Sylvie Pérez

La LOMCE distribueix l'Educació Secundaria Obligatoria en dos cicles, el primer format pels tres primers cursos i un darrer curs que forma el segon cicle. Hi ha un grup de matèries considerades troncals, que es repeteixen als dos primers cursos i també al tercer (triant al tercer unes matemàtiques aplicades o bé acadèmiques) i un grup d'assignatures considerades específiques i que poden canviar a cada curs, i que depenen de l'administració autonòmica i els propis centres educatius: aquí entraria el català o la música, però també la nova assignatura d'iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial. Al segon cicle, que és només 4at d'ESO com deia al principi, els alumnes trien entre un curs més destinat al Batxillerat (ensenyaments acadèmics ) i un altre més destinat a la Formació Professional (ensenyaments aplicats). En ambdos casos tornen a haver-hi assignatures troncals i d'altres específiques. Si trien l'opció encaminada als ensenyaments acadèmi...

Des que vaig participar en el I Congrés Internacional per una Societat Inclusiva tinc pendent aquesta entrada , on aportar una justificació normativa, més enllà de la pedag ògica, en les int ervencions psicopedagògiques des de la Inclusió. Una escola inclusiva busca l’èxit de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells alumnes amb risc d’exclusió. La majoria d'Instituts indiquen que afavoreixen  la inclusió en els seus Projectes Educatius, però molts parteixes de grups homogènis ( ja en vaig parlar anteriorment en aquest post ).  Suposant que partissim de l'ideal d'un centre on devant una demanda d'intervenció no calgués mai tornar un alumne al  grup en organitzar-se en grups heterogenis on tots els alumnes són membres de l'aula ordinària,  cald ria encara si és possible, una major responsabilitat i implicació en fer-ne un seguiment específic d'aquell alumne sobre el que recaigués la demanda o d'altres amb altres necessitats.  La Llei d...

El passat 22 de juny es van acabar les classes en tots els centres educatius de Catalunya. I com és normal, el meu fill va arribar a casa amb un informe amb les seves qualificacions. A més, va portar una noteta que em va encuriosir Com no es veu molt bé, us aclareixo que a la nota se’ns informava del nou horari que havia aprovat el Consell Escolar del Centre.Però d’això ja en parlaria en un altre post. El que em va inquietar és la part final de la nota que diu “Tanmateix, informar-vos que el cd de fotos del curs de cada classe, el podeu passar a comprar, si voleu, pel fotògraf Güixens del carrer Alt del Vendrell a partir del 4 de juliol”. El que ja no diu la nota és que aquest CD amb fotos realitzades dintre de l’escola en les diferents activitats del centre, val uns 6 euros. Si, si, 6 euros. Compteu quan val fer una còpia d’un cd i el temps esmerçat. Arriba a 1 euro tot plegat? Em va molestar que algú, ja sigui l’escola o un particular, intenti fer negocis ...

Arrel de la mor t de Cristina Martín, la nena de Seseña, després d'haver-se barallat en una altra menor ( cal encara aclarir exactament com va morir i si aquesta altra menor és o no culpable) tornarà a parlar-se als diaris, programes de radio o televisió o simplement al carrer de la Ley del Menor , la tant anomenada llei destinada als menors de 18 i majors de 14 anys. Com ha passat en altres ocasions, les converses seran clarament condemnatòries però en pocs dies altres noticies hauran trepitjat aquesta i el tema tornarà a oblidar-se o aparacar-se fins que una altre mort relacionada amb un menor torni a ser malhauradament protagonista. No entraré en analitzar aquest cas, ni tinc els coneixements, ni la informació suficient i verídica ni la intenció de fer-ho. En l'apunt anterior he enllaçat una pàgina amb el detall de la Llei en qüestió, però com és sabut, en cas que la menor que de moment està internada, sigui trobada culpable passarà un màxim de 5 anys en internament més u...

Rebo carta del Gobierno de España, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Tesorería General de la Seguridad Social: Campaña de comunicación a los trabajadores, 2009. Obro la carta, barrejada amb altres comunicacions, cartes, correus, publicitat, etc que acaba a la meva bústia de correu (físic, és clar, aquí encara no puc fer una separació per al correu brossa...). A l'obrir-la i llegir-ne l'interior me n'adono que la informació que rebo no és la meva, ni de ningú que hi visqui actualment en aquesta adreça. Al·lucino. Crec que es vulnera la Ley Orgánica de Protección de Datos (15/1999) i no és que jo sàpiga de lleis, però es que precisament és aquella part de la formació que la gran majoria de les empreses acaben donant als seus treballadors. Crec que les dades personales a les que he tingut accés no s'han protegit adequadament, incomplint doncs, el deure de secret que s'estableix a la llei. He tingut a les meves mans: dades identificatives (nom i cognoms, nº ...

Fa temps que vai escriure un post respecte la desaparició de la petita Madeleine. I precisament per això no he volgut escriure quan també va desapareixer la nena d'Huelva, Mari Luz. Haig de reconeixer, amb sinceritat, que vaig pensar que la nena simplement va caure, que va ser un accident. Sempre sentia comentar als pares que la nena "mai creuava la vorera" i que havia baixat sola (amb nomes 5 anys) a comprar abaix de casa. Em semblava ( de fet , encara m'ho sembla) una mica d'irresponsabilitat deixar nens tan petits sols al carrer i per això mateix vaig considerar que els mitjans de comunicació en feien un gra massa de tot plegat. Ves per on, sort que aquest cop no m'he precipitat ( no ho dic pel post sobre Madeleine, segurament m'equivoqui però la meva opinió al respecte no ha variat) per que la opció més desagradable és la que sembla més certa. M'indigna el fet de pensar en la frase " cadena d'errors" : una cadena d'errors ja v...

Supongo que es imposible que alguien no recuerde al asesino del rol, Javier Rosado. Hace pocos días ha vuelto otra vez a saberse de él, pues está a punto de concedérsele la libertad condicional. La Sección Quinta de la Audiencia de Madrid le acaba de conceