Sylvie Pérez

Desitjaria ... -Que les persones que fossin elegides entenguessin que no els hi atorgo el poder de res més que el d'actuar en el meu nóm i en de la resta de persones úniques que formem el conjunt de la societat en benefici de la propia societat. -Que aquestes persones fossin escollides una a una i no en bloc. Saber qui són, què han fet i què poden fer, i no haver-me de guiar pels caps d'unes llistes creades només per les formacions polítiques. -Voldria que els partits polítics es modernitzessin i assumissin trencar les jerarquies per tal que les persones vàlides i treballadores que estan a les bases puguin desenvolupar la feina en la que creuen amb el reconeixement que mereixen. Mentre la jerarquia vagi per devant que la feina i confiança real no podrem avançar. - Que la por a perdre el poder no existís per què no és el poder com a tal la fita a assolir. -Que personatges com la Esteban i tots els que l'envolten, no tinguessin el valor de contaminar les reflexions...

A menys d'un a setmana de l'inici del curs escolar, llegeixo un article a "L'Opció. Edició Baix Penedès" Núm.275 del 27 d'Agost, on a la seva pàg 10 titula " Les escoles del Vendrell, a punt pel nou curs escolar". No està signat però ha aconseguit que em decideixi a explicar què i com està la situació de la construcció de l' Escola Marta Mata , des del meu punt de vista, el d'una mare que porta hi porta el seu nen. L'escola Marta Mata és de dos línies tot i que té un dels curs amb tres linies. Si no m'equivoco, els primers nens que varen "inaugurar" l'escola ja cursaran 2on aixi que encetaran el seu 5è any en mòduls. I honestament haig d'aclarir que, un cop ets dins d'un dels mòduls, l'aparença i comoditat és la d'una aula normal i corrent. Tenen un sol simulant parket, finestres,aire acondicionat (fred/calor), petits lavabos...són correctíssims. Però és innegable que tenen carències en altres aspecte...

Massa ocupats deba tint si la prohibició de les corrides de toros són o no un assumpte d'identitat, preocupats uns i altres en precampanyes autonòmiques, en reclamar multes a líders que viatgen sense cinturó de seguretat.... la gran noticia ha quedat diluïda entre tots aquest sucedanis de noticies: la reforma laboral, i la qüestió laboral en general. Una reforma laboral que arriba després d'una reforma fiscal inacabada i amb mesures que tot i insistir el President del Govern que fomenten la contractació i eviten l'acomiadament no acabo d'entendre. I tot i que encara es projecte de llei i que possiblement la votació final sigui pocs dies abans que la convocada vaga general i s'introdueixin esmenes hi han punts que em resulten sorprenents. Per exemple, el fet que una empresa pugui tenir pérdues actuals i previstes ( i no només persistens en el temps) sigui ja motiu per procedir a un comiat per causes econòmiques. Potser em falta llegir més al respecte però de sobte ...

Com sempre estem constantment envoltats de notícies. Grans titulars o petites controvèrsies , però la velocitat amb la que vivim engoleix permanentment els titulars buscant-ne de nous o simplement recuperant el que va ser noticia... A vegades només cal tocar el sentiment, la sociologia i l'emoció per mantenir un titular en el temps. Algo així ha passat amb el tema del Burka i Niqab . Provoca sentiments de pertinença, emocions, voler ratificar la identitat i aprofitar-se políticament d'un assumpte molt més complicat del que sembla.... I segurament no aportaré gaire més que tot el que ja han dit especialistes i tertulians, però no puc reprimir tot el que això em fa passar pel cap. Visc al Vendrell , que recentment ha esdevingut uns dels primers municipis de l'estat en prohibir l'us del Burka en edificis públics. I no em va agradar que l'extrema dreta aprofités per fer-se present en una decisió així. No és de rebut barrejar la xenofòbia amb la s...

