L'envelliment de la televisió

Vagi per devant, que sóc de les que té el televisor encés casi sempre mentre estic a casa, i que tot i que això no vol dir que miri tot el que fan , sí que ho veig. Amb això vull dir que no sóc de les que diu "jo no miro la tv" o que pensi que tot el que es fa és dolent... però hi ha algo del que recentment m'he adonat i voldria compartir, tot i que simplement, és la meva opinió.
La televisió ha envellit. No dic que el següent pas sigui la mort, però si que necessàriament, ha de canviar i no continuar amb el model actual, la sento rovellada, acomodada en un sistema que en poc temps haurà perdut el sentit.

És curiós com externament les hem modernitzades, pantalles LED enormes, amb TDT i estéticament impensables fa pocs anys i com la programació no ha evolucionat amb la mateixa mesura. Ahir, em vaig sorprendre veient (que no mirant) a Tv5 un programa semblant al clàssic Cine de Barrio de Tv1.
Em pregunto com pot ser que en tants anys, mantinguem encara un sistema de programació tancat i amb uns continguts que en molts dels casos o són pobres o quan no ho són venen envoltats de publicitat o en un moment inadequat.
La resposta crec haver-la trobat en l'audiència . L'audiència que és en el fons, el motor de la programació. Actualment uns pocs decideixen què veu una amplia majoria, i el que fan és adaptar-se a aquesta audiència en lloc d'ampliar-la o canviar-la. No oblidem que la televisió tal i com l'entenem va començar a l'època dels meus pares, la costum de tenir un televisor a la cuina, de mirar les noticies al vespre i fer servir els horaris de les programacions per pautar hores de dormir i dinars casi sense adonar-se. Trobo que en lloc d'incorporar a aquesta audiència les posteriors generacions fins a arribar a les que encara hi estan arribant la televisió ha anat enclaustrant-se en els gustos i costums sense canviar ni evolucionar, amb por al canvi.
Què es mira a la tele majoritariament? Futbol, algunes series i pel·lícules, programes per nens i poca cosa més. Com em van comentar molt encertadament al Twitter ahir, la televisió servia per a enxufar-hi la consola i poca cosa més.
No crec ni penso que la televisió desapareixi, ni molt menys. El que passa és que qui decideix la programació potser ha de confiar en productores que van més enllà i progressivament canviar l'enfocament d'allò que ens permeten de veure. Potser la multilplicitat de canals que hi ha actualment, el creixement exponencial d'audiencia que també es conecta a internet, les lleis que poc a poc sorgiran respecte la publicitat faran canviar tot això, ni que sigui lentament.
Com en molts altres aspectes, cal perdre la por a l'intercanvi d'informació, de comunicació... A la llarga, les noticies que per definició perden immediatesa a la novetat, les series que ens descarreguem, les pel·lícules que gravem, els programes infantils que busquem...ho mirarem quan volguem i no quan ens ho imposin. I si és bo, tots ho mirarem, com fins ara...I si no ho és, però entreté, continuarà passant com fins ara, per molt telebasura que sigui, per què excepte un penalti mal pitat poca cosa més necessita la urgència de la imatge en moviment.
Potser simplement, ha de ser algo més 2.0. :-)

Felicitar les festes...

... el Nadal, l'entrada de l'Any, ... no sé, em resulta obvi i massa típic... tots tenim coses per celebrar i a la vegada no tot és perfecte en estes dates, ni tot és meravellós ni tots ni en tot moment sóm feliços ...

Però sabeu que sovint comparteixo allò que em toca el cor, i és el primer any que el meu nen és conscient que és Nadal i que espera l'endemà. Té ja la il·lusió, sense entendre-la del tot, i a la vegada començo a reviure amb el nen situacions que recordo en mi mateixa. Primeres notes, llibre d'activitats i fitxes de l'escola, i un poema de Nadal. No és el que hi diu. És simplement allò que jo sempre dic, els petits detalls que acaben sent un regal. Una mirada, una paraula, una caricia, una trucada, un mail, un somriure, una broma, un silenci, una olor....
Us copio aqui el poema de Nadal que ha recitat el nen, i prene-ho així com si el compartís amb tots, i la foto com deveu suposar, és un petit arbre fet a l'escola :

"Tinc tres anys i estic content, pel carrer hi ha molta gent. I sabeu què ha passat? Que el Nadal ja ha rribat! A cada tots junts estem, i la festa celebrem. Bon Nadal"

Que tots els vostres (i meus desitjos) es fassin realitat.

Pseudo Consulta per la Independència de Catalunya

Diu la definició legal de Referendum, segon la Constitució el següent: "Artículo 921. Las decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a referéndum consultivo de todos los ciudadanos. 2. El referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el Congreso de los Diputados. 3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de referéndum previstas en esta Constitución" (BOE 29-12-78, incloent-hi les modificacions del BOE del 28-08-1992.

Si la consulta la fem a un nivell menys legal ( té gràcia que de sobte em surti la paraula consulta..) i anem a Wordreference.com , pren la definició publicada al Diccionari d' Espasa-Calpé de l'any 2005 i es limita a explicar, en primera acceptació: "Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos: el ingreso de esa nación en la OTAN será sometido a referéndum."
Imagino que per tal d'elevar la consulta d'avui, 13 de Desembre a la categoria de Referendum , ens quedem doncs amb la primera part de la segona definició.
A banda d'això, que en el fons no té major importància crec necessari, poder dir que no estic gens d'acord en com s'han efectuat les consultes d'avui.
Primerament, quin sentit té que alguns pobles siguin participatius i d'altres simples espectadors? Des de quan una consulta popular es fa així? està clar. La decisió de fer-la o no ha estat exclusivament municipal... si això és una consulta o referendum tal i com ens l'estan venent no hauria d'haver estat pres a nivell de la totalitat de la nostra nació? (sí, sóc conscient de la paraula que he fet servir, de fet he enllaçat la wikipedia i podreu comprovar-ne la segona acceptació, socio-ideoloògica, amb la que em sento plenament identificada ).
I una cosa porta a l'altre. Ahir ja vaig fer un tweet dient-ho. Tinc la extranya sensació que si no haig de dir que SI no cal que hi vagi a votar. He llegit moltes intervencions del món de la política que de forma implícita em porten a aquesta conclusió, com si això hagués de ser una ratificació del sí. Tot i que clar, com he dit, una cosa porta a l'altre. Si la decisió és municipal, sols els municipis amb majoria marcadament independentista ( de la de veritat o la de conveniència) han proposat, de moment, la consulta. Dic de moment, i suposo que això seguirà així fins que els altres grups municipals perdin la por a una especie de marea que s'ha creat precisament quan l'aprovació de l'Estatut està sent complicada, i que hi han francament, problemes més urgents.

No sé quin resultat de participació sortirà, no acostumem a ser un país amb quotes elevades, tot i que recordo que aqui poden votar des dels 16anys,i ho dic per a quan després fassin comparacions de % de participació ciutadana.
I quan surtí que sí, jo no em preguntaré per què. El que està clar, és que no he vist res més tendenciós en molt de temps.
Lo de "Tu decideixes" de l'eslogan ni ho comento.

