viernes, 5 de noviembre de 2021

Només una mica del que faig com a psicopedagoga a un EAP

Publicat a El Diari de l'Educació, 4 de novembre de 2021: https://diarieducacio.cat/nomes-una-mica-del-que-faig-com-a-psicopedagoga-a-un-eap/ Comença novembre i han passat dos mesos des que hem tornat als centres educatius aquest nou curs. A l’EAP vam acabar el 15 de juliol, tot i que durant uns dies segueixo pensant en la feina; perquè la meva feina són nens i nenes, joves, les seves famílies, els professionals dels centres… i no és tan fàcil deixar de pensar-hi. Perquè no puc deixar de pensar en les persones i els vincles que hi estableixes professionalment. La tornada és sempre una retrobada, amb tots ells, i amb les sensacions i sentiments intensos de compartir històries de vida d’alumnes i famílies, i un acompanyament i assessorament als professionals dels centres educatius que acaba esdevenint únic, i que tot i ser establert des de la relació professional el faig des de la proximitat i el fet de construir conjuntament una escola inclusiva, acollidora i protectora de l’alumne, mediadora de la cultura i del coneixement. Un repte quotidià amb la manca de recursos manifesta, però amb un treball i esforç diari, compartit amb els centres, que des de l’EAP duc a terme amb un seguit d’actuacions i activitats que no sempre són conegudes, i que contemplen tant l’atenció directe als centres, alumnes i famílies com també de forma indirecta. La tornada sempre s’inicia amb les darreres comissions de garantia d’admissions. De primària i secundària de la població on soc la referent, participo per aquell alumnat amb NESE i cerco oferir una perspectiva psicopedagògica a les decisions que s’han de prendre en les assignacions dels alumnes als centres. De seguida segueixo amb la voràgine de les beques NEE. La normativa que les regula cada any es publica a l’agost, i la seva sol·licitud acaba a finals de setembre. Les famílies que passen per aquest procés saben bé la intensitat de feina que suposa i les traves amb què em trobo amb les escoles i instituts, revisant si allò que certifico podrà acabar ajudant a la reeducació, material… de molts alumnes. Un tràmit que tot i fer-se parcialment de forma digital, precisa que escrigui a mà un full, i el signi amb segell no digital. Un a un. Un moment, però, que em serveix també per retrobar-me amb famílies i alumnes, i per mirar d’encarar el nou curs amb cada centre. A la vegada, i amb certa urgència, però molta conversa, concreto amb els centres educatius quin és l’objectiu prioritari que compartim, i a quina o quines actuacions donem prioritat. Evidentment, no vol dir que no duré a terme totes les actuacions i tasques que siguin necessàries, però acordo el que és rellevant i prioritari de forma conjunta. És un tràmit que sembla administratiu i burocràtic, i que s’imbrica a la PGA dels centres, però absolutament necessari per poder definir la línia de treball que conjuntament seguiré. També participo amb l’equip de la pròpia “PGA” de l’EAP, el pla d’actuació de l’EAP que orientarà la priorització de treball de l’EAP d’acord amb les instruccions d’inici de curs. A partir d’aquí, el dia a dia als centres acaba envoltant la meva vida, la itinerància als diferents centres i/o serveis, i el descobriment de cada dia, malgrat l’horari i els escenaris, acaba sent sempre diferent. Els alumnes i famílies que acompanyo sovint tenen, a més, situacions complexes, i el suport i assessorament als centres, tot i fer-lo des del coneixement, requereix del cor. Al llarg del curs hauré de dur a terme la demanda de vetlladores pel curs vinent. En algunes ocasions, resulta frustrant quan molts mesos després coneixes l’assignació final. A la vegada, intento ajudar als centres a organitzar l’atenció a la diversitat definint les tasques i actuacions de cada suport. El mateix faré si és necessari dotar de SIEI un dels meus centres o ampliar-ne el recurs, sempre des de la justificació psicopedagògica adaptada a cada entorn i cada alumne. També hauré de fer la demanda del CREDA (atenció logopèdica i psicopedagògica per alumnat amb discapacitat auditiva i/o dificultats del llenguatge) en col·laboració amb els mestres d’educació especial de les escoles. Haurem de prioritzar els casos, fer transcripcions de gravacions, escriure la demanda… i esperar la valoració final per poder saber quins alumnes tindran el suport i coordinar-nos durant el curs. Ho faré també amb el CRETDIC, i el CEEPSIR i altres serveis com el CREDV-ONCE. El CRETDIC dona suport a alumnat amb TEA o amb Trastorn de Conducta i el CEEPSIR és un gran suport per afavorir la inclusió d’alumnat NEE amb greus dificultats que s’ofereix des dels centres d’educació especial, però cal abans fer-ne la demanda, valorar l’alumnat, decidir amb els centres educatius… Com les anteriors situacions, cada derivació que faig, durant el curs, a serveis com el CDIAP o el CSMIJ necessiten un treball