miércoles, 6 de julio de 2011

No puc ni protestar si es venen les fotos del meu fill? La meva versió

El passat 22 de juny es van acabar les classes en tots els centres educatius de Catalunya. I com és normal, el meu fill va arribar a casa amb un informe amb les seves qualificacions. A més, va portar una noteta que em va encuriosir























Com no es veu molt bé, us aclareixo que a la nota se’ns informava del nou horari que havia aprovat el Consell Escolar del Centre.Però d’això ja en parlaria en un altre post.

El que em va inquietar és la part final de la nota que diu “Tanmateix, informar-vos que el cd de fotos del curs de cada classe, el podeu passar a comprar, si voleu, pel fotògraf Güixens del carrer Alt del Vendrell a partir del 4 de juliol”. El que ja no diu la nota és que aquest CD amb fotos realitzades dintre de l’escola en les diferents activitats del centre, val uns 6 euros. Si, si, 6 euros. Compteu quan val fer una còpia d’un cd i el temps esmerçat. Arriba a 1 euro tot plegat?

Em va molestar que algú, ja sigui l’escola o un particular, intenti fer negocis amb fotografies on surt el meu fill. Per això, vaig fer una consulta al twitter a finals de mes, i diferents usuaris (més d’un mestre va contestar) em van dir que la venta de cds amb fotos dels nens amb la voluntat de fer negoci no només no era ètica, sinó que a més era ilegal.

De la mateixa manera, el compte oficial de twitter del Departament d’Ensenyament em va contestar el dia 01/07 que contactés amb la inspecció territorial per a exposar el cas.

Finalment, la setmana passada, quan vaig tenir un moment, vaig trucar als serveis territorials i, en exposar el cas em van adreçar a la Secció de Centres on em van atendre i em van indicar que, òbviament, no es podien vendre cds amb fotos del nen en una botiga aliena a l’escola sense que això al menys, s'especifiqui i detalli en l'autorització donada en la preincripció. I fins aquí les meves gestions, perquè jo no tinc tant temps com voldria per a anar fent gestions durant tot el dia. No vaig arribar a contactar en la Inspecció, simplement va acabar sent una consulta.

Al mateix temps, vaig penjar un missatge en un grup d’usuaris del facebook administrat per pares que estan (estem) treballant per la construcció de l’escola (ja sabeu que fa cinc anys que estem en barracons i no hi ha previsió oficial de quan es començarà a construir l’edifici, que en cap cas serà abans d’any i mig).

Misteriosament, ahir 4 de juliol apareix una nota del Consell Escolar que diu el següent:

(I al mateix temps podeu consultar la mateixa nota en la pàgina web del centre) Però el pitjor del cas és que si t’adreces al fotògraf en qüestió, et lliuren aquesta nota oficial del Consell Escolar de l’Escola Marta Mata. Jo em pregunto, a sant de què un particular va distribuint una nota oficial d’una institució com és una escola?
Menció a part mereix la nota en si mateixa:

Comença la nota dient “Donat que una mare de l’escola”. Tot i les meves possibles reivindicacions feministes, tinc entés que el genèric de pare i mare és “pare”, però la direcció del centre comença afirmant que és una dona qui ha presentat una queixa. A mi m’agradaria saber qui l’ha presentat aquesta queixa, si és que realment hi ha hagut un escrit de queixa.

Continua la nota “no està d’acord en què els cd’s els tingui un fotògraf per fer les corresponents còpies, en cap cas difusió pública, … “. En el cas que s’estiguin referint a la consulta que vaig fer al seu dia, haig de deixar clar que jo no m’oposo a que es distribueixi un cd amb les fotos del meu fill des de l’escola. Només faltaria! Al que sí m’oposo és a que un particular o qui sigui faci negoci amb fotos on hi apareix el meu fill.

Si feu un compte ràpid, tingueu present que a l’escola hi ha 11 grups, a 25 alumnes per classe, això fa un total de 275 alumnes. I ara multipliqueu aquests 275 alumens per 6 euros. Això fa un total de 1.650 €. Si descomptem els costos de producció (1 euro per cd), dóna un benefici de 1375 €

De la mateixa nota sobta, i molt, el fet que reconeguin el poder que té una simple queixa. D’un dia per a l’altre decideixen no vendre el cd perquè una mare s’hi nega i manifesten públicament a través de la nota que dóna el fotògraf, i en la mateixa pàgina web del centre, que efectivament, el cd no es ven perquè una mare ha protestat. Quin èxit de convicció aquesta mare que ha fet una queixa formal no? Des de quan una cosa que està ben feta, es deixa de fer per una única queixa/dubte o protesta??