Dia Internacional del Voluntariat

El 5 de Desembre se celebrava el Dia Internacional del Voluntariat. Ja fa 14 anys que l'Assamblea General de les Nacions Unides va decretar aquest dia com una forma de reconéixer la labor que fan totes aquelles persones de forma altruista per tal de millorar l'entorn en que viuen, en que vivim.
Un dia com el d'ahir a més, ens permet també de recordar valors com la solidaritat. No és pas senzill "ser voluntari" i és del tot just que hi hagi un dia així de recordant que els voluntaris no tenen temps, que també, si nó que el comparteixen després de valorar la seva disponibilitat i detectar en el seu entorn problemes, mancances, necessitats, etc...
Si em dediqués ara a enaltir la labor dels voluntaris i del voluntariat no faria més que el que tocaria fer. Allò que tots diuen, que tots pensen... què bones persones, que sort que hi són.... i certament és així.

Hi han moltes, moltíssimes feines que fan els voluntaris. Voluntaris de totes les edats, formació i condició social s'encarreguen de : visitar avis que estan sols, crear activitats per a nens en temps de lleure, buscar moments d'oci per a discapacitats i de descans per les families, fer programes d'integració per a drogadictes o ex-presos, recollir aliments i roba per tal de repartir-la entre els que no en tenen, i mil coses més.... i simplement he mencionat petites labors del dia a dia... obviant altres grans accions i iniciatives.
Els que em coneixeu sabeu que res del que pugui dir anirà en contra d'aquelles persones que de la forma més generosa que conec presten temps i coneixement a canvi de res.

El que si aprofito en la celebració d'aquest dia és per dir que ja n'hi ha prou de descansar en la solidaritat i bon cor de la gent. Que no. Que les coses no van així. Que hi han feines que són feines i que resulta que s'ha fet natural que vinguin fent-se per voluntaris. Però de què va això? Que quan una labor consisteix en l'ajuda a l'altre s'ha de fer a canvi de res? per què sempre n'hi ha d'haver prou amb la tranquilitat de consciència i la sensació d'haver fet algo ben fet?
En un moment de revolució i canvis caldria no oblidar tot això.
Hi han labors desenvolupades per voluntaris que semblen senzilles, que pensem amb fredor que qualsevol de nosaltres podria i hauria de fer. D'altres us ben asseguro que no. Cal una formació continuada, una preparació prèvia i una avaluació posterior, una supervisió i control acurats, en fi... no em sembla just que aquells que tenen les eines perquè això canviï es permetin d'enaltir la labor dels voluntaris, descarregant en ells i en les accions que organitzacions i institucions emprenen la responsabilitat sobre unes necessitats i problemàtiques que no haurien de resoldre-es únicament així. En molts casos, persones sobradament preparades en un àmbit social, cultural, economic o sanitari deixen de compartir els seus coneixements i experiència, i com a societat prescindim d'ell, simplement per què està invertint el seu temps en allò que hauria de ésser una feina.

La dignitat de Catalunya

Com moltissims altres bloggers, em sumo a la iniciativa i recolzo l'editorial publicada per una dotzena de diaris:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Quan es busca feina II

Les noticies sobre la manca de feina, més concretament, sobre la destrucció de feina no són gaire positives. De fet, tot ens porta a un pessisme que, malgrat ser casi inevitable no ajuda gens a l'actitud que hem de pendre quan hem de trobar o canviar de feina... o simplement, quan hem de mantenir la que tenim.

La importància de l'actitud molt sovint passa per devant de l'aptitud que té la persona... I per a tenir una actitud correcta cal , en part, tenir consciència de què busquen les empreses i què podem fer per tal de no sentir que estem perdent el nostre temps sense feina. Voldria remarcar que el que indico i comento és sempre a grans trets i que no tot és vàlid per tots. Precisament l'época que ens toca no és caracteritza precisament per una homogeneïtat entre els que busquen feina.

I tot això el que fa és que actualment sigui una época molt dolça per a les empreses demandants de feina, són pocs els que oferten i la demanda s'ha tornat molt exigent. I això s'ha de tenir molt clar. Si abans es buscava un técnic, un comercial, un gestor de persones... ara és busca que la mateixa persona sàpiga:
- Fer bé la feina, i per tant tingui una formació complerta, tingui experiència, i demostri competències després executant la feina encomanada.
- Saber vendre. El sector comercial continua sent dels més demandats, però inclús quan la feina sol·licitada o ofertada no és del sector les habilitats comercials són buscades en els perfils personals.
- Gestió de persones. Malgrat que no tots han de ser caps, sovint es busquen persones amb recorregut per a poder-ho ser algun dia, i per tant cal estar preparat per això. I també per a saber treballar amb altres persones. Dificilment les empreses busquen individualistes que no siguin assertius i aprenguin a negociar no ja amb els clients, sinó amb els companys, caps i subordinats.
Per tant un bon professional, avui en dia ha de ser polivalent, i ha de tenir doncs un ampli conjunt d'habilitats i actituds que o bé es tenen o bé s'han adquirir. Per això recalco un cop més la importancia de la formació en moments en que resulta complicat trobar feina. La formació i el coneixement del que s'està buscant són fonamentals. Actualment els sectors amb més demanda són, a part de les ventes i comercial, l'atenció al client, producció, logística, turisme, informàtica i sanitat (segons Ranstad).

És molt important que la persona que busca feina sigui conscient que buscar feina és una feina en sí.
Cal mantenir l'horari. Dormir les nits i llevar-se aviat al matí. Tenir una organització dels dies, saber on i com buscar, repartir el temps, i dedicar intensament moments i èpoques a la formació. Mantenir el ritme, i tenir una actitud positiva. I això també quan la feina ja es té. Ara més que mai no hi ha prou amb mantenir un status quo.
I unit a l'anteriorment comentat, ser flexiu , la flexibilitat ampliament entesa és sumament important i a tenir en compte: tenir inquietuds, saber que encara tenim molt per apendre, evitar la rigidesa (en la forma de treballar, en la forma de buscar feina, en les relacions interpersonals...), estar disposats a canviar i estar permanentment oberts a la innovació. La innovació en tot el significat que té.
I tot i que la innovació no necessariament és tecnologia insisteixo en que la feina cada cop més es troba en la web 2.0.