previ d’observació, reunions amb els mestres o professors, amb equips d’orientació i famílies, valoracions de l’alumnat en situació de grup i individual… i que no acaben en la derivació, sinó que tan sols és el punt de partida d’un treball necessari que intento dur a terme en xarxa i de forma coherent. Són hores de reunions, de trucades o videoconferències, de desplaçaments… invertides sempre en benefici de l’alumnat encara que sovint siguin tasques invisibles. El mateix amb una derivació necessària a un centre d’educació especial, un centre ordinari amb SIEI o una necessitat de suport, quan en el moment de les preinscripcions i després les coordinacions amb el CDIAP, conec els petitons d’Infantil2 que s’incorporaran a l’escola i valoro quina serà l’escolarització més adient per cada infant, els suports necessaris o no, així com les transicions de 6è a secundària, treballades des del segon trimestre amb els tutors, les orientadores, els alumnes, les famílies, les direccions, inspecció… També quan l’alumnat NEE acaba l’ESO i ens plantegem estudis en la postobligatòria valoro i acompanyo en el procés. En tots els casos necessaris, però, duent a terme informes de reconeixement de necessitats educatives especials; informes que tot i ser una tasca a priori burocràtica, resulta imprescindible per decisions posteriors com l’organització dels suports i adaptacions que precisi un alumne, com l’avaluarem, etc. Aquesta valoració psicopedagògica de l’alumnat, que pot o no acabar en un informe de reconeixement de necessitats educatives especials, ocupa una part important de la meva tasca. Valorar un infant o un adolescent em permet una preciositat d’instants únics amb els alumnes, i un exercici de respecte infinit a les seves individualitats. Abordar la valoració des de la cerca de les potencialitats i recursos per la compensació de les possibles dificultats, la cerca d’explicacions a les observacions que ja han fet abans els docents, el plantejament pensat en la modificació de l’entorn quan percebo les dificultats… Tot plegat contribueix a guiar una valoració psicopedagògica que torna a no ser el final d’una demanda treballada amb les escoles i institut, sinó el principi d’una altra manera d’oferir millor respostes educatives a l’alumnat en col·laboració amb les famílies. Però no puc centrar-me només en les individualitats dels alumnes, i puc i vull ocupar una altra gran part de l’atenció als centres, a mestres, a tutors especialment, al claustre si és possible, en la mirada que acompanyarà l’alumnat i la seva escolarització. Pensar tant des dels tres anys fins als 16 o més enllà m’obliga a una actualització constant, una formació permanent dels diferents aspectes del desenvolupament, dels diferents esdeveniments que poden passar a qualsevol infant, de situacions complexes i difícils, etc. De fet, el temps destinat a la formació esdevé per mi primordial, constant i intens. Vull remarcar l’increïble treball en xarxa que afavoreix realment la inclusió de l’alumnat. La coordinació que m’esforço (no només jo) a mantenir amb serveis socials, CSMIJ, regidories d’educació, treballadors socials i fisioterapeutes de l’EAP… contribueix a construir un marc compartit d’actuació, de prioritats, de finalitats conjuntes de la població de forma transversal als centres educatius i converteix en meravellosa una tasca que corre el risc de tornar-se i veure’s com individual i de despatx. El camí a l’escola inclusiva en una societat veritablement inclusiva i, per damunt de tot, que cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves competències i habilitats mitjançant el coneixement i l’educació, orienten un dia a dia esgotador i poc visible, que pot consumir emocionalment, i que costa d’entendre de vegades, però que a la vegada em fa sentir profundament afortunada de tenir l’oportunitat de contribuir al futur des del present. És impossible intentar resumir el treball que es duu a terme des de l’EAP, ni tan sols gosaria intentar-ho. Ha estat només un repàs al calendari del curs escolar. El vincle intens amb els diferents membres de la comunitat educativa i la tasca d’assessorament psicopedagògic, entesa des de l’acompanyament a les persones i la transformació dels entorns, precisaria de moltíssims més articles. Glossari CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CEEPSIR: Centre d’Educació Especial Proveïdor de Recursos I Serveis CREDA: Centre de Recursos Educatius per Deficients Auditius CREDV-ONCE: Centre de Recursos Educatius per Deficients Visuals CRETDIC: Centre de Recursos Educatius per Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta CSMIJ: Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil EAP: Equip d’Assessorament Psicopedagògic PGA: Programació General Anual NEE: Necessitats Educatives Especials NESE: Necessitats Específiques de Suport Educatiu SIEI: Suport Intensiu per a l’Educació Inclusiva TEA: Trastorns de l’Espectre Autista