diumenge, 13 de desembre de 2009

Pseudo Consulta per la Independència de Catalunya

Diu la definició legal de Referendum, segon la Constitució el següent: "Artículo 921. Las decisiones políticas de especial trascendencia podrán ser sometidas a referéndum consultivo de todos los ciudadanos. 2. El referéndum será convocado por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el Congreso de los Diputados. 3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el procedimiento de las distintas modalidades de referéndum previstas en esta Constitución" (BOE 29-12-78, incloent-hi les modificacions del BOE del 28-08-1992.

Si la consulta la fem a un nivell menys legal ( té gràcia que de sobte em surti la paraula consulta..) i anem a Wordreference.com , pren la definició publicada al Diccionari d' Espasa-Calpé de l'any 2005 i es limita a explicar, en primera acceptació: "Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos: el ingreso de esa nación en la OTAN será sometido a referéndum."
Imagino que per tal d'elevar la consulta d'avui, 13 de Desembre a la categoria de Referendum , ens quedem doncs amb la primera part de la segona definició.
A banda d'això, que en el fons no té major importància crec necessari, poder dir que no estic gens d'acord en com s'han efectuat les consultes d'avui.
Primerament, quin sentit té que alguns pobles siguin participatius i d'altres simples espectadors? Des de quan una consulta popular es fa així? està clar. La decisió de fer-la o no ha estat exclusivament municipal... si això és una consulta o referendum tal i com ens l'estan venent no hauria d'haver estat pres a nivell de la totalitat de la nostra nació? (sí, sóc conscient de la paraula que he fet servir, de fet he enllaçat la wikipedia i podreu comprovar-ne la segona acceptació, socio-ideoloògica, amb la que em sento plenament identificada ).
I una cosa porta a l'altre. Ahir ja vaig fer un tweet dient-ho. Tinc la extranya sensació que si no haig de dir que SI no cal que hi vagi a votar. He llegit moltes intervencions del món de la política que de forma implícita em porten a aquesta conclusió, com si això hagués de ser una ratificació del sí. Tot i que clar, com he dit, una cosa porta a l'altre. Si la decisió és municipal, sols els municipis amb majoria marcadament independentista ( de la de veritat o la de conveniència) han proposat, de moment, la consulta. Dic de moment, i suposo que això seguirà així fins que els altres grups municipals perdin la por a una especie de marea que s'ha creat precisament quan l'aprovació de l'Estatut està sent complicada, i que hi han francament, problemes més urgents.

No sé quin resultat de participació sortirà, no acostumem a ser un país amb quotes elevades, tot i que recordo que aqui poden votar des dels 16anys,i ho dic per a quan després fassin comparacions de % de participació ciutadana.
I quan surtí que sí, jo no em preguntaré per què. El que està clar, és que no he vist res més tendenciós en molt de temps.
Lo de "Tu decideixes" de l'eslogan ni ho comento.

3 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

El més important és que s'ha fet una cosa sorgida de la gent del carrer amb un resultat que no servirà per gaire gran cosa, pero la gent s'ha mogut. això és el més important. La societat està viva.

Anònim ha dit...

llegir tot el bloc, bastant bo

Josep LLPDS ha dit...

La consulta ens demostra en primer lloc que estem davant el resorgiment d'un moviment social en favor de la independència, a Catalunya. Has comentat la situació de l'Estatut, que està penjant de la decisió d'un Tribunal totalment desarmat i deslegitimat, i per això el sentit tendenciós de la consulta és la que és, perquè ja hi ha massa catalans i catalanes que veiem que amb el nostre país no s'hi juga, i que el camí de l'exercici del dret a l'autodeterminació és factible.
El fet que el municipi sigui el nivell escollit per la consulta es deu, en primer lloc, a que aquest moviment va de baix a dalt, és a dir, és la societat civil organitzada la que actua. En segon lloc, perquè les forces "democràtiques" espanyoles no permeten que la Generalitat convoqui un referèndum per consultar la població catalana.