Martes y 13

No sóc gaire supersticiosa però tampoc diré que no ho sóc gens. No crec que tot allò que ens passa sigui casualitat ni tampoc que tot estigui predeterminat... Però aquest cop si que hi ha algo que m'ha cridat l'atenció. És en un dimarts 13 que es reuniran a la Casa Blanca el President del Govern d'España amb el President d'EEUU des de fa poc més de vuit mesos i recentment distingit amb el Premi Nobel de la Pau. Ja em sembla bé ja que es reuneixin els dos presidents...! Més aviat espero que no quedi "gafada" la trobada... Massa aconteixements que simbolicament es donen de forma simultània en el temps.
Demà té lloc "la celebración del día de la Fiesta Nacional" , representant-se tots els cossos de l'exercit (Legió , Guardia Civil, Exèrcit de Terra, Mar i Aire, la Guardia Real, la Cavalleria, la Patrulla Aguila, els cazas...), no em vull ni plantejar quin cost econòmic té aquesta parafernalia! No sé jo si és ara el millor moment per fer ostentació de res... i molt menys del poder de l'exercit del país quan no acabem de mai de rebre en forma de goteig constant els joves morts a la guerra de l'Afganistan. Ens vam retirar d'Iraq per a tenir més presència a Afganistan? no ho he acabat d'entendre mai això... I no qüestiono la presència d'España a les diferents guerres del món, desgraciadament no estem sols i l'ordre mundial es basa més en la demostració de poder allà on hi ha possibles fonts econòmiques que en qualsevol altre raonament..
A tot això, com deia al principi, un cop complim amb la tradicional exposició de "las Fuerzas Armadas", el President Rodríguez Zapatero es reunirà amb el responsable de l'exercit d'Estats Units, que té ara mateix les dues guerres mencionades anteriorment a ple rendiment (no les va encetar ell, cert. Afganistant l'arrastrem des de l'atemptat del 11 setembre i Iraq encara no sé molt bé per què). Es reunirà amb un President dotat d'una poderosa oratoria que no sé si el nostre president podrà igualar, però també amb el President d'un pais que manté la Pena de Mort amb total lleugeresa i impunitat. Un President això sí amb el Nobel de la Pau. Un Nobel que s'ha guanyat abans de conseguir-lo.
Massa posts a blogs, articles a diaris i noticies televisades s'han dedicat a aquest fet. Twitter bullia només saber-se la noticia i finalment no he pogut resistir la temptació de no fer com si res per què altres ja ho han escrit. Quan es va conéixer el Nobel de Literatura d'aquest any em vai avergonyir de no saber qui era, de saber que mai havia estat traduida al català, que a España s'havia inclus descatalogat. Ara penso que el desprestigi va de la mà d'un Premi que pensava que activistes russos, disidents xinos i sobretot aquest any, la Fundació Vicençs Ferrer mereixien per fets més que per paraules. Oratoria, paraules, esperances i il·lusions hi són darrera de moltissimes persones que dia a dia ens acompanyen en la vida. Casi un milió d'euros haurien donat molta més pau als descastats... tot i que el nostre president consideri que la concesió del premi a Obama té un "alt valor estratègic".

Tag del día #subidadeimpuestos

Seguramente es el tema del día, tras la reciente comunicación del Gobierno respecto la subida de impuestos. Se anunció que las rentas más altas harían el mayor esfuerzo aunque realmente no será así. Todavía me pregunto por qué este año se ha suspendido el Impuesto sobre el Patrimonio, aquel que sólo pagan los que realmente tienen patrimonio... valga la redundancia.
Intentaré resumir los aspectos más relevantes de la anunciada subida, no sin antes recordar los incrementos que ya sufrimos nada más comenzar el año, no sólo de impuestos (municipales) si no en los gastos diarios de cualquier ciudadano de la tan recurrida clase media.

- Subida del IVA: a efectos prácticos, lo que antes tributaba al 16% ahora lo hará al 18% (tipo general), y lo que antes era al 7% ahora será al 8% (tipor reducido, hostelería por ejemplo). El básico, seguirá al 4%. Esto a partir de Julio del año que viene, supongo que confiando en que entonces la subida no disminuya aún más el consumo. Pero mi pregunta es, no coincidirá esto con un momento de inflación?
Aunque se anunciaron medidas limitadas en el tiempo, salvo error por mi parte, he leído su inicio pero no su final.
-Eliminación de la deducción de 400 euros del IRPF: fue un anuncio de campaña electoral cumplido. Y benefició a clases medias la paga que se hizo, pero a mi entender el incremento que suponen en la nómina mensual ha sido una decepción para muchos. La retirada de este "pago a cuenta" que nos hacía Hacienda se recuperará, al menos en parte, cuando presentemos en el 2011 la declaración de la renta sobre el año 2010. Cierto que la deducción desaparecerá, y que por tanto se perderá derecho a ella, pero hasta ahora la retención en la nómina era inferior a la que nos hubieran aplicado. Al hacer la declaración en el año 2011 nos devolveran de acuerdo a lo que realmente nos deberían haber retenido. De ahí que diga que "en parte" se recuperará, como siempre ha pasado a quienes les devuelven.
-Incremento del Impuesto sobre las Rentas del Ahorro: realmente, esto sí perjudicará a quienes tengan más ahorro. Los rendimientos declarados inferiores a 6.000 euros tributarán al 19%,(un punto más que actualmente) y los demás hasta el 21%. Ésto último sólo afecta al 6% de la población. En cualquier caso, esto favorecerá el ahorro en fondos de inversión y seguros por el diferimiento en el pago de este impuesto y la bajada de remuneración de los depositos financieros. Tengo mis dudas que decir que "favorecerá el ahorro de..." sea fiel a la realidad.
-Reducción (sí... reducción) del Impuesto de Sociedades: se reduce en un 5%, situándose en el 20% para pequeñas y medianas empresas de hasta 25 trabajadores y facturar menos de 5 millones de euros.
Para más adelante quedan las comentadas eliminaciones de las deducciones por adquisición de vivienda y alquiler.

Comprensible tal vez la subida de impuestos. Era de cajón.
Lo dificil de asumir es la sensación de "no planificación" y de toma de medidas a corto plazo, como ha venido ocurriendo últimamente. A parte de subir impuestos, lo que debería de haberse controlado es el gasto público. Se primó por ejemplo la obra pública rápida y con efectos immediatos en el empleo (plan E), pero a la vez efectos pasajeros y con gran gasto. Echo en falta transparencia y responsabilidad detallada del gasto público. Reducir el gasto del sector público es una forma de afrontar el deficit, unido a la anunciada subida de impuestos y la emsión de deuda pagadera. La emisión de deuda en cambio no se incrementa, tal vez por que tenemos demasiada deuda externa.
Simplemente pongo de manifiesto de forma resumida en qué consiste, de momento, la subida de impuestos, y me quedo con la sensación que olvidamos la amenaza de paro creciente, la fuerte deuda de las familias, y las dificultades del sector financiero en general. Tal vez, más que la subida en sí, me da más miedo que sea una medida más a corto plazo y no una reestructuración profunda de estrategia a medio y largo plazo para mejorar la economía española.

Una imatge , un post.

Fa molt de temps que no he actualitzat el bloc. Molts dels que el llegiu o que em coneixieu sabeu que he patit un accident de circulació que m'ha fet aparcar una mica tota la meva quotidianitat. Ara la normalitat torna i espero que també la freqüència dels posts... tot depen, com sempre, del dia a dia. Hi han moltes coses que he anat sentint i llegint que m'han cridat l'atenció, que hagués dedicat temps a escriure-hi i que potser faré, com per exemple la importància de corretgir la llei del menor... però les noticies successives sobre bebés recent nascuts abandonats em trenquen el cor.


