jueves, 18 de octubre de 2007

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang.

Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del món. Diuen els monitors d'activitats extraescolars, colonies, casals d'estiu, etc que els nens passen massa temps fora de casa, que els hi costa de poder-los portar adequadament, i tenen raó. Però es que es queixen els pares de que en les feines que tenen no poden estar amb els nens i també tenen raó. Dieun els avis que corren el risc d' acabar fent més de pares que no d'avis i es cert. Massa gent gran en residències, massa nens en guarderies massa temps...Alguna cosa no va bé. Resulta que es culpa de les dones, per que estudien i s'han incorporat massivament al món laboral.... sort que ho hem fet!! com es pagarien les hipoteques i despeses avui en dia amb un únic sou!! però a més, les dones s'han incorporat al món laboral ( per que fer la feina de casa no es feina sembla ser.... tot i que això és un altre tema es clar, però molt relacionat tot i que no ho sembli) però és que no és normal que la majoria d'horaris siguin totalment contraris a una harmonia familiar. A la resta d'Europa les dones també treballen fora de casa i les coses no són com aqui. Tenir festa els dissabtes és gairebé de privilegiats, plegar abans de les 17h també... com pot ser que els centres comercials obrin fins les 22h?? ningú pensa en la gent que hi ha de treballar, o ens els serveis que estan 24 hores ( i no parlo dels que són necessaris com urgències médiques) sinó un telefon d'atenció al client d'una companyia de gas.. queda molt bé de dir que hi sóm 24 hores però algú hi deu ser. He tingut discusions sobre este tema, i tot i que es encertat de dir que hi ha gent a la que ja li va bé l'amplitud d'horaris de molts serveis alguna cosa no està ben feta quan en lloc de contractar suficient personal amb un sou digne, el contracte laboral de molts posi de dilluns a diumenge ( o dissabtes ) " con los descansos que establece la ley".
Trobo que no estem fent bé això de treballar per realitzar-nos professionalment, per aconseguir un sou i portar la nostra vida familiar. I parlo a nivell general, fallen massa coses.

16 comentarios:

Mikel dijo...

tens molta rao amb el que dius , no se , som nosaltres mateixos qui ens imposem aquest ritme i aquesta competencia en el mercat.
Un client meu del sur m´assegura que auqi les obres les hi fem en meitat de temps pero tambe a meitat de preu que al sur , a ell ja li esta be i si no contracta uns serveis igual de rapids i economics es perque alla no els troba i aqui si no els hi ofereixo jo els hi oferira la meva competencia i aixi estem , es un cercle vicios.

Yo voto al PP... y no debería dijo...

En tu mano está mandar a ZP a la escuela para que aprenda a pronunciar la d. Vota al PP.

Saludos cordiales

Anónimo dijo...

Ni el PP ni el PSOE ni ninguno de estos politicuchos va a hacer nada para remediar esto, no nos engañemos, esta sociedad cada vez se inclina mas hacia la privatizacion de todos los servicios y eso invariablemente solo puede llevar a unos horarios mas tiranicos y unos sueldos mas mierderos si cabe, por lo tanto estando en manos de las empresas privadas esto no tiene ninguna solucion, si no te gusta te vas a a la calle que tengo 100 esperando tu puesto. Me encanta este pais donde todo el mundo mira para otro lado no vaya a ser que por protestar vaya de guatemala a guatepeor.
En fin lo dicho, Spain in diferent.
Diego.

Lapa dijo...

There are three kinds of women:

the pretty ones (como tu)

the ugly ones

and the blondes...

New literary blog.

Anónimo dijo...

Sylvie, saps què està passant a Alemanya? Això que la dona, per sentir-se alliberada, ha de treballar fora de casa, moltes alemanyes s'ho passen pel forro: es dediquen als fills, a la família, a la casa... i són tan felices. No critico res, no aplaudeixo res, només exposo.
A mi em sembla que això de l'alliberament i de la necessitat_gairebé_obligació que la dona accedeixi al mercat laboral va tenir les seves raons de ser, en un moment determinat, però no estic gaire segur que hagi de seguir sent així. Espero que cap dona se'm llenci al coll; evidentment NO estic dient que "les dones a la cuina" i blablabla! Però em sembla que, amb tot plegat, la dona ha acabat fent de mare (a diferència de l'home) i de currele (com l'home). És a dir, dues feines pel preu d'una.
Potser no estaria malament que les pròpies dones repensessiu el paper que voleu tenir, especialment les que sou mares, a la societat. ¿I per què no un sou per a les mares que no treballen fora de casa i que tiren endavant la seva família fent una feina, em sembla, molt més feixuga que la que es fa en una oficina?

