Ir al contenido principal

Setmana Blanca

Com a llicenciada en psicologia, com a filla de mestre, com a persona que ha treballat durant anys amb nens, com a ciutadana i sobretot, com a mare, em veig en l'obligació d'explicar senzillament què n'opino del caos de la setmana blanca... sense esperar d'aportar res de nou, però al menys, una mica de sentit comú..
No aportaré ni estudis científics, ni dades oficials, ni enllaços a notícies... tots n'estem prou informats i suposo que tots tenim una opinió al respecte... llàstima que a vegades l'opinió acaba senti simplement l'opinió de la majoria...

Estic enfadada. Enfadadíssima. I no per què el meu fill comenci el dilluns la setmana blanca ( és dels 700.000 que ho fan en "segon torn" ) si no per què l'any que ve no la farà.
Tradicionalment... els mestres i professors han explicat com n'era , pedagògicament parlant, de negatiu per els alumnes que tinguessin un tercer i primer trimestres escolars curts en comparació amb un segon trimestre que es feia etern, condicionat per la posició de la Setmana Santa. A més, qualsevol persona amb sentit comú se n'adona de com són de llargues les vacances d'estiu... de com costa que els nens tornin a tenir la rutina, per què tot i ser bó trencar-la durant un temps i establir-ne una de nova, la de les vacances d'estiu, ( i "ojo" que dic que també en vacances hi ha d'haver una rutina, tot i que sigue diferent) els mateixos nens i nenes acaben desitjant tornar a escola...

No critico ni ho faré mai les "vacances dels mestres", tenen les que tenen, entenc que haurien de dedicar també temps a la formació i a més, si algú les vol que fassi les oposicions que ells han fet. I les aprovin i treguin plaça. No critiquem allò que tots hauriem de gaudir. Però crec que l'opció que s'havia pres era la correcta. La que responia a la demanda:
Escurçar per als nens l'estiu sense escola i allargar una mica el primer trimestre i a la vegada, escurçar el segon trimestre amb un respir al mitg. Pel mitg es parla de modificar la jornada intensiva de juny i els mestres i professors comencen el que per mi ha estat un petit xantatge amb les colonies i excursions dels nens. Em perdo.

Puc dir q el meu fill té setmana blanca, no farà colonies per què no canvia de cicle i a més , no sé per què el consell escolar va acabar aprovant jornada intensiva al juny.
Finalment... els nens enceten abans el curs escolar i els mestres diuen que no tenen temps de preparar el curs... em disculparan tots els q me llegeixen... però no canvia tant cada any i a més, durant el mes de juliol també hi poden dedicar hores no?
Definitavament comença una guerra que no entenc, quan és allò que pedagogicament interessa més als nens que són l'objectiu de l'educació ( o ensenyament... ) no?
A tot això, canvia el Govern. I la Molt Honorable Consellera Sra Rigau , molt donada a fer entrevistes a la televisió i amb perfil a facebook com a simple escaparat, anuncia (entre d'altres mesures que no entenc però que farien etern este article) que elimina la setmana blanca.
#etfelicitofilla.
Els pares aquests que sempre es queixen de on "col·locaran" els nens semblen contents, quan en fi, no ho entenc. Lamentablement la conciliació laboral està lluny d'estar assolida... els pares no es que volguem aparcar als nostres fills, es que no podem estar amb ells sempre que hauriem de ser-hi i hem de trobar alternatives. Però hem de ser conscients que l'escola no està feta per això. Així doncs, fer una setmana blanca fomentava la creació de casals, colonies, activitats ... inclús podria haver-se aprofitat en el sector turisme. Però no. La treiem. I què fem? que les escoles es reparteixin els dies. Sí senyora. Així tindrem mil setmanes blanques aleatòries al llarg del curs: les formades per absolutament tots els ponts i festius del calendari escolar.

Comentarios

Jaume Ramon Solé ha dicho que…
algu havia de dir el que pensa !!!
Jaume Ramon Solé ha dicho que…
algú que diu el que pensa!!!

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...