Aquest matí s'ha trobat un altre bebé , mort, al mitg d'escombraries i dins una bossa de plàstic. Esgarrifa comprovar que buscar "bebé muerto contenedor basura" té com a resultat 80.700 entrades a Google, i encara més quan recordo que tan sols fa 5 dies, també a València es va trobar un bebé que havia estat abandonat, tot i aquest va ser rescatat a temps. No arribo a entendre com és pot arribar fins al final d'una gestació i ser capaç de desfer-te del fill que has tingut d'aquesta manera. Tantíssims cops hem sentit com s'han matat o abandonat (que pel cas, casi és el mateix) a bebés acabats de neixer que m'he preguntat ara i mil cops per què no donen als seus bebés en adopció. Assumeixo que poden haver-hi situacions més o menys complicades per una dona que l'impedeixin fer-se carreg d'una maternitat que possiblement ni va triar, però per què, havent complert la gestació, no donen els fills quan tothom sap que és perfectament legal ? Crec que és una opció que ni es recorda. Només quan sentim aquestes noticies ens fem la pregunta... però per què doncs, quan als diaris o informatius televisats surten aquests fets no es sobreimpresiona què ha de fer, on ha de trucar, una dona que estigui pensant en desfer-se del fill que està a punt de tenir?
Lamentablement, porto més de quinze minuts navegant per Google, una eternitat, sense trobar quin protocol ha de seguir una dona en aquesta situació. Facilment trobo els passos per tal d'adoptar un nen o nena, però no com fer per entregar-lo. Per què no està exposat obertament?
Puc indicar-vos que habitualment és en el moment de parir que la mare ho comunica a l'hospital que fa venir l'assistent social per tal de cerciorar-se de que la decisió de la dona és ferma i posteriorment és el jutge de guardia qui accepta la donació. Si no recordo mal, la dona té 30 dies per fer-se enrera. En qualsevol cas a Catalunya es pot contactar amb l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció o acudir a l'assistent social de cada municipi qui serà qui orienti en el procés.
Aquestes noticies em fan tenir present una pel·lícula que he vist recentment : El extraño caso de Benjamin Button. A l'inici de la història, en un part complicat la mare mor i el pare en veure el bebé el deixa en un asil. El bebé és tremendament lleig, és un avi en el cos d'un nadó.
No us vull espatllar la pel·lícula si no l'heu vista, però és meravellós la forma com s'explica el paralelisme entre la vellesa i la infància, la manera com la figura d'una mare s'expresa simplement en l'amor (per això he triat la imatge que he triat per il·lustrar el post) , la bellesa de cadascun dels detalls que van conformant la nostra vida, la importància de la gent amb la que ens anem creuant... tot això acaba formant un cercle perfecte, com la imatge de l'huracà Catrina que constant i permanentment envolta la història.

ETA DÉJANOS EN PAZ

Dies tràgics

No puc deixar acabar el dia sense un record al bebé que va neixer per cesarea el 29 de Juny d'aquest any, un dia abans que la seva mare acabés sent la primera víctima mortal de la Grip A i que avui s'ha reconegut que ha mort per haver rebut l'alimentació en vena en lloc de sonda nasal.

Escandalós...està clar que això desencadenarà un debat que fa temps s'hauria d'haver encetat. No només respecte l'experiència que té un treballador, si no sobretot en com s'adquireix l'experiència ( acabes desenvolupant el treball per què l'has de fer,corrents i amb poca supervisió i suport, aprens a base d'errors i a vegades els errors no tenen volta enrera) i en la poca consideració i reconeixement del risc que té la feina, de la responsabilitat que es té, sovint a més molt mal pagada.
Però el que avui me crida l'atenció, el que em remou per dins és la desgràcia de la familia, del pare que segurament es va aferrar a la vida del seu fill per tal de superar la mort de la seva dona i mare del nen , de l'avia, mare de la dona que havia mort de Grip A (inteligentment canviat el nom, porcina no sonava gaire bé i ja se sabia que s'hauria de continuar nomenant durant temps. Aviar encara es passable, però patir o morir de Grip porcina sona molt pitjor..). Sembla l'acumulació de la desgràcia i em posa els pels de punta i sincerament, em quedo sense paraules.

A tot això, fa pocs dies mor un noi a Pamplona donant-li els mitjans de comunicació tal cobertura que casi el converteixen en heroi nacional. Està clar que no comparteixo aquest tractament, minuts de silenci ni concentracions. Encara em sorpren que no hi hagin més "accidents" amb aquesta mena de festes, i de fet, mentre uns ploren la mort, i fan minuts de silenci, altres, o potser els mateixos, tornen a riure i correr devant dels toros com si es tractés de l'època medieval.

L'autèntica tragèdia és la primera. No la segona.

Sistema de votacions dels Premis Blocs Catalunya

Vull utilitzar aquest espai, que és meu, que em pertany i on puc "dir/escriure" la meva opinió per posar de manifest com sorpresa estic del funcionament dels vots aquest any als Premis Blocs Catalunya.
Vagi per devant, que pocs dies després d'inscriure'm, a la categoria personal ( a vegades penso que qué trist que acabi sent una petita categoria tipus "cajón desastre" on incloure tots aquells blocs que no tenen cabuda en altres categories.. però això és un altre tema... ) , això és poc després del 15 de Juny vaig enviar un mail a l'organització precisament pels dubtes que em creava la validesa dels vots.
Si llegiu detingudament les bases del concurs, veureu que no està gaire definit què es valora realment a l'hora de triar un bloc guanyador, i potser el que crida més l'atenció es que l'espai reservat al Jurat encara està en construcció a data d'avui. L'organització em va aclarir amablement que els vots servirien per a triar els vots finalistes. És a dir, els blocs més votats serien aquells que formarien el grup de blocs finalistes sobre els que el Jurat emetria una valoració en base als seus propis criteris.
Això tenia la seva llògica. Només cal revisar el punt número 9 de les bases i recordar el funcionament de l'any pasat :
"Durant el període de votació, per a emetre un vot serà necessari indicar l'adreça de correu electrònic del votant, amb la que es podrà votar un bloc de cada categoria. Per verificar l'autenticitat del correu electrònic, s'hi enviarà un missatge amb un enllaç que caldrà visitar per validar el vot; en cas contrari no serà vàlid. Els usuaris que hagin presentat blocs als Premis Blocs Catalunya no podran votar els que ells mateixos hagin inscrit "
Un vot per categoria. Està clar... es tracta de que jo, lectora de blocs, indiqui quin és el meu bloc preferit de cadascuna de les categories que em poden interessar sense votar al meu propi bloc. L'any passat es permetia doncs que amb una mateixa adreça de correu electronic es votés un sol cop dins la mateixa categoria. I mai fer servir el mateix correu electronic amb el que es va inscriure el bloc. Entrava doncs l'habilitat de fer servir altres adreces i sobretot convencer als teus lectors per a que triessin el teu bloc i no un altre de la teva mateixa categoria. Un vot, una persona.
Aquest any assisteixo al·lucinada a un canvi substancial: es pot votar cada dia, amb la mateixa adreça electrònica a blocs diferents de la mateixa categoria i també, es clar, al mateix bloc un i un altre cop cada dia.
Quina serietat és aquesta? Ja no val que una persona seleccioni el teu bloc, l'ha de votar cada dia? I llavors, si és com em van dir, i els blocs més votats són els triats per ser valorats pel Jurat, qui estarà a la final? l'autor que dia rera dia fa servir totes les adreces electroniques que té per votar el seu propi bloc?
No li veig el sentit... entenc que el que tingui més vots vagi a la final si un vot és igual a una persona, vol dir que el meu bloc és valorat per molta gent, si no... l'unic sentit que té és un reconexiement públic com a organització que no es pot controlar qui i com vota i sobretot, incrementar enormement les visites a la seva propia web.

La Seguretat Social i la LOPD

Rebo carta del Gobierno de España, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Tesorería General de la Seguridad Social: Campaña de comunicación a los trabajadores, 2009. Obro la carta, barrejada amb altres comunicacions, cartes, correus, publicitat, etc que acaba a la meva bústia de correu (físic, és clar, aquí encara no puc fer una separació per al correu brossa...).