Potser que aquesta mateixa mare faci una altra queixa formal demanant la construcció de l’escola nova, a veure si té el mateix èxit. Segur que si la presenta, demà mateix comença la construcció

El to que s’utilitza en la nota, donant a entendre que la culpa de tot és de la mare que ha presentat la queixa, és lamentable, quan realment el que ha fet la direcció del centre està expressament prohibit per les lleis que regeixen la protecció de dades en general, però encara més les dades dels menors d’edat.

A tot això em permetreu que sigui jo qui faci interpretació del que ha passat. El Departament d’Ensenyament té coneixement del fet que es vendran cds amb imatges dels nens d’un centre seu, i adverteixen el centre que això és ilegal. La direcció agafa un rebot monumental i decideix culpar una mare que suposadament ha posat una queixa i tirar-li tots els pares en contra, perquè clar, la mare s’ha queixat i ja no podem vendre el cd.

Cal dir que el mateix 22 de juny, dia en que ens van donar la nota de final de curs a l’escola, apareix en el dogc una ordre de la Consellera d’Ensenyament, on s’especifiquen tots els fitxers del Departament i on l’Escola Marta Mata hi té declarats els fitxers d’alumnat, personal i proveidors, i on no hi ha referenciada cap cessió de dades a tercers. Aquí teniu la ordre. Haig d’entendre que la direcció del centre no es llegeix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya?

Adivineu qui està pagant els plats trencats? Només cal que, si sou pares de l’escola, entreu al grup del facebook per a la construcció de la nova escola i ho veieu. Aquí us deixo una mostra, on m’estalvio comentaris rebuts de molt mal gust. Comentaris fets des de la ràbia d'una nota on s'acusa a una mare que intueixen sóc jo, comentaris fets per simplement fer mal... que m'en fa i molt.. i em dol profundament. Comentaris on inclús parlant de mi és diu "si se la puede llamar persona":

- Gracias por quitarle a mi hija, sin consentimiento de sus padres( cosa que si hemos hecho con el cole) el derecho a tener siempre un recuerdo de su infancia

- Personalmente pienso que de esta manera nos estás coartando el derecho de tener un cd con las imágenes de nuestros hijos en el cole,

- Otra de las consecuencias de lo que usted ha originado, - aunque sea una postura legitima - es privarnos del derecho de tener un CD el próximo año, además de de privarnos de la posibilidad de llevar a los medios de comunicación al colegio puesto que ahora el colegio negara esta posibilidad en el legitimo interés de los derechos de imagen de los alumnos, por eso considero que no era necesario hacer lo que ha hecho tenía otras alternativas.

Finalment i resumint per a que quedi clar:

1.- Jo no he posat cap queixa formal davant de cap instància referent al tema de protecció de dades i la cessió de dades per part d’una administració a un particular.

2.- Jo no em nego a que es distribueixi un cd amb les fotografies dels nens de l’escola. Això és molt important. Ni m'he negat, ni m'hi nego, ni m'hi negaré.
A lo que em nego és a que es faci negoci amb fotografies en què apareix el meu fill. Que posin el mateix cd a la venta a l’escola a preu de cost o posin les fotos a disposició a la web per a la seva descarrega per exemple.

3.- És molt lleig tirar les culpes d’una mala acció professional a les suposades queixes d’altres persones. Si tant clar estigués que es podia fer negoci amb el CD, el continuarien venent, i no el retirarien de la circulació, tal i com han fet. Per una sola mare canvien una decisió?? Només per què una mare pot tenir una queixa es tira enrera una decisió que es considera correcta??

4.- Les comunicacions oficials de l’escola es produeixen en el si de la comunitat escolar i no en botigues de tercers, no?