Doncs ja es va pres entar el programa de les III Jornades de la Penedesfera i finalment aquest divendres i dissabte (11 i 12) de Juny tindran lloc. És el resultat de la feina que tot i que en un principi es va començar al Novembre i s'ha accel·lerat a partir del més de Març ,es va gestar ara fa un any. Amb alguns ja ho hem parlat, altres m'ho heu preguntat i em veig amb la necessitat d'explicar pausadament perquè aquest any m'he desvinculat finalment de participar en la organització i conducció de taules. Em vaig sentir orgullosa de formar-hi part l'any passat , trobo que en general van ser unes Jornades amb molt de nivell. En el meu cas en concret, l'organització del que volien ser uns tallers per apropar les eines 2.0 i compartir el món del videoblogger amb invitats reconeguts juntament amb la @soniola em van fer estar convençuda que l'any següent hi tornaria. De fet a una entrevista que em va fer Rafael Pardo a Calafell Radio per el progr...

La ident itat digital... la vessant política del món 2.0... la llibertat per expressar-te... idees diferents al meu cap completament conectades i que avui he vist paleses en l'acte al que he assistit en part aquest matí i en una petita conversa mantinguda amb @Donaire . Així que intentaré plasmar aqui les reflexions que em volten i me pregunto sense acabar de trobar-ne les respostes. Tots aquells que estem presents a la xarxa, en major o menor mesura i en funció del temps que hi fa que hi sóm i de l'activitat que hi desenvolupem hem anat construint i construim de forma dinàmica la nostra identitat digital. Aquesta identitat entenc que no és excloent ni diferenciada de la pròpia personalitat, i que possiblement investigacions properes ampliin la informació de com les relacions establertes a internet acaben també formant la personalitat. Així doncs, si la identitat digital és un mirall on reflectim allò que va deixant petjada a internet de la nostra personalitat, moltes d...

Massa s'ha escrit ja en pocs dies sobre les mesures plantejades pel President del Govern entorn la reducció del dèficit. Precisament pocs dies abans d'annunciar-les vaig escriure una primera part respecte això , i la meva intenció en aquell moment, quan encara no se sabia res tot i que ens ho esperàvem, era recordar que no es tracta només de controlar la despesa pública, sino que cal ser estricte i perseverant en la persecucció dels que cometen frau fiscal amb total impunitat. Quan més s'ha incrementat l'IVA de forma històrica se n'ha reduït la recaptació , i això només és un exemple. Una cosa és aprofitar certs avantatges fiscals i una altra diferent és obviar les obligacions. I potser el que més indigna és que els que cauen en el frau i la corrupció són els que més en tenen. Serà qüestió que pequen d'avaricia... on és el càstig diví? És vergonyós que demanem als pensionistes que sobrevisquin amb el seu sou pujant-li impostos quan recentment hem eliminat l...

Arrel de la mor t de Cristina Martín, la nena de Seseña, després d'haver-se barallat en una altra menor ( cal encara aclarir exactament com va morir i si aquesta altra menor és o no culpable) tornarà a parlar-se als diaris, programes de radio o televisió o simplement al carrer de la Ley del Menor , la tant anomenada llei destinada als menors de 18 i majors de 14 anys. Com ha passat en altres ocasions, les converses seran clarament condemnatòries però en pocs dies altres noticies hauran trepitjat aquesta i el tema tornarà a oblidar-se o aparacar-se fins que una altre mort relacionada amb un menor torni a ser malhauradament protagonista. No entraré en analitzar aquest cas, ni tinc els coneixements, ni la informació suficient i verídica ni la intenció de fer-ho. En l'apunt anterior he enllaçat una pàgina amb el detall de la Llei en qüestió, però com és sabut, en cas que la menor que de moment està internada, sigui trobada culpable passarà un màxim de 5 anys en internament més u...

Doncs sembla ser que finalment, sí. I que a partir de l'any que ve, part dels alumnes ja començaran a treballar a l'escola amb ordinadors. Em sembla fantàstic. I ho dic sense ironies. És fantàstic veure que el sistema educatiu progressa, i tinc una sensació personal que el canvi serà similar al que van viure els nostres pares quan van passar de la petita pissarra i guix al paper i llapis. Certament, un canvi amb tanta importància, ha d'estar acompanyat de la formació i suport adequats a mestres i professors per tal de que també ells poguin ensenyar a les famílies i alumnes a treballar amb una eina amb la que, a diferència de les llibretes i els bolígrafs, hi ha un coneixement i una experiència prèvia molt dispars. Crec que és un pas que abans o després s'havia de fer, i no s'ha de tenir por, metologicament és amb tota franquesa, allò que trobo que també necessitaran els nostres fills en el futur immediat. No entraré aqui en la qüestió econòmica, que em preocupa mol...