A l'obrir-la i llegir-ne l'interior me n'adono que la informació que rebo no és la meva, ni de ningú que hi visqui actualment en aquesta adreça. Al·lucino.
Crec que es vulnera la Ley Orgánica de Protección de Datos (15/1999) i no és que jo sàpiga de lleis, però es que precisament és aquella part de la formació que la gran majoria de les empreses acaben donant als seus treballadors. Crec que les dades personales a les que he tingut accés no s'han protegit adequadament, incomplint doncs, el deure de secret que s'estableix a la llei. He tingut a les meves mans: dades identificatives (nom i cognoms, nº de Seguretat Social, nº de D.N.I. ) i l'històric de vida laboral, detallant-se el nom de l'empresa, dates d'alta i baixa en les mateixes, dies cotitzats, i bases de cotització declarades durant l'any passat del sou. Això a més em fa pensar, que jo no he rebut la meva comunicació , per què segurament s'haurà enviat també a una adreça incorrecta.

Som nosaltres els responsables de tenir actualitzada aquesta base de dades de la Seguretat Social? No. La mateixa Llei regula que és el responsable del fitxer qui ha de mantenir-lo actualitzat. I en aquest cas tampoc crec que sigui massa complicat. Cada any, quan fem la declaració de la renda, i des de l'any passat amb caracter obligatori, hem de fer constar la referència catastral d'allà on vivim.
A la mateixa carta indica que si les dades són errónees "si les vostres dades personals no són correctes i amb la finalitat d'actualitzar-les en el nostre fitxer..." que ompli el formulari amb les dades correctes i a més adjunti fotocopia del DNI. Però el problema és que està tot malament per què no són les meves!!

A tot això, quan el carter o la cartera ha depositat la carta a la meva bústia, ha comprovat que els noms coincideixin? o és que l'opció de retornar una carta per "desconegut" o "dirección incorrecta" no existeix?
Evidentment, procuraré el pròxim cop poder marcar jo l'opció de retornar la carta ja que la vaig obrir per error... peró lo correcte no seria que la Seguretat Social tingués les nostres adreces correctament actualitzades al seu fitxer?? ...

Com a ironia, l'encapçalement de la comunicació és " Una gestión eficaz para un futuro seguro". !!!

Valoració personal del Taller 2.0 i Videobloggers

Ara mateix fa tot just 24h que acabavem d'encetar el Taller 2.0 i Videoblogs amb la Sònia, en el marc de les II Jornades de la Pendesfera. Tot i que m'encantarà tornar a veure els videos per a poder valorar amb més distància com va anar tot m'agradaria poder deixar aqui unes petites reflexions personals sobre el taller que varem dur a terme. I dic personals eh.
A modus general, crec que les Jornades van ser un èxit. Que certament totes les taules van ser interessants aportant idees i temes d'actualitat , l'assistència i la participació molt complerta
( participació activa a les taules, online i mitjançant la televisió de El Vendrell ) , l'organització molt bona com a resposta a tota la feina que hi havia darrera.. inclus l'entorn i el temps que vam tenir van ser espectaculars.
Concretant en el taller 2.0, i valorant tant les aportacions que s'anaven fent mentre es feia el taller com les que personalment vaig anar rebent a posteriori em sento parcialment satisfeta.
Sabiem que era complicat organitzar un taller per tantes persones en poc més d'una hora i sense saber exactament el perfil tecnologic dels asistents. Tot i així, vam apostar per apropar aquestes eines al public que simplement les ha sentit anomenar. Evidentment en tant poc temps no pots tenir un bloc acabat, ni saber com funciona realment el microblogging, ni tan sols absorvir el què impliquin les xarxes socials i moltissimes altres eines que ni tan sols es van poder anomenar, com un actualment molt millorat Friendfeed o una pagina personal a Netvibes. Es tractava d'aprofitar el coneixement dels membres de la taula i de la majoria dels assistents per tal de construir la idea de web 2.0 (crec que el vídeo inicial donava resposta a això, amb una visió de futur que podia donar molt per debatir), blog, microblogging, etc. El taller contemplava a la seva segona part la partipacio de tres dels videobloggers més seguits a la xarxa (Ravennius, Zitun i Jesús Ferré) que van fer unes intervencions més que aplaudides.

Què corretgiria per properes ocasions?
- Si es tornes a fer amb el mateix format, insistiria en que aquesta fos una de les taules inicials. Aquelles persones que no han acabat d'entrar en el "món twittero, bloggero o facebookero" tindrien un espai i un temps únics en el marc de les Jornades per a poder consultar i compartir dubtes.
- Procuraria separar més clarament a qui va adreçat cada apartat, per tal que els assistents poguessin decidir si volien o no participar. Potser hagués faltat més gent inexeperta que pogués recolzar-se en l'experiència d'altres. Per tant, considero que realment les aportacions de tots van ser extraordinariament vàlides, el que no sé és si van arribar a tots aquells que haurien d'haver arribat.
- Fomentaria molt més activament un debat entre els videobloggers amb els assitents.
- Segurament proposaria organitzar aquests tallers d'una altra manera: crec que seria interessant que els tallers es duguessin a terme al llarg de les jornades simultaniament a les taules-conferències. M'agradaria que fossin monotematiques, amb diferents nivells a diferents hores ( de 1oh a 11h Alta i creació de Blog, d'11h a 12h Twitter, de 12h a 13h aprondiment per qui ja té blogs, etc). Clar que això precisaria d'un espai a part i altres consideracions, però crec que podrien arribar a ser molt més interessants.

Presentació del programa de les II Jornades de la Pendesfera

Aquesta tarda a les 19h ha tingut lloc a la sala de plens de l'Ajuntament de El Vendrell la presentació als mitjans de comunicació del programa de les II Jornades de la Pendesfera. El regidor de Tecnologia i Societat de la Informació , Raül Buira Subirats i l'impulsor i rostre de la Pendesfera, Daniel Garcia Peris juntament amb alguns dels organitzadors, hem explicat el contingut i objectiu d'aquestes Jornades i de les taules i diferents activitats que hi tindran lloc el 12 i 13 de Juny com ja vaig avançar en un post anterior.

Estic convençuda que seran un éxit i per tots aquells que no hi pogueu assitir, podreu fer-ho des de casa, a través de la web de la TV de El Vendrell, on també podeu veure la presentació feta aquesta tarda. Es potenciarà també la participació online fomentat i facilitant els comentaris i preguntes que es vulguin fer al llarg del divendres i dissabte.
Recordo que la inscripció és necessaria però totalment gratuita. Podeu-ho fer-ho aqui.

Si ets obès pagues doble

Ja fa temps que es venia sentint, però ha estat aquesta nit quan mirava les noticies que ho he vist. United Airliness cobrarà dos seients a les persones obeses. I no un preu menor pel segon seient com es fa amb els bitllets dels nens, sino realment dos seients pel mateix servei. Així doncs, si ets una persona obesa i viatges amb aquesta companyia el viatge et costaria el doble.
Tot això en resposta a les queixes de les persones que havien de seure al costat, que en qualsevol cas, em semblen també del tot comprensibles. Sabem que no és comode viatjar notant el cos de la persona del costat... però és culpa això de la persona obesa? ha de pagar com si ell fos dos? a mi no em sembla correcte. No crec que aquesta persona, normalment malalta, tingui el doble de qualitat en el servei pagant el doble, o es lo mateix seure en un seient ampli que entre dos seients? Clar que, també té l'opció de comprar un bitllet que no sigui de classe turista, ja que en ser més ampli no necessitarà un seient de més. Indignant.
Un terç de la població adulta dels Estats Units padeix obessitat. Els ingressos poden ser espectaculars.
I jo em pregunto... per què es fan les coses per la majoria? per què es continua cometent aquest error? per què no es tenen en compte les minories quan allò que necessiten no perjudica a la majoria? m'explicaré: a una minoria que va en cadira de rodes li beneficia tenir rampes en lloc d'escales i els botons per demanar l'ascensor a la seva alçada. I això no perjudica a la majoria, inclus la pot beneficiar.. Hi han mil exemples de millores que beneficien enormement a minories amb disminucions i/o malalties i no es deuen a terme.. per raons econòmiques?
Per què no són tots els seients de l'avió com de primera classe?