5.- Jo defenso els interessos meus i de la meva família, i parlo únicament en nom propi, com sempre he fet i faré. El dia que representi algú, ho diré per endavant. Em vaig equivocar publicant-ho al mur d’un grup de facebook creat per a la Construcció de l’Escola però no en el fet de defendre els meus propis interessos.

6.- Òbviament em reservo el dret d’emprendre qualsevol acció per a defensar el meu honor, així com els drets d’imatge del meu fill que en cap moment he cedit a tercers.

martes, 10 de mayo de 2011

Construcció de l'escola #martamata . Nota de Premsa.


Utilizo el meu espai per difondre també la nota de premsa que avui hem enviat a diferents mitjans de comunicació al respecte de la construcció de l'escola Marta Mata del Vendrell:

El Vendrell, a 10 de maig de 2011
La comissió per la construcció de l’escola Marta Mata, amb el suport de la junta de l’AMPA de l’escola, volem informar als mitjans de comunicació que hem decidit seguir duent a terme les accions que ja vam anunciar fa mesos i que s’havien aturat poc després que l’escola fos aprovada en acord de govern (veieu els següents enllaços:
Es tracta d’un seguit d’actuacions que anirem duent a terme setmana rera setmana per tal d’assolir l’objectiu de la construcció de l’edifici definitiu de la nostra escola.
Actualment, l’administració s’ha compromès verbalment dient que l’escola estarà construida pel curs 2012-2013, i aquesta comissió demanem públicament que aquest compromís es converteixi en un compromís real i per escrit. I que, en el cas que la construcció no sigui efectiva en aquest plaç, informin a les famílies de quina serà la solució que ens oferiran.
Com ja vam explicar, els nens i nenes d’aquesta escola fa cinc cursos que estan instal.lats en “barracons”, quan la previsió era de només dos cursos en aquesta situació de provisionalitat. I si bé és cert que l’escola es va aprovar en acord de govern el dia 9/11/2010, avui, 10/05/2011 la situació és que estem pendents d’un nou tràmit per part de l’administració on s’aprovi una partida pressupostària per seguir endavant amb els passos següents (licitació, projecte i construccció).
Així és que, aprofitant el context en què ens trobem, demanem que la nostra problemàtica sigui també notícia i que els responsables d’aquesta situació no s’oblidin de nosaltres després de les eleccions i treballin per tal que els tràmits pendents segueixin realitzant-se de forma correcta i rigurosa.



sábado, 2 de abril de 2011

Prou mentides amb l'escola #martamata del Vendrell



El 23 de Març la Televisió del Vendrell emet una entrevista a l'Alcalde, Sr Benet Jané, repassant diferents aspectes de la ciutat. És aquesta entrevista i el que afirma amb rotunditat sobre la construcció de l'escola Marta Mata així com les manifestacions al mur del facebook d'un pare afectat que ha fet el Sr. Jaume Domingo, diputat al Parlament i Regidor de convivència, civisme, medi ambient, serveis i esport de l'ajuntament del Vendrell comentant aquesta mateixa entrevista, el que motiven principalment aquest article.
El 8 d'Abril a més, hi haurà una reunió de l'Ampa de l'Escola on, potser, se'ns tornarà a dir com de compromesos estan els governats amb la construcció de l'escola i com ara segur que es fa. I dic se'ns tornarà a dir, per què entre uns i altres governs, els nens ja fa 5 anys que estan en mòduls esperant-ne un edifici. Ja ho he escrit en altres ocasions.

En aquest fragment d'entrevista que comento, el Sr Benet Jané, l'Alcalde del Vendrell insisteix amb una seguretat aplastant que tenim un compromís. Intentaré explicar ara per què no hi pot haver aquest compromis en aquests moments. I si m'equivoco, siusplau demostreu-me-ho. Sincerament, demostreu-m'ho:

El compromis es va adoptar amb l'anterior govern el dia 12 de novembre quan va aprovar la construcció de l'escola. Pràcticament un dia abans que els pares pengessim la pancarta que surt com a imatge de fons a l'entrevista i que mantenim allà. Després van venir les eleccions i el canvi de govern. El primer que va fer va ser prorrogar el pressupost 2010 i reduir les despeses al màxim com tots sabem. Així doncs, moltes obres que havia de construir l'Institut Catala de Finances o GISA han quedat aturades a l'espera de veure com queda el pressupost per al 2011.