Sergi dijo...

Estic d'acord amb algunes coses de les que diu en Ferran, però també entenc la Syl, perque també tinc un nen i una dona que treballa, i que fa de mare i tot el que això comporta. No obstant, penso que a Espanya el problema també resideix en altres aspectes pel que fa al tema dels horaris laborals. Aquí encara hi ha molta gent que pensa que treballar més hores vol dir millors resultats quan la variable realment important és la productivitat que es pot extreure de les feines i del què fa cadascú. Estic segur que moltes persones treballant 6 hores diàries serien capaces d'assolir nivells de productivitat més alts que els que ara obtenen. Per altra banda, referent al tema familia, cada cop és més difícil. En el meu cas, treballo en comerç i us asseguro que és complicadíssim compaginar algun horari amb la familia. Diumenges i algun dissabte a la tarda. Si la meva dona que treballa en el sector sanitari té guàrdia un cap de setmana, doncs cagada! Ja em diràs quina solució té això? S'ha de pagar la hipoteca i la resta de despeses com diu la syl i per tant... té mala solució. I encara hi ha gent que es queixa que el comerç no obri els diumenges!!! Quins collons!
Salut amics

Sylvie dijo...

Uf quantes coses....
Mikel aixo de que som nosaltres mateixos no sé què dir-te. Potser en l'exemple teu sí serveix però trobo que sovint ens ve mitg imposat tot plegat.
Diego cariño, estoy contigo. NO creo que ni unos ni otros realmente vayan a hacer nada que realmente incida en cambiar esto. Espero que, aunque lentamente, unos y otros contribuyan a que la situacion cambie....
Ai Ferran, mira que he vist el teu comentari ben prontet al dematí i he estar rumiant com contestar-te, però el Sergi ja m'ha ajudar força. Mira, jo no crec que el problema radiqui en que si les dones treballem fora de casa o no, com ben dius, jo mateixa me sentiria ben orgullosa estant nomes a casa, i fer el mateix que faig ara (que jo soc de les que va al mercat...) però amb més temps i poder-me ocupar-me plenament del meu fill. Però també he estudiat molts anys, i m'agrada treballar fora de casa, desenvolupar-me professionalment. El que em resulta una barbaritat es que no podem triar, ni homes ni dones. El meu marit si pogues ja s'estaria a casa ell ja, pero me resulta impossible de pensar en que amb un sol sou es pot fer front a totes les despeses familiars. Pagar a les dones que es queden a casa com proposes es una opció a considerar. JO sempre dic, que tal i com està montat tot, el que més em beneficiaria es netejar jo la casa de ma mare i ella la meva, ens donem d'alta a la SS i ens paguem l'una a l'altra un sou i aixi cotitzem, però que s'ho fassi una mateixa no serveix de res.
Realment jo volia anar a parar a lo que deia el Sergi, a que la gent es queixa de que no obrin diumenge els comerços per exemple, quan jo trobaria mes adient que tanquessin més aviat.
El tema dels horaris aqui està força mal portat ho comparis amb on sigui.
Petons!!! ( i perdó per tant de rollo........)

Anónimo dijo...

En primer lloc, dir que me n'alegro molt de no haver provocat les ires de ningú. Vaig fer el comentari de matinada i temia haver-me explicat malament...
Syl i Sergi, estic d'acord amb el punt clau dels vostres comentaris (que, finalment, és el tema del post de la Syl): conciliar vida laboral i familiar (pels qui teniu fills) és molt complicat, avui dia, tal com està muntat el món de la feina. Ah!, i jo també defenso ab-so-lu-ta-ment que el comerç no treballi en festius!
Besicos i abraçades varis...

Mikel dijo...