Segones Jornades de la Penedesfera

Un any després d'haver-se realitzat les Primeres Jornades de la Penedesfera a Gelida, ja s'ha obert la inscripció per tal d'acudir a les Segones Jornades de la Pendesfera que aquest any tindran lloc al Vendrell, el 12 i 13 de Juny.

La inscripció és gratuita però obligatoria, ja que es fan a un local emblemàtic de la ciutat però de capacitat limitada (serà a la Vil·la Casals de Sant Salvador).
Tot i que les jornades es van crear en un inici per impulsar el coneixement dels blocaires del Penedés ( l'Anoia, el Baix Penedés, l'Alt Penedés i el Garraf) , són obertes a tothom. Encara més aquest any, ja que el títol de l'esdeveniment és Presència a la Xarxa i com podreu comprovar al programa quan us hi inscriviu l'interés per la web 2.0 guiarà també les jornades. Serà una manera de traslladar a la societat el fenomen blocaire i la resta d'eines de la web 2.0 i noves tecnologies des d'una vessant social i participativa.
Les taules rodones giraran entorn aquestes eines i la transformació de les organitzacions polítiques, mitjans de comunicació i publicació digital. Hi haurà una sessió formativa a empresaris per tenir presència a la xarxa i un taller de blocs, videoblogs, twitter, facebook etc per tots aquells que hi vulguin participar, a més de gaudir d'un dinar plenament penedesenc. Espero que pugueu assitir-hi. Punxeu aquí per apuntar-vos.

El anuncio de ING

He visto hoy un anuncio de ING que me ha sorprendido. Normalmente ING destacaba por ser claro y conciso en su publicidad, pero en este caso no me parece así.
Dado que otros bancos y cajas regalan ordenadores al vincularse con nóminas o depósitos, ING decide utilizar el ejemplo de la compra de un ordenador para su anuncio.
Explican, al parecer sin fisuras, como puedes obtener los 400 euros que necesitas para comprarte el ordenador que regalan en otras entidades. Pero no dicen la inversión necesaria!
Así que, para facilitaros las cosas, he hecho los cálculos:

Si tomaramos un valor inicial de inversión de 10.000 euros sería de la siguiente forma:

4 meses al 3,50 tae intereses mensuales: 28,75 al mes. Por 4 meses: 115 euros brutos
8 meses al 2,50 tae intereses mensuales: 20,83 al mes. Por 8 meses: 166,64 euros brutos

115 + 166,64 = 281, 64 - 18% (retención fiscal)= 230,95 euros netos al año.

Como mínimo haría falta una inversión de unos 18.000 euros para obtener en un año los 400 euros netos que dicen en el anuncio que destinas a la compra de un ordenador (algo menos del doble de los diez mil euros que he tomado de referencia para hacer el cálculo). La tae de los siguientes 8 meses además es sin saber con certeza cuál será, pues dependerá de la remuneración que tenga la cuenta transcurridos los 4 meses iniciales y en el contexto actual, posiblemente sea menor.

Pero esto tampoco es así. Por que en el anuncio dicen que "al cabo de 4 meses" (hablo de memoria, tal vez dice alguno más, pero para el ejemplo sirve igual)... Si a los 4 meses tenemos que haber obtenido los 400 euros de rendimiento neto, para poderlos sacar ( y comprar el ordenador que comentan en el anuncio..) dejando el resto del dinero en la cuenta, la inversión inicial debería ascender a más de 40.000 euros:

4 meses al 3,50 tae intereses mensuales= 116,67. Por 4 meses: 466,56 euros/brutos.
466,56 - 18% (retención)= 382,57 euros netos.

Creo más de 40.000 euros no es precisamente la inversión mayoritaria del que le tiente el regalo de un ordenador.

Trisomia 21

Sense ser casualitat, avui és el dia internacional de les persones amb Síndrome de Down. Dic que no per casualitat per què es va triar el dia 21 per tal de remarcar la triplicitat del cromosoma 21, que defineix al síndrome.
Hi ha constància d'aquesta alteració genètica des del 1.500 A. C. però avui en dia encara no es coneix per què es produeix aquest increment cromosomic, passant a tenir 47 cromosomes en lloc de 46. Això es va descobrir força recentment, al 1957, però va ser al segle XIX que el metge angles John Langdon Down va descriure el conjunt de símptomes que formaven el síndrome.
Com s'arriben a tenir 47 cromosomes? en el moment de la fecundació, es reben 23 cromosomes de l'espermatozou i de l’òvul. Dels 46, 44 formen parelles i els altres dos corresponen als denominats cromosomes sexuals (els famosos XX o XY). La primera cèl·lula humana ja té els 46 cromosomes, i en cadascuna de les múltiples divisions cel·lulars es va dividint i tornant a tenir 46 cromosomes en els milions de cèl·lules que ens formen. En el cas del síndrome de Down, o bé el pare, o bé la mare, aporten 24 cromosomes en lloc de 23, sent específicament el cromosoma pertanyent a la parella numero 21 el que es dona per duplicat. Per tant, es tenen 3 cromosomes del parell 21. Per tant, l'anomalia té lloc abans de la concepció. És en el moment de la formació de l'òvul ( en un 90% dels casos) o de l’espermatozoide que es crea amb un cromosoma de més. Tot i així s'ha relacionat amb l'edat dels pares, sobretot de la mare, establint-se com a factor de risc.

Al haver-hi una trisomia, el que implica és que s'estan fent més copies de gens de les necessàries per mantenir l'equilibri, i això té conseqüències en el funcionament cel·lular i dels òrgans.
La anomalia, necessàriament implicarà unes limitacions. Però només això. Unes característiques físiques i morfològiques que tots coneixem i una lentitud i aturament en el desenvolupament psicològic. És important remarcar que no hi ha una correlació entre la intensitat dels trets físics i el desenvolupament cognitiu. I que, com en un nen sense aquesta anomalia, l'assoliment d'un correcte desenvolupament no depèn únicament dels gens. Com sempre una ràpida, constant i acurada intervenció psicopedagògica, social i mèdica condicionaran realment el desenvolupament del nen amb síndrome de Down i la qualitat de vida de l'adult amb síndrome de Down. Igual que no hi han dos persones iguals, val a dir que tampoc hi han dos persones amb síndrome de Down iguals. Tendim a mesurar pels síndromes i aquests no defineixen completament a les persones.
Per si hi esteu interessats, aquesta és l'adreça de la web de la Fundació Catalana Síndrome Down. Tot i que la Fundació s'adreça a persones amb aquest síndrome i/o altres discapacitats intel·lectuals us recomano que la visiteu per l'ampliació d'informació que hi podeu trobar fent que tots pugueu/puguem aportar el màxim per a que les limitacions no siguin impossibles.

