Ir al contenido principal

Pseudo Consulta per la Independència de Catalunya

Diu la definició legal de Referendum, segon la Constitució el següent: "Artículo 921. Las decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a referéndum consultivo de todos los ciudadanos. 2. El referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el Congreso de los Diputados. 3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de referéndum previstas en esta Constitución" (BOE 29-12-78, incloent-hi les modificacions del BOE del 28-08-1992.

Si la consulta la fem a un nivell menys legal ( té gràcia que de sobte em surti la paraula consulta..) i anem a Wordreference.com , pren la definició publicada al Diccionari d' Espasa-Calpé de l'any 2005 i es limita a explicar, en primera acceptació: "Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos: el ingreso de esa nación en la OTAN será sometido a referéndum."
Imagino que per tal d'elevar la consulta d'avui, 13 de Desembre a la categoria de Referendum , ens quedem doncs amb la primera part de la segona definició.
A banda d'això, que en el fons no té major importància crec necessari, poder dir que no estic gens d'acord en com s'han efectuat les consultes d'avui.
Primerament, quin sentit té que alguns pobles siguin participatius i d'altres simples espectadors? Des de quan una consulta popular es fa així? està clar. La decisió de fer-la o no ha estat exclusivament municipal... si això és una consulta o referendum tal i com ens l'estan venent no hauria d'haver estat pres a nivell de la totalitat de la nostra nació? (sí, sóc conscient de la paraula que he fet servir, de fet he enllaçat la wikipedia i podreu comprovar-ne la segona acceptació, socio-ideoloògica, amb la que em sento plenament identificada ).
I una cosa porta a l'altre. Ahir ja vaig fer un tweet dient-ho. Tinc la extranya sensació que si no haig de dir que SI no cal que hi vagi a votar. He llegit moltes intervencions del món de la política que de forma implícita em porten a aquesta conclusió, com si això hagués de ser una ratificació del sí. Tot i que clar, com he dit, una cosa porta a l'altre. Si la decisió és municipal, sols els municipis amb majoria marcadament independentista ( de la de veritat o la de conveniència) han proposat, de moment, la consulta. Dic de moment, i suposo que això seguirà així fins que els altres grups municipals perdin la por a una especie de marea que s'ha creat precisament quan l'aprovació de l'Estatut està sent complicada, i que hi han francament, problemes més urgents.

No sé quin resultat de participació sortirà, no acostumem a ser un país amb quotes elevades, tot i que recordo que aqui poden votar des dels 16anys,i ho dic per a quan després fassin comparacions de % de participació ciutadana.
I quan surtí que sí, jo no em preguntaré per què. El que està clar, és que no he vist res més tendenciós en molt de temps.
Lo de "Tu decideixes" de l'eslogan ni ho comento.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
El més important és que s'ha fet una cosa sorgida de la gent del carrer amb un resultat que no servirà per gaire gran cosa, pero la gent s'ha mogut. això és el més important. La societat està viva.
Anónimo ha dicho que…
llegir tot el bloc, bastant bo
JG ha dicho que…
La consulta ens demostra en primer lloc que estem davant el resorgiment d'un moviment social en favor de la independència, a Catalunya. Has comentat la situació de l'Estatut, que està penjant de la decisió d'un Tribunal totalment desarmat i deslegitimat, i per això el sentit tendenciós de la consulta és la que és, perquè ja hi ha massa catalans i catalanes que veiem que amb el nostre país no s'hi juga, i que el camí de l'exercici del dret a l'autodeterminació és factible.
El fet que el municipi sigui el nivell escollit per la consulta es deu, en primer lloc, a que aquest moviment va de baix a dalt, és a dir, és la societat civil organitzada la que actua. En segon lloc, perquè les forces "democràtiques" espanyoles no permeten que la Generalitat convoqui un referèndum per consultar la població catalana.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...