Desitjaria ...-Que les persones que fossin elegides entenguessin que no els hi atorgo el poder de res més que el d'actuar en el meu nóm i en de la resta de persones úniques que formem el conjunt de la societat en benefici de la propia societat.
-Que aquestes persones fossin escollides una a una i no en bloc. Saber qui són, què han fet i què poden fer, i no haver-me de guiar pels caps d'unes llistes creades només per les formacions polítiques.
-Voldria que els partits polítics es modernitzessin i assumissin trencar les jerarquies per tal que les persones vàlides i treballadores que estan a les bases puguin desenvolupar la feina en la que creuen amb el reconeixement que mereixen. Mentre la jerarquia vagi per devant que la feina i confiança real no podrem avançar.
- Que la por a perdre el poder no existís per què no és el poder com a tal la fita a assolir.
-Que personatges com la Esteban i tots els que l'envolten, no tinguessin el valor de contaminar les reflexions ciutadanes fins al punt de ridiculitzar una de les obligacions i un dels drets més importants com a ciutadans, que és triar qui ha de governar.
-Que la classe política fos algo més que només classe política. Que hagin sigut treballadors, correctament formats, que coneguin sobre allò que parlen i que des la posició més elevada fins a la més propera siguin persones que sobretot es sapiguen rodejar d'un equip format per professionals reconeguts pels seus coneixements i criteri encertat i no només per la lleialtat de partit.
-Que les fites i projectes que es proposessin fossin realistes i ajustades a les necessitats objectives del territori i les persones, i que assumissin grans pactes per tal que assumptes vitals com la sanitat o l'educació no sofrissin constants canvis.
- Que...
2 comentarios:
Fantàstic Post.
Felicitats
Damiazuar
Un post ple de molt bones reflexions, m'agrada.
A la Belemn no se com li donen tanta corda.
Publicar un comentario