Doncs jo tot i el risc de rebre algun cop de mall ho sento pero soc partidari de que el comerç obri diumenge si vol.
Si la gent hi compra i al comerç li surt rentable obri , doncs que obrin. A mi no m´aniria pas malament.

Sylvie dijo...

Ferran, jo també me n'alegro. Si malament no t'has explicat no, ha quedat clarissim i ja te dic q a mi coma dona no me sembla malament quedar-me a casa, en cualsevol cas avui aqui ni homes ni dones ho podem triar aixo. Mes besitos per tu !
Mikel ai Mikel q te les veus venir eh! A vore si m'explico. Entenc la teva postura, si al comerç li és rentable i hi ha gent q hi va pos ale que obrin, pero ens falten altres punts de vista a valorar.Si el comerç vol obrir diumenge q contracti gent nomes pels diumnges que segur que n'hi ha que volen fer h ores extres i no que et demanin disponibilitat de dilluns a diumenge. A més tot és mes complciat q l'horair del comerç. Es els horaris en general q no estan bé, pediatres q donen hora a les 19h30 de la tarda? gent q plega d'oficines a les 20h?potser soc massa europea en aixo...Però.. petonets per tu tambe!

Anónimo dijo...

Amb el tema obertura en diumenge, entenc les raons pel sí (Mikel) i també les del no (Syl i jo mateix, per exemple). ¿No podria haver-hi un intermig? Que puguessin obrir els comerços petits que vulguin, però que no puguin obrir les grans superfícies.
Mikel, tranqui, estic segur que el mall té destinataris que se'l mereixen de debò! (exemple: veure el post d'avui d'en puji :-)

Anónimo dijo...

Exactamente, es difícil que sólo uno de los dos miembros de la pareja trabajen (malditas hipotecas/alquileres abusivos).

Está claro que en la sociedad del "bienestar" en la que vivimos estamos pagando un precio alto: vive con más tecnología (internet, teléfonos móviles,etc) y a cambio te haremos trabajar más horas y estar más incomunicado de los tuyos, impidiéndote PENSAR por tí mismo.

Como reflexión , también como terapia (yo la sigo y os aseguro que funciona!!)os recomiendo disfrutar lo mejor posible y con intensidad, vuestro tiempo libre, junto a vuestra pareja, vuestros hijos, como sea, disfrutando y saboreando cada minuto.

Un saludo

FKarim Nyram

Anónimo dijo...

Syl!, que encara vas molt de bòlid? Fa molt que no posteges! Espero que les obligacions no et tinguin massa estressada. Ànims!

Sylvie dijo...

Hola Fkarim, tu frase final es relamente importante, el problema radica en hacer lo posible por disponer de ese tiempo libre!! gracias por tu comentario.

Ferran, guapissim, crec q ja no deixaré d'anar de bolid però us llegeixo cada día eh! ;-) prometo que d'avui (o demà...) no passa! Gràcies...

Josep Mª dijo...

Cuánto lío y cuántas incongruencias en nuestra sociedad avanzada y en el país de las mil marvillas y de los 40.000.000 de maravillados por lo bien que va el país....
Habéis pensado en lo extraño que rewsulta que en España haya un grupo tan numeroso de millonarios, empresarios abusivos, fiesteros alocados por gastar dinero en viajes y otras cosas, mientras los 100.000 de sus empleados apenas pueden llegar a pagar las hipotecas. Qué está poasando !!! Nos hanconvertido a todos y muy especialmente a los catalanes de todo color, en gentes pasivas, sin voluntad, sin coraje, sinánimo de plantarse. De lo contrario, ¿Cómo puede explicarse que ante el daño psicológico, moral, económico y físico que se está haciendo a toda una poblacióm por los desastres del AVE Y DE LA CERCANÍAS, apenas 500 personas protesten y un buen puñado de políticos ni siquiera se hagan la foto ante las colas de pasajeros ? ¿No será que han perdido la vergüenza hasta para olvidarse de los graves problemas? ¿Cómo queréis que se ocupen de "minucias" como los horarios laborales... si ya tenéis trabajo ?

Sylvie dijo...

Uff Josep Mª quantes coses en tant poc!! i quanta raó tens.. en el fons les coses no van gaire bé no...