i altres per afirmar la seva pròpia identitat i fer-la valer per sobre de l'altre. I és més, per raons de seguretat ja està prohibit accedir a molts indrets amb la cara tapada.
Simplement necessito dir que com a dona, no ho puc tolerar. No fa pas tants anys que moltes de les nostres mares no van tenir dret a una educació semblant a la dels homes, no fa pas tants anys que les dones treballem fora de casa alterant el que "sempre s'ha fet" a la llar, no fa pas tant que les dones voten en aquest país. No fa pas tant que he sentit celebrar que una dona era per primer cop presidenta ... de què? de qualsevol cosa. Quantes dones tenen veritable poder on ens movem? No ens enganyem. És degradant que una dona acabi acceptant dur una prenda que l'impedeix socialitzar-se amb el seu entorn. I sí, em sembla bé que la societat rebutgi aquest fet. Així que sí, em sembla bé que se n'impedeixi l'us.
Tot i així... porto dies pensant que el fet de prohibir-lo m'alleugera a mi. A mi. Deixo de vore algo que em sembla humiliant i anti-social. I prohibint-lo mostro el meu rebuig a aquesta forma de restricció sobre la figura de la dona. Però, realment me preocupa que tot això realment estigui fent més mal a la dona en general. Aquella que està sota el Niqab continuarà sense socialitzar-se malgrat la nostra prohibició. La qüestió és profundament més complicada. Que jo em senti més tranquil·la no veient-ho, com venia passant fins ara, no impedeix que se segueixi portant. Que aquella dona continuï sent tapada per ocultar-se de mirades i trobar un millor marit.. Això serà lent. Si encara dubten de la professionalitat d'una dona si és maca, si encara necessitem un ministeri d'igualtat que no sabem el que fa, si encara necessitem tenir el dia de la dona treballadora, si encara hi han jornades sobre feminitat i paritat... què no necessitarem per evitar que una dona accepti cobrir-se així... limitant-la en la socialització però inclús en els sentits bàsics de l'oida, el tacte i la vista.