En aquest moment és evident que hi ha l'ordre que no es comenci cap despesa que no estigues ja compromesa economicament (que ja se n'hagués fet algun pagament). El nou govern aprovarà el pressupost al juny, despres de les eleccions municipals. Insisteixo en això. Estem sense pressupostos aprovats per què és innegable que un pressupost mes baix voldrà dir menys inversions i dir per tant, als ciutadans que, permeteu-me l'expressió, "donde dije digo digo diego".
Com han d'aprovar pressupostos abans de les eleccions municipals podent-ho fer després?

Si hi hagués un compromís real i verídic de fer l'escola voldria dir que hi ha una reserva de crèdit per a fer l'obra. I en aquests moments el que hi ha és precisament tot el contrari, hi ha l'acord de no agafar compromisos que impliquin despesa. Mes aviat s'esta reduint tot.
I el propi alcalde diu que això no existeix... així doncs, de quin tipus de compromís parla? del que se'n duu el vent? del que només existeix si ell segueix d'alcalde? per què si és veritat que existeix i és real...per què no presenta un document del Departament d'Economia amb l'autoritzacio de despesa?... Estic segura que aquesta documentació no existeix, senzillament perque el departament d'economia ha prohibit agafar compromisos. I per molt diputat o alcalde que siguin... si no hi ha cap reserva de credit senzillament perque no hi ha pressupost per al 2011, no hi ha compromís que valgui.

I és que a més, en aquestes intervencions públiques dels nostres representants, ens indiquen inclús un termini en el qual els nostres fills "estrenaran" edifici: 2012 diuen. Doncs intentaré resumir per què, a més, és pràcticament impossible que això sigui així:

Quan al juny s'aprovi el pressupost per al 2011, s'autoritzaran les obres que puguin estar parades. Però hem de recordar que la nostra escola, Marta Mata, no està en aquesta situació ja que ni tan sols hi ha projecte constructiu.
Suposem doncs que, efectivament, s'aprova al juny del 2011.Sabem que l'estiu a l'administracio és poc productiu i ens situem a setembre de 2011.
Llavors començaran a prioritzar obres. Imaginem, amb tot el dret, que el Marta Mata sigui la més urgent. Llavors s'ha de licitar el projecte de l'escola. Afanyant-nos posem ja que el 15 octubre de 2011 tenim projecte licitat i adjudicat. Afegim només 2 mesos per a fer el projecte i ens plantem a 15 de desembre de 2011. Tot això sent la més urgent.

Després caldrà la licitacuió de l'obra (primer ha sigut del projecte). Penseu que estarem ja a desembre i caldra veure si el pressupost del 2012 preveu els diners per a construir-la (us adoneu que ja sumem dos anys de pressupostos incloent diners per a l'escola??).

Ens posem ja al gener de 2012 . Calculem doncs, un parell de mesos per a fer la licitació i adjudicació de l'obra.Estem, corrents, al març de 2012. Per a la construccio, en ser industrialitzada, calen certament, només de 6 a 9 mesos per a tenir-la acabada.

Atenció, això vol dir que com a mínim serà acabada suposant que tot va, bé no, perfecte, al desembre de 2012, gener 2013. Per tant, i sense mentides, els alumnes, els nostres fills, no entraran a la nova escola (perquè també s'ha de moblar i preparar) fins al març del 2013 (gairebe setmana santa del 2013).
I per un trimestre els alumnes ja no farien el trasllat fins al curs 2013-2014.

Voleu més evidències?
Demostreu-me que m'equivoco.

Aquí teniu l'enllaç a l'entrevista complerta: Entrevista a Televisió El Vendrell

jueves, 3 de marzo de 2011

Setmana Blanca

Com a llicenciada en psicologia, com a filla de mestre, com a persona que ha treballat durant anys amb nens, com a ciutadana i sobretot, com a mare, em veig en l'obligació d'explicar senzillament què n'opino del caos de la setmana blanca... sense esperar d'aportar res de nou, però al menys, una mica de sentit comú..
No aportaré ni estudis científics, ni dades oficials, ni enllaços a notícies... tots n'estem prou informats i suposo que tots tenim una opinió al respecte... llàstima que a vegades l'opinió acaba senti simplement l'opinió de la majoria...

