Sylvie Pérez

En un post antic que vaig fer coincidint també amb un període de campanya o pre-campanya electoral ja demanava als partits polítics que aprenguessin a escoltar. .. que sobretot quan la campanya tenia lloc a les xarxes socials en general, i a Twitter en particular, aprenguessin a escoltar, a interactuar, argumentar, etc. Reconec amb sinceritat, que hem avançat en aquest sentit. Si hi continuen havent consignes, aquestes no són tan estrictes, de forma que tots els militants dels diferents partits ja no es dediquen a repetir tuits i, per tant, no es fa tan avorrida la política a TW. Ans al contrari, començo a apreciar que definitivament, la autocrítica dins un partit avui per avui i de forma pública només té lloc a Twitter. I com no seria just dir que això ho percebo a tots els partits, on afortunadament es veu clarament és al PSC. Dic afortunadament expressant  una apreciació completament personal: Perquè per més que la teoria repetida per aquells que manen digui qu...

Desitjaria ... -Que les persones que fossin elegides entenguessin que no els hi atorgo el poder de res més que el d'actuar en el meu nóm i en de la resta de persones úniques que formem el conjunt de la societat en benefici de la propia societat. -Que aquestes persones fossin escollides una a una i no en bloc. Saber qui són, què han fet i què poden fer, i no haver-me de guiar pels caps d'unes llistes creades només per les formacions polítiques. -Voldria que els partits polítics es modernitzessin i assumissin trencar les jerarquies per tal que les persones vàlides i treballadores que estan a les bases puguin desenvolupar la feina en la que creuen amb el reconeixement que mereixen. Mentre la jerarquia vagi per devant que la feina i confiança real no podrem avançar. - Que la por a perdre el poder no existís per què no és el poder com a tal la fita a assolir. -Que personatges com la Esteban i tots els que l'envolten, no tinguessin el valor de contaminar les reflexions...

Totes les nits les tertulies de la radio parlen i parlen de política, i aquests dies més que mai per la proximitat de les eleccions. I tot i que m'ho plantejo més que sovintment, és en aquestes dates, quan sento parlar tant i tant del que diuen uns i altres que em pregunto com és que haig de votar una llista tancada d'un partit que tot i que pugui ésser el més votat potser no serà qui formi el consistori de l'Ajuntament. I tot i que sóc de les que compleix reglamentariament amb el meu dret i obligació amb les urnes (aquest cop ho hauré de fer per correu) entenc perfectament les altes abstencions que semblen caracteritzar-nos. Ens meravellem de la massiva participació dels francesos en les eleccions presidencials que acaben de tenir lloc, i sabem que ni nosaltres, ni els nostres politics sóm aixi. En aquestes municipals sembla que en lloc d'escollir a qui decidirà les polítiques que ens afectaran diarament en la nostra vila o ciutat, estiguem decidint qui governarà...