Ir al contenido principal

Setmana Blanca

Com a llicenciada en psicologia, com a filla de mestre, com a persona que ha treballat durant anys amb nens, com a ciutadana i sobretot, com a mare, em veig en l'obligació d'explicar senzillament què n'opino del caos de la setmana blanca... sense esperar d'aportar res de nou, però al menys, una mica de sentit comú..
No aportaré ni estudis científics, ni dades oficials, ni enllaços a notícies... tots n'estem prou informats i suposo que tots tenim una opinió al respecte... llàstima que a vegades l'opinió acaba senti simplement l'opinió de la majoria...

Estic enfadada. Enfadadíssima. I no per què el meu fill comenci el dilluns la setmana blanca ( és dels 700.000 que ho fan en "segon torn" ) si no per què l'any que ve no la farà.
Tradicionalment... els mestres i professors han explicat com n'era , pedagògicament parlant, de negatiu per els alumnes que tinguessin un tercer i primer trimestres escolars curts en comparació amb un segon trimestre que es feia etern, condicionat per la posició de la Setmana Santa. A més, qualsevol persona amb sentit comú se n'adona de com són de llargues les vacances d'estiu... de com costa que els nens tornin a tenir la rutina, per què tot i ser bó trencar-la durant un temps i establir-ne una de nova, la de les vacances d'estiu, ( i "ojo" que dic que també en vacances hi ha d'haver una rutina, tot i que sigue diferent) els mateixos nens i nenes acaben desitjant tornar a escola...

No critico ni ho faré mai les "vacances dels mestres", tenen les que tenen, entenc que haurien de dedicar també temps a la formació i a més, si algú les vol que fassi les oposicions que ells han fet. I les aprovin i treguin plaça. No critiquem allò que tots hauriem de gaudir. Però crec que l'opció que s'havia pres era la correcta. La que responia a la demanda:
Escurçar per als nens l'estiu sense escola i allargar una mica el primer trimestre i a la vegada, escurçar el segon trimestre amb un respir al mitg. Pel mitg es parla de modificar la jornada intensiva de juny i els mestres i professors comencen el que per mi ha estat un petit xantatge amb les colonies i excursions dels nens. Em perdo.

Puc dir q el meu fill té setmana blanca, no farà colonies per què no canvia de cicle i a més , no sé per què el consell escolar va acabar aprovant jornada intensiva al juny.
Finalment... els nens enceten abans el curs escolar i els mestres diuen que no tenen temps de preparar el curs... em disculparan tots els q me llegeixen... però no canvia tant cada any i a més, durant el mes de juliol també hi poden dedicar hores no?
Definitavament comença una guerra que no entenc, quan és allò que pedagogicament interessa més als nens que són l'objectiu de l'educació ( o ensenyament... ) no?
A tot això, canvia el Govern. I la Molt Honorable Consellera Sra Rigau , molt donada a fer entrevistes a la televisió i amb perfil a facebook com a simple escaparat, anuncia (entre d'altres mesures que no entenc però que farien etern este article) que elimina la setmana blanca.
#etfelicitofilla.
Els pares aquests que sempre es queixen de on "col·locaran" els nens semblen contents, quan en fi, no ho entenc. Lamentablement la conciliació laboral està lluny d'estar assolida... els pares no es que volguem aparcar als nostres fills, es que no podem estar amb ells sempre que hauriem de ser-hi i hem de trobar alternatives. Però hem de ser conscients que l'escola no està feta per això. Així doncs, fer una setmana blanca fomentava la creació de casals, colonies, activitats ... inclús podria haver-se aprofitat en el sector turisme. Però no. La treiem. I què fem? que les escoles es reparteixin els dies. Sí senyora. Així tindrem mil setmanes blanques aleatòries al llarg del curs: les formades per absolutament tots els ponts i festius del calendari escolar.

Comentarios

Jaume Ramon Solé ha dicho que…
algu havia de dir el que pensa !!!
Jaume Ramon Solé ha dicho que…
algú que diu el que pensa!!!

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

¿Es Joe Goldberg un malvado ‘neutral’ o un ‘héroe sombra’? ‘You’ y los tipos de personalidad

Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya Este 2025 se emite la quinta y última temporada de la serie You . Se trata de un thriller psicológico, estrenado en 2018, que ha atraído a miles de espectadores en todo el mundo. Sólo en España acumulaba más de 40 millones poco después de estrenarse . Su protagonista, Joe Goldberg, un neoyorquino intelectualmente brillante, atormentado por su infancia, nos permite adentrarnos en sus pensamientos mientras consigue acercarse y tener una relación con la mujer de sus sueños. Un flechazo que se convierte en obsesión donde el fin justificará todos los medios. En el cuarto episodio de esta última temporada se hace una mención directa al sistema de alineamientos del famoso juego de rol Dungeons & Dragons ( Dragones y Mazmorras en español). Usando la segunda edición del manual de 1985, se describe cómo este sistema define la personalidad y comportamiento de los personajes. Estos dos ejes ayudan a definir la ética y ...

Le "waiting mode" chez les enfants avec TDAH et autisme : quels facteurs le déclenchent ?

  Ce mode passif et non perturbateur, souvent confondu avec de l’indifférence ou de l’inattention, est en réalité une réponse d’autoprotection face à la surcharge cognitive, à la frustration ou à la peur d’être jugé. Comprendre ce phénomène permet de concevoir des environnements plus inclusifs et des stratégies éducatives qui aident les enfants à sortir du blocage sans les culpabiliser. À l’occasion de la Journée internationale du trouble du déficit de l’attention avec ou sans hyperactivité (TDAH), célébrée le 13 juillet, des experts de l’Université ouverte de Catalogne (UOC) analysent le phénomène du waiting mode — une forme de déconnexion attentionnelle involontaire , comparable à un « mode pause » ou stand-by , dans lequel l’enfant entre sans intention consciente, explique Sylvie Pérez, psychopédagogue et professeure aux Études de psychologie et des sciences de l’éducation de la UOC. Ce phénomène ne se limite pas aux enfants avec TDA ou TDAH. Les profils les plus vulnérables ...