Estic enfadada. Enfadadíssima. I no per què el meu fill comenci el dilluns la setmana blanca ( és dels 700.000 que ho fan en "segon torn" ) si no per què l'any que ve no la farà.
Tradicionalment... els mestres i professors han explicat com n'era , pedagògicament parlant, de negatiu per els alumnes que tinguessin un tercer i primer trimestres escolars curts en comparació amb un segon trimestre que es feia etern, condicionat per la posició de la Setmana Santa. A més, qualsevol persona amb sentit comú se n'adona de com són de llargues les vacances d'estiu... de com costa que els nens tornin a tenir la rutina, per què tot i ser bó trencar-la durant un temps i establir-ne una de nova, la de les vacances d'estiu, ( i "ojo" que dic que també en vacances hi ha d'haver una rutina, tot i que sigue diferent) els mateixos nens i nenes acaben desitjant tornar a escola...

No critico ni ho faré mai les "vacances dels mestres", tenen les que tenen, entenc que haurien de dedicar també temps a la formació i a més, si algú les vol que fassi les oposicions que ells han fet. I les aprovin i treguin plaça. No critiquem allò que tots hauriem de gaudir. Però crec que l'opció que s'havia pres era la correcta. La que responia a la demanda:
Escurçar per als nens l'estiu sense escola i allargar una mica el primer trimestre i a la vegada, escurçar el segon trimestre amb un respir al mitg. Pel mitg es parla de modificar la jornada intensiva de juny i els mestres i professors comencen el que per mi ha estat un petit xantatge amb les colonies i excursions dels nens. Em perdo.

Puc dir q el meu fill té setmana blanca, no farà colonies per què no canvia de cicle i a més , no sé per què el consell escolar va acabar aprovant jornada intensiva al juny.
Finalment... els nens enceten abans el curs escolar i els mestres diuen que no tenen temps de preparar el curs... em disculparan tots els q me llegeixen... però no canvia tant cada any i a més, durant el mes de juliol també hi poden dedicar hores no?
Definitavament comença una guerra que no entenc, quan és allò que pedagogicament interessa més als nens que són l'objectiu de l'educació ( o ensenyament... ) no?
A tot això, canvia el Govern. I la Molt Honorable Consellera Sra Rigau , molt donada a fer entrevistes a la televisió i amb perfil a facebook com a simple escaparat, anuncia (entre d'altres mesures que no entenc però que farien etern este article) que elimina la setmana blanca.
#etfelicitofilla.
Els pares aquests que sempre es queixen de on "col·locaran" els nens semblen contents, quan en fi, no ho entenc. Lamentablement la conciliació laboral està lluny d'estar assolida... els pares no es que volguem aparcar als nostres fills, es que no podem estar amb ells sempre que hauriem de ser-hi i hem de trobar alternatives. Però hem de ser conscients que l'escola no està feta per això. Així doncs, fer una setmana blanca fomentava la creació de casals, colonies, activitats ... inclús podria haver-se aprofitat en el sector turisme. Però no. La treiem. I què fem? que les escoles es reparteixin els dies. Sí senyora. Així tindrem mil setmanes blanques aleatòries al llarg del curs: les formades per absolutament tots els ponts i festius del calendari escolar.

martes, 8 de febrero de 2011

Petició al Sr Jordi Roig i Vinyals per l'escola #martamata


Aquesta és la carta que jo enviaria al Sr Jordi Roig i Vinyals , Director General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament per tal de sol·licitar-li una entrevista a fi de concretar l'inici de la construcció de l'Escola Marta Mata del Vendrell.
Avui mateix la faig arribar a la Junta de l'Ampa de l'Escola per tal que fassi allò que consideri més adient.



El passat 9 de novembre de 2010 el govern aprovava la construcció de l'escola Marta Mata del Vendrell amb una proposta d'inversió de 5.147.247 €.

El centre on s'estan educant els nostres fills, el CEIP Marta Mata del Vendrell va començar la seva tasca fa ja 5 cursos i mig. Amb el pas dels anys, hem anat visquent la consolidació d'un projecte educatiu que involucra a tota la comunitat. Però malgrat els esforços dels professionals del Departament d'Ensenyament, amb la direcció del centre al capdavant i tot l'equip de docents al seu costat, estem arribant a una situació realment complicada.

