Sylvie Pérez

* Si teneis intención de leer la trilogía completa de 50 Sombras y no quereis saber el final (que por otro lado, se intuye completamente al finalizar el primer volumen) no leais este post. He esperado a leer las alrededor de 1.200 páginas que componen la Triología que, según las críticas, ha revolucionado la novela erótica mundial, para escribir este post. La verdad, lo tengo pensado y embastado en mi mente desde que terminé el primer volumen, 50 Sombras de Grey ... Pero tenía cierto temor y a la vez pequeña esperanza que en los dos volúmenes siguientes algo inesperado ocurriera y tuviera que corregir el post. No ha sido así. En tuits cruzados con otras personas (mujeres) que también admitían estar leyéndolo avancé la impresión que me estaba dando al estar a punto de finalizar el primero de los tres: tenía la sensación de estar leyendo una telenovela con sexo explícito. Sí... una historia entre un hombre y una mujer de mundos distintos, de universos dispares, ambos con una vida p...

Com sempre estem constantment envoltats de notícies. Grans titulars o petites controvèrsies , però la velocitat amb la que vivim engoleix permanentment els titulars buscant-ne de nous o simplement recuperant el que va ser noticia... A vegades només cal tocar el sentiment, la sociologia i l'emoció per mantenir un titular en el temps. Algo així ha passat amb el tema del Burka i Niqab . Provoca sentiments de pertinença, emocions, voler ratificar la identitat i aprofitar-se políticament d'un assumpte molt més complicat del que sembla.... I segurament no aportaré gaire més que tot el que ja han dit especialistes i tertulians, però no puc reprimir tot el que això em fa passar pel cap. Visc al Vendrell , que recentment ha esdevingut uns dels primers municipis de l'estat en prohibir l'us del Burka en edificis públics. I no em va agradar que l'extrema dreta aprofités per fer-se present en una decisió així. No és de rebut barrejar la xenofòbia amb la s...

Fa molt de temps que no he actualitzat el bloc. Molts dels que el llegiu o que em coneixieu sabeu que he patit un accident de circulació que m'ha fet aparcar una mica tota la meva quotidianitat. Ara la normalitat torna i espero que també la freqüència dels posts... tot depen, com sempre, del dia a dia. Hi han mol tes coses que he anat sentint i llegint que m'han cridat l'atenció, que hagués dedicat temps a escriure-hi i que potser faré, com per exemple la importància de corretgir la llei del menor... però les noticies successives sobre bebés recent nascuts abandonats em trenquen el cor. Aquest matí s'ha trobat un altre bebé , mort, al mitg d'escombraries i dins una bossa de plàstic. Esgarrifa comprovar que buscar "bebé muerto contenedor basura" té com a resultat 80.700 entrades a Google, i encara més quan recordo que tan sols fa 5 dies, també a València es va trobar un bebé que havia estat abandonat , tot i aquest va ser rescatat a temps. No arribo a e...

Un dels protagonistes de les noticies d'avui ha estat Javier Bardem . Ha estat mereixedor de potser el premi més cotitzat pels actors després d'haver guanyat uns 16 premis més d'altres festivals cinematogràfics. L'Oscar que li han donat en reconeixement al seu paper com a psicopata en No es Pais para Viejos li obre les portes de Hollywood, i crec haver llegit que ja té tres projectes nous signats. Me n'alegro per ell com per qualsevol altre actor que s'ho mereixi, tot i que hi han haguts molts detalls que no m'han agradat, en resum els seus aires de grandesa, no assistint als Goya i no doblant al castellà el seu propi paper ara oscaritzat. No parlaria avui d'això si ahir no m'hagues sobtat una noticia que vaig sentir a TV5 a la nit. En ella se'ns recorda com de malament viuen els actors que ara ja són grans, com de míseres son les seves pensions. M'altera la noticia i no és que no comparteixi la pena que em pot donar el veure una persona...

Hace poco he visto la película El Perfume, basada en la novela de igual título de Patrick Süskind. Hace doce años que se publicó por primera vez y sigue estando entre los títulos preferidos de los lectores. Es curioso que la historia de un asesino (así figura en el subtitulo), catalogada como de terror, fascine a tanta gente, y que la película (por cierto, fiel como pocas a la novela) consiga lo mismo. Es realmente la historia de una obsesión enfermiza por los olores, precisamente por el considerado durante mucho tiempo el menos noble de los sentidos, por ser tal vez el más primitivo. El bulbo olfatorio, es una de las primeras partes del cerebro en formarse, y es el que más nos une al resto de los animales. Y el protagonista del perfume se obsesiona en captar el olor, lo olía todo por lejos e increíble que pareciera, y en cambio él no olía a nada.... no supo ver que no podía olerse a sí mismo y quiso crear el perfume perfecto, el olor creado a partir de la belleza de la mujer, de aq...