Sistema Sanitari

Com ja vaig compartir en algun comentari fa dies, he tingut el nen malalt, l'habitual en aquestes, dates però en tenir nomes 14 mesets fa patir molt. Un dels pitjors dies va ser en diumenge i el fet d'haver de necessitar un pediatra d'urgències m'ha fet recordar com n'estic d'enfadada amb el sistema sanitari.

Personalment, mai em queixaré de que una part del meu sou es destini a la Seguretat Social, i que serveixi per a pagar pensions, aturs i una medecina pública. Però jo trio pagar també una mutua privada, per què l'experiència m'ha demostrat que la necessito. Per tant, pago dos cops per a tenir una assitència en el que a salut es refereix com a mínim correcte. Així doncs, sent en diumenge que el bebé necessitava ser atés per un especialista, a casa pensem, coi, portem-lo a l'Hospital Comarcal que tenim a prop de casa que tenim dret a anar-hi i així segur que el visita un pediatra (es veu que ara no n'hi han prous..) i si necessita medicació ja ens faran les receptes. Arribem i les instal.lacions són excelents, la salas d'espera de pediatria tenia el canviador al costat per exemple, i som ben atesos. Als 15m ens visita suposo que un infermer que fa unes consultes previes per valorar el grau d'urgència i ens passa a aquesta sala d'espera on veiem que hi han 4 nens més. Però passada una hora i mitja (son 90 min amb un nen envoltat de cada cops més nens igual de malalts que ell) no havien cridat a ningú per a ser visitat i en canvi anaven entrant més i més nens amb els seus respectius pares. Va arribar a un punt insuportable, i ens vam dir, portem-lo a la Policlínica del Vendrell que al menys hi haurà un metge d'urgències i si té bronquitis el nen ja ho sabrà veure. Però amb les preses ens vam deixar la seva targeta de la mutua a casa i no el van voler atendre si no pagava la visita en efectiu. No hi havien més alternatives, com fer servir la meva targeta, atendre'l mentre el pare anava a casa a buscar la targeta, i tota sulfurada vai marxar. Finalment vaig trucar a urgències (de la mutua) i 4 hores després va venir un metge a casa. Em va receptar medicaments per un valor total de 36 euros, i va diagnosticar bronquitis i otitis.

Dos dies després aconsegueixo hora al pediatra (de la mutua és clar), que em retira la medicació que em va donar el metge i em recepta un xarop i uns supositoris que em tornem a pagar en la seva totalitat. Ara ja està millor, però aquestes coses ja se sap que tornaran a passar.

Tot aquest episodi em fa estar indignada amb el sistema sanitari tal i com està muntat. Oi que tots son metges? per que no em pot fer una recepta el metge de la mutua? és llògic que havent estat visitada hagi de tornar a visitar-me per a que em receptin un medicament i pagar només allò que em pertoca? per què haig de demanar hora per fer a que em donin una baixa? ja ho entenc jo que tenen por que per anar a un metge de mutua ens "columpiem", però és necessari realment que allarguem les cues quan ja ens ha vist un metge? no podria haver-hi al menys un servei adminsitratiu que tramites baixes i receptes per exemple?

És increible, però em fa por que els meus o jo ens posem malalts.

Turrons, Pares Nöels i Reis, llums de colors als carrers i a casa, loteries, magret de canard, rap i cabrito, raïm, cotillon, familia, regals, amic invisible, sopar d'empresa, pesebre i abre de nadal, cava o xampagne i bones intencions.
Sembla que amb l'arribada de les festes nadalenques, ja tothom es bó i ple de bones intencions, i fa allò que no ha fet en tot l'any, i sobretot és proposa de continuar fent-ho la resta de l'any que en breu s'enceta.
És ja impossible d'imaginar un Nadal sense la Marató de TV3 que enguany si no m'equivoco fa la seva 15a edició centrada en les malalties cardiovasculars, un Nadal sense que Antena3 faci una gala per incrementar l'apadrinament a nens de l'anomenat Tercer Món, un Nadal sense la cibermarató de la Fundació Vincenç Ferrer, i sense un munt més d'accions que "aprofiten" el ja tradicional espíritu navideño que ens conviden a ser més ¿bondadosos? amb els altres.
Potser en aquestes alçades del post, deveu pensar que em sumaré al que se sent dir sovint: una crítica a aquesta suposada falsa bona voluntat en voler demostar sentiments que se suposa que no sentim.
Doncs no, i menys ara que les ongs en general estan tant en boca de tots per males persones que com sempre s'han aprofitat del mal alié. No parlaré ara del que penso de tot el món que envolta les ongs, però sí de la labor que fan, incloent-hi també l'Esglesia i l'ajuda que moltes persones de qualsevol ideologia donen anònimanent i convençudes del que fan. Estic d'acord en que potser sona una mica fals en que pel sol fet de ser Nadal ja tot ha de ser bonic i ens hem d'estimar, però trobo que no està de més que quinze dies a l'any (si arriben) recordem que hi ha gent que està pitjor que nosaltres, que sovint ens queixem sense adonar-nos del que tenim, i que malgrat soni a topic nadalenc, no fa mal a ningú poder ajudar a algu que ens necessiti, i penso que si gràcies a totes aquestes accions que aprofiten que estem més sensibles a dur-les a terme hi ha deu persones que continuaran fent-les el següent any seran un munt més les que hauran sortit beneficiades.