Allò que va començar amb una instal·lació provisional s'ha convertit en un continu de provisionalitats que comencen a afectar el projecte que es va començar amb il·lusió ja fa massa temps. Fa cinc cursos que l'escola va iniciar la seva activitat amb unes instal·lacions provisionals, dignes, però provisionals. Any rere any s'han anat afegint més mòduls prefabricats que han permès, fins al moment, el desenvolupament de la tasca que s'encomana a l'escola. Però com totes les situacions provisionals, la incertesa fa que qualsevol projecte il·lusionant es converteixi en una simple qüestió de supervivència diària.

Som conscients dels retards en la cessió dels terrenys definitius on s'ha d'ubicar l'edifici, com també de la situació econòmica global en la que ens trobem. Però també som conscients de les necessitats de la nostra escola, l'escola dels nostres fills, de disposar d'un edifici definitiu que permeti la consolidació d'un projecte educatiu que esdevé més provisional cada dia que passa.

Tingui en compte que, en el millor dels casos, i comptant que el centre definitiu pugués estar construït al setembre del curs 2012-2013, els alumnes que van obrir l'escola hauran passat dos terços de la seva escolarització infantil i primària en mòduls prefabricats, amb els inconvenients que comporten, que poden ser minimitzats amb caràcter provisional però que no acceptem com a definitius.

A més, i per si no en fóra prou, en el mateix municipi s'ha de construir un nou centre educatiu ja que les necessitats d'escolarització són molt més grans que l'oferta en centres, tal i com constaten les xifres a les que poden accedir des del Departament d'Ensenyament. Això fa que en el nostre centre ja tinguem algun curs triplicat (P4) quan ni tan sols disposem d'un edifici.

És per tot això que li prego ens concedeixi una entrevista per tal de tractar la problemàtica generada en el nostre centre i ens pugui informar de les previsions reals per a la realització de l'obra.

Tantmateix, informarem de la petició d'aquesta entrevista al director dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament, per a que en tingui coneixement i per deferència pel tracte que ens han dispensat fins avui.

Rebi una salutació

miércoles, 2 de febrero de 2011

Carta als Serveis Municipals del Vendrell

Publico aqui la carta que acabo de remetre a l'adreça mail que s'indica per qüestions relacionades amb els parcs infantils del Vendrell:









Benvolgut regidor

A la renovada web de l'Ajuntament del Vendrell s'indica que el "Manteniment de les zones infantils" així com "Parcs i Jardins" són tasques que s'encomanen a l'empresa creada per el mateix ajuntament "El Vendrell Serveis Integrals". Serveixi aquesta carta oberta, que publicaré al meu bloc (www.sylvieperez.net) els hi remeto a l'adreça que suggereixen a la mateixa web (serveismunicipals@elvendrell.net) per a manifestar el meu ( i n'estic segura que el de moltissims altres veïns) total descontentament amb els resultats d'aquests manteniment que pago amb els meus impostos. I sincerament espero que es prengui nota per a solventar situacions que no tenim per què patir.

En primer lloc, em sobta enormement l'absència a la majoria dels parcs infantils, d'un terra suau i segur format per una mena de suru i que garanteixen que els nens puguin jugar sense risc de trencar-se literalment el cap. Potser em falla la memòria però només el parc que hi ha al costat de la Rambla i Correus i el que hi ha a prop del Restaurant Maties tenen aquest suru al terra total o parcialment. La resta tenen sorra en el millor dels casos i pedres en la seva majoria. No cal que els indiqui aqui tots els parcs del poble, però el més trist és que ni tan sols se n'ocupen de portar sorra de la immensa platja que tenim per omplir els forats pedreguesos que hi han sota la majoria dels columpis.
Però no acaba aqui. Resulta que el manteniment dels parcs no es limita únicament a tallar-ne la gespa i podar els arbres i buidar escombraries o escombrar... resulta que de tant en tant plou. I quan plou, i com a conseqüència del punt primer, el terra no només es queda moll, s'entolla i els nens no poden baixar ni pels tobogans, ni practicament fer res. I aquell dia ja fa sol, però l'anterior ha plogut i ningú se n'ha ocupat.. i els nens busquen diaris per anar assecant tot el que és moll..
Això és inacceptable.

