dijous, 3 de març de 2011

Setmana Blanca

Com a llicenciada en psicologia, com a filla de mestre, com a persona que ha treballat durant anys amb nens, com a ciutadana i sobretot, com a mare, em veig en l'obligació d'explicar senzillament què n'opino del caos de la setmana blanca... sense esperar d'aportar res de nou, però al menys, una mica de sentit comú..
No aportaré ni estudis científics, ni dades oficials, ni enllaços a notícies... tots n'estem prou informats i suposo que tots tenim una opinió al respecte... llàstima que a vegades l'opinió acaba senti simplement l'opinió de la majoria...

Estic enfadada. Enfadadíssima. I no per què el meu fill comenci el dilluns la setmana blanca ( és dels 700.000 que ho fan en "segon torn" ) si no per què l'any que ve no la farà.
Tradicionalment... els mestres i professors han explicat com n'era , pedagògicament parlant, de negatiu per els alumnes que tinguessin un tercer i primer trimestres escolars curts en comparació amb un segon trimestre que es feia etern, condicionat per la posició de la Setmana Santa. A més, qualsevol persona amb sentit comú se n'adona de com són de llargues les vacances d'estiu... de com costa que els nens tornin a tenir la rutina, per què tot i ser bó trencar-la durant un temps i establir-ne una de nova, la de les vacances d'estiu, ( i "ojo" que dic que també en vacances hi ha d'haver una rutina, tot i que sigue diferent) els mateixos nens i nenes acaben desitjant tornar a escola...

No critico ni ho faré mai les "vacances dels mestres", tenen les que tenen, entenc que haurien de dedicar també temps a la formació i a més, si algú les vol que fassi les oposicions que ells han fet. I les aprovin i treguin plaça. No critiquem allò que tots hauriem de gaudir. Però crec que l'opció que s'havia pres era la correcta. La que responia a la demanda:
Escurçar per als nens l'estiu sense escola i allargar una mica el primer trimestre i a la vegada, escurçar el segon trimestre amb un respir al mitg. Pel mitg es parla de modificar la jornada intensiva de juny i els mestres i professors comencen el que per mi ha estat un petit xantatge amb les colonies i excursions dels nens. Em perdo.

Puc dir q el meu fill té setmana blanca, no farà colonies per què no canvia de cicle i a més , no sé per què el consell escolar va acabar aprovant jornada intensiva al juny.
Finalment... els nens enceten abans el curs escolar i els mestres diuen que no tenen temps de preparar el curs... em disculparan tots els q me llegeixen... però no canvia tant cada any i a més, durant el mes de juliol també hi poden dedicar hores no?
Definitavament comença una guerra que no entenc, quan és allò que pedagogicament interessa més als nens que són l'objectiu de l'educació ( o ensenyament... ) no?
A tot això, canvia el Govern. I la Molt Honorable Consellera Sra Rigau , molt donada a fer entrevistes a la televisió i amb perfil a facebook com a simple escaparat, anuncia (entre d'altres mesures que no entenc però que farien etern este article) que elimina la setmana blanca.
#etfelicitofilla.
Els pares aquests que sempre es queixen de on "col·locaran" els nens semblen contents, quan en fi, no ho entenc. Lamentablement la conciliació laboral està lluny d'estar assolida... els pares no es que volguem aparcar als nostres fills, es que no podem estar amb ells sempre que hauriem de ser-hi i hem de trobar alternatives. Però hem de ser conscients que l'escola no està feta per això. Així doncs, fer una setmana blanca fomentava la creació de casals, colonies, activitats ... inclús podria haver-se aprofitat en el sector turisme. Però no. La treiem. I què fem? que les escoles es reparteixin els dies. Sí senyora. Així tindrem mil setmanes blanques aleatòries al llarg del curs: les formades per absolutament tots els ponts i festius del calendari escolar.

3 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

patètic.

Jaume ha dit...

algu havia de dir el que pensa !!!

Jaume ha dit...

algú que diu el que pensa!!!