Sense Gmail

Els diaris online en van plens: El Mundo, La Vanguardia, El Periódico, etc.. No cal que us posi més diaris per què la noticia ve per agències i no difereix molt d'uns diaris a uns altres.. Quan he posat la ràdio al tornar a casa, també formava part dels titulars destacats del dia, i no he vist els telenoticies, però n'estic segura que també n'han parlat.
No he vist millor publicitat en molt de temps.
Google va caure a finals de gener i durant una hora va deixar de buscar... però avui han estat tres les hores en les que el servei de Gmail, que fan servir inombrables persones ha deixat de funcionar.
Tres hores que els que tenen vinculat a Gmail el o els correus de feina han vist dificultada la seva activitat laboral. Tres hores que Facebooks, Twitters, Friendfeeds...no han parlat d'una altra cosa. Tres hores parlant de Gmail!
Sí, ja sé que el que es deia és que NO funcionava! Però, i què? és un temps "perdonable"... sincerament dubto que a hores d'ara encara no sapiguen dir per què ha fallat... Per què han aconseguit així que ens adonem del poder que tenen...
Ara que tenim amb ells els nostres comptes de correu, la plataforma dels nostres blogs, l'accés al nostre Youtube, Picassa, Feedburner, i mil i una coses més, ens han mostrat que simplement sense Gmail, el seu correu i Gtalk, el seu xat... se'ns cau el món a sobre... tant, que és noticia a tot el món. Com si més enllà de Google ja no hi hagués res. I lo pitjor, per la immensa majoria d'usuaris d'internet, realment, no hi ha res.

Ser positiu

Intentar ser positius, plantejar-se la possibilitat de fer un canvi radical a la vida i iniciar una nova trajectoria, i adaptar-se a la nova situació de la forma més constructiva possible. Crec que tots hem de posar una mica el nostre granet de sorra per canviar la situació actual.a Això vol dir adequar la nostra actitut a les noves condicions, aprofitant i explotant tots els nostres recursos. La superació dels moments dificils és una gran lliçó per moments futurs, i una forma de fer-ho es per exemple, estimulant aquelles capacitats que hem anat amagant o que no hem deixat sortir mai, o formant-nos en allò que sempre ens ha interessat o que hem notat que ens mancaven i que ens fan veure que sóm persones molt més complertes del que ens imaginàvem.
Insisteixo, no adoptem una actitud derrotista, cal recuperar la confiança en el futur. Ens hem de lamentar... però sobretot cal actuar per obtenir resultats. I siguem positius: intentem decidir sobre els nostres somnis i objectius i passem a l'acció per dur-los a terme, no deixem d'apendre a analitzar els detalls per pendre decisions correctes, actuem honradament però sense por a ser innovadors, i no deixem de comunicar-nos efectivament i afectivament en les persones, no estem sols...
Per què comento això?
Per què hi ha una crisi econòmica innegable i d'una magnitud que no sabem definir. Sincerament crec que els economistes tampoc acaben de saber realment que cal fer per superar la crisi, aixi que comencem doncs a superar el pànic social que hi hà.. el pànic que s'ha instaurat. Un exemple és la reducció dràstica de l'absentisme laboral però també la por dels funcionaris per exemple a perdre el seu sou. Vull dir que, sense negar l'evident, cal subsituir la por a passar-ho malament en el futur. N'hi ha que realment passen grans dificultats econòmiques però hi ha una por instaurada que no ens deixa veure el futur amb més optimisme i això no ens deixa avançar.
No vull minimitzar tot el que està passant, simplement vull cridar l'atenció a certs aspectes: hi ha un alarmisme que fa que ens espanti qualsevol alteració de la borsa quan molts no hi han invertit mai, que fa que els inversors s'hagin retirat per por a perdre els estalvis fins no se sap quan, etc...

Cal recuperar la il·lusió, i ho dic conscient de tot el que passa, de la dificultat amb la que s'arriba a final de mes, de la por a perdre la feina, de la por a que les nostres vivendes valguin menys del que devem d'hipoteca... Realment, el panorama no és gaire alentador, i sé que resulta més fàcil de dir que de fer però les nostres actitus i formes de pensar també poden incidir en la situació actual.
.

New Look

Com és evident he fet canvis al blog. Necessitava canviar l'aparença ara que fem dos anys des que el vaig començar i també tornar a "fer el blog més blog"... Així, he eliminat molts elements que considerava innecessaris, donant prioritat als posts escrits.
Considero que així és fa més àgil la lectura, i creant per exemple accessos als comentaris, sense el qual el blog no seria el que és. Al marge dret, hi trobareu un vincle a totes aquelles eines i serveis de la web 2.0 en els quals participo. Parlo de Twitter, Plurk, Facebook o qualsevol altre lloc on pugui tenir activitat. Hi tindreu accés a traves de la pagina que he creat amb Netvibes.
Espero que us sigui més comode llegir-me amb aquest nou format.

Per què la Banca no ha de donar més crèdit

Insistentment sentim a la premsa que el Govern d'España està presionant a la Banca per a que "donin crèdit". Tant insistentment que a la societat existeix ja la percepció que no hi ha credit. I això és cert tant en quant no s'està donant tot el crèdit que s'està demanant.
Vagi per devant que tal i com recorda el Sr Martín, president de l'AEB , el sistema bancari no ha enfonsat l'economia (com sí ha pasat a Estats Units) sino que a España ha estat l'economia la que ha fet "perillar" al sistema bancari. Els Governs ( ministre d'Industria, President de la Generalitat i portaveu del PSOE al Congres) encara van arremetre aquesta setmana contra els bancs i caixes per no oferir més crèdit. Un atac que va ser rebut amb certa estupefacció, tenint en compte que el mateix dia es coneixien les dades sobre l'atur. Recordem que, a la reunió que va tenir el President del Govern amb els banquers es va posar de manifest que s'estava creant una imatge de debilitat del sector financer que no es correspon amb la realitat.
Les posicions entre govern i banca semblen massa oposades. El que és evident és que la demanda de crèdit ha disminuit significativament, sobretot el negoci hipotecari i respecte les empreses la disminució de la demanda s'ha quantificat en un 22%. Però també és cert que la banca no facilita el crèdit com abans. Hem de partir del principi que es presta diners esperant que aquest sigui retornat, amb això us poso un parell de dades. Segons dades de l'Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit (Asnef-Equifax), hi ha en aquests moments casi 3 milions de morosos registrats i 223.340 empreses. També els empresaris volen conéixer la solvència real de les persones físiques o jurídiques que no paguen: al 2008, la morositat empresarial casi es va multiplicar per tres. Si ho fan els empresaris la banca ho ha de fer molt més. Un dels errors que amb més raó se li pot atribuir és la facilitat amb la que es van donar prestecs, hipoteques, polisses de crèdit etc en èpoques de bonança. De fet, la crítica amb més pes i la més sentida és la lleugeresa que hi va haver en el tancament de moltes operacions.
És llògic doncs saber que ara les reserves de efectiu la banca europea al BCE, s'hagin duplicat en tancar l'any 2008? Ho és en situacions de recessió econòmica i possibles mancances de solvència.
En meitat d'una recessió no pot créixer el crèdit perquè sempre està relacionat amb el PIB nominal. A la reunió amb els banquers a la que he aludit incialment, els sis representants del sector financer van coincidir en aquest punt,i tots van afirmar que els préstecs s'estan donant als clients solvents. Aquest és el punt principal i demostrable donat que el creixement del crèdit a España l'any 2008 va ser del 7%,superior al PIB.
La realitat no és que "l'aixeta s'hagi tancat", simplement s'ha tornat a la situació anterior a la bombolla creditícia. La presió que fa el Govern per forçar als bancs no és correcte. Tot i que sembli que hi hagi un tancament al crédit, el que passa és que és dificil tornar a uns estándards sensats quan s'ha estat massa temps en una mena d'ambient de crédit il·limitat. I insisteixo, no té sentit que la banca presti amb laxitud en moments de recessio o crisis econòmica. El raonament simplista de que si s'augmenta el crèdit l'economia surtirà sola de la recessió fa por. Què passarà si realment el que hi haurà o hi ha és una recessió duradera? llavors la morositat encara s'incrementaria d'una forma molt més significativa, i podrien donar-se problemes de solvència que precisarien de sol·lucions radicals.
Si els bancs es van equivocar donant crèdit, per què insistir en que ho fassin més de lo raonable?