Tot i que no sé què puc esperar de tot això... Observo les noves urbanitzacions que fan al costat de Mas d'en Gual... al Tancat del Galan com els arbres que donavem ombra han donat pas a voreres sense arbres. On passejaran els avis i els nens? per què no han conservat arbres en estos carrers nous que urbanitzen?

Podria extendre aquesta carta a moltissims altres aspectes que a ben segur pot imaginar.

Esperant la seva resposta,
Cordialment,

martes, 4 de enero de 2011

El que no entenc sobre les mútues privades i la Sanitat Pública

Partim de la base irrefutable que malgrat tenir formació universitària en una poc reconeguda com a tal, ciència de la salut (psicologia) el meu desconeixement legal i professional sobre el sistema sanitari és alt.
Per tant, tot allò que llegiu en aquest article està basat unica i exclusivament en la meva experiència com a usuaria del sistema sanitari, i com no també, com a "cofinanciadora" del mateix. Però també per això mateix, crec que s'haurien d'escoltar veus com la meva, que parteixen del sentit comú i que com tots, preten una millora que afavoreixi la majoria de la societat i sent egoïsta, el meu benefici particular.

Amb el canvi recent de Govern comencem a sentir de nou reformes en educació, sanitat, etc... reformes que agraïria deixessin de dependre de canvis de govern i fossin pactats per no haver d'anar el ciutadà segons bufa el vent.
I respecte la Sanitat torna a sentir-se parlar de copagament (sense explicar-nos massa com ni quant..) de retallades sense concretar-nos el què... A tot això només vull aportar aspectes que si de mi depenguessin canviaria radicalment:

Molts usuaris, moltissims, paguen ( i m'incloeixo, paguem) una mútua privada. El cost mensual per usuari es d'al voltant de 40-60 euros, en funció del sexe i l'edat, feu càlculs.
I no els pago per què desconfii del sistema sanitari públic, per què de la mateixa manera que defenso, utilitzo i confio en l'educació pública també ho faria en la sanitat pública més sovint, si no fora per què quan necessito un pediatra, un traumatòleg o qualsevol altre especialista l'espera és eterna i no digue'm si a més m'han de fer una exploració adicional abans de decidir un tractament o si la sol·lució al meu problema de salut depen de quiròfan.. en fi, res que no sapigueu. Així doncs, opto per pagar una mútua per què jo ho vull, cert, però... no contribuim també així a la millora de la gestió del temps en la pública? si tots aquells que paguem mútues anessim al metge per a tot a la pública no em vull ni imaginar la saturació..

Jo no demano, ni demanaré mai que deixin de descomptar-me de la nòmina la part amb la que "cofinancio" la sanitat pública. En part, la societat del benestar en la que vivim és sustenta en això. De fet... no crec tan sols que m'haguessin de "beneficiar fiscalment" per aquest fet. M'agradaria evidentment, però no ho crec necessari. No podem permetre'ns de deixar de recabar unes partides que sempre han existit, i que tots hem assumit com necessàries i imprescindibles.


El que sí demano és que em facilitin una mica la vida:
- els metges que visiten a les mútues són tan metges com els metges que visiten als centres públics no? em consta a més, que molts dels metges comparteixen ambdos sistemes en horaris diferents.
No entenc per què doncs no poden fer-me receptes amb el descompte que sí em pertoca per quèestic pagant la seguretat social igual que tothom que tenim la sort avui en dia de treballar.
No entenc per què el metge de la mútua no pot donar-me la baixa quan la necessito.
No entenc per què aquest metge quan visita a un funcionari, sí que pot fer tot això.
No entenc per què quan vaig a la Seguertat Social a buscar aquesta baixa o recepta em miren malament, com si jo fos d'un altre estatus i m'obliguen a engrossir les cues havent-me de tornar a visitar i fer els mateixos estudis que m'han fet anteriorment,no entenc per què no els hi val l'informe que porto d'un professional com el que tinc devant.

Abans d'entrar en més copagaments, en retallades de beneficis, en aplicar millores fiscals retenint-nos menys a qui paguem mútues... resolguim siusplau tot allò que no entenc..