Rescat de Pla de Pensions

He vist avui a TV5 i llegeixo després a Expansión que la "Dirección General de Seguros y Pensiones" estudia la possibilitat de poder rescatar els Plans de Pensions de l'assegurat i el conyuge en cas de malaltia greu o atur.
Això obre les portes a moltes families, però caldria explicar primer quins casos ja contempla la llei. Els Plans de Pensions no tenen liquidesa per definició. La finalitat de l'estalvi és la complementació de la pensió en el moment de la jubilació, però les contigències que ja es preveuen són aquestes:

1. La Jubilació. Evidentment. Tot i que l'edat establerta són els 65 anys, en cas d'estar treballant el que val és realment entrar en situació legal de jubilació i deixar per tant de cotitzar per aquesta prestació. És igual doncs que l'assegurat tingui 60 o 70, la qüestió és que se jubili.
2. Mort del partícep. També evident. En el moment que això passa, els beneficaris desigants al Pla ( o els hereus legals si no hi ha res especificat) percebran el capital invertit.
3. Malaltia greu. Es considera malaltia greu qualsevol dolència que incapaciti temporalment per a l'ocupació que duri un mínim de tres mesos continuats i necessiti d'intervenció de cirugia major o tractament en hospital. També es considera malaltia greu si és una lesió amb seqüeles que limitin total o parcialment l'activitat habitual de la persona o la incapaciti per realitzar qualsevol activitat. Sense tenir res a veure això amb la dependencia i requerint informe de tribunal mèdic. La gran majoria de Plans de Pensions contemplen també la possibilitat de rescat si el que pateix la malaltia greu és el conyugue i molts també els ascendents o descendents de primer grau.
4. Invalidesa Laboral de Partícep. Que un tribunal medic certifiqui la Invalidesa per treballar.
5. Dependència Severa o Gran Dependència del titular del Pla de Pensions. Segons la Llei de Dependència, qui estigui en aquesta situació te dret a percebre el capital estalviat. Per tant, és una contingència de rescat de recent creació.
6. Atur de llarga durada. I s'enten com a tal quan la persona ha estat un mínim de 12 de mesos continuats sense feina i sense dret a percebre cap prestació o haver-la exhaurit i estar inscrit a l'Inem en el moment de fer la sol·licitut de rescat. Les tres condicions han de complir-se. Si són autònoms, han d'haver estat inscrits un mínim de 12 mesos continuats com a sol·licitants de feina a organisme competent.

Si no es compleix alguna de les situacions anteriors no es possible pagar cap tipus de penalització a l'entitat financera ni retornar a Hisenda les quantitats satisfetes en forma de reducció de la Base Imponible per tal de poder recuperar el capital.

La noticia és recent, i com sempre, caldrà esperar a veure en què es concreta. Diuen 6 mesos, però reduir la contingència actual de 12 a 6 mesos és el que es proposa? o també eliminar la necessitat que aquests mesos ja no es tingui dret a cap prestació?S'aplicaria la modificació també pels Plans de Previsió Assegurats? Respecte la situació de malaltia greu no farien més que regularitzar el que la majoria de plans ja estan contemplant.
Tot i així, obrir una porta més pot ajudar a algunes families que tenen diners estalviats i blindats en aquesta forma d'estalvi, però sembla dificil que la apertura sigui real i significativa. Cal tenir en compte que el patrimoni dels fons de pensions al 2008 es va situar en més de 78.000 milions d'euros, corresponents a més de 1o milions de partíceps.
A part de recordar que la majoria de Plans de Pensions inverteixen en renta variable precisament per què l'horitzó temporal de rescat és a molt llarg termini i un rescat anticipat faria caure en perdues a l'assegurat.
I no estaria de més recordar que existeixen també altres vies d'estalvi futur, i també amb avantatges fiscals.

Increments desmesurats del 2009

-->

O sigui, que estem estem en crisi, plenament acceptat ja per tothom. I com que hi ha desaceleració econòmica, els preus van baixar l'ultim trimestre de l'any i l'IPC se situa al voltant del 2%. Això vol dir, que els increments salarials casi no es notaran. Afortunadament els tipus d'interés es corregeixen i han baixat i continuaran baixant, així que els hipotecats, però també totes aquelles operacions d'actiu lligades a un interés variable veuran baixar els interessos que han de tornar, i suposarà una mica d'aire a families i també empreses.

Però, encara no hem complert una setmana de l'encetat 2009 i ja sabem que el cost de la vida serà un altre cop molt més elevat de lo justificable. Indignant:

-Renfe Rodalies incrementa de cop el preu dels seus serveis per sobre del 6%. Això és el triple de l'IPC! I per què? només el canvi d'any justifica aquesta decisió? un servei que sense més alternativa fan servir milers d'usuaris, i que el 2 de gener per exemple va donar el servei corresponent a un dia festiu. Els retards en horaris i mal funcionament de la calefacció o aire acondicionat deixen ja de ser noticia.Les obres continuaran afectant als usuaris de Barcelona i el premi és un increment desmesurat en el preu del bitllet.
- L'alternativa del cotxe no ha estat mai la millor. Ara menys. Els peatges el dia 1 ja s'havien incrementat una mitja del 4%, i la benzina ha baixat sí. Però el barril de brent a principis de l'any estava proper als 100 dolars i l'ha acabat a 40 dolars. I la baixada de les benzines no ha estat ni molt menys del 50%.
- Increments annunciats en la quantia aplicada a les multes i a totes les taxes i impostos corresponents a Ajuntaments. Aquest any per que sí els impostos seran més elevats. Per que sí no, per oxigenar les arques públiques...Això vol dir IBI més car, les zones blaves ( i verdes!) encara més elevades, etc..
- Summinstres basics i necessaris a canvi de cap valor afegit s'incrementen amb el vist i plau del govern. La llum casi un 4%, i l'aigua un 5% per tal d'adequar-se a les normatives europees ( per què per això si que ens donem pressa a ser més com el reste d'Europa sí). El gas en principi sembla que baixa els preus.
El telefon es contagia dels increments i tant l'establiment de trucada com el cost per minut pujaran al voltant 4,5%.
I Correus, com que dona un servei envejable, puja tarifes per sobre del 3%.

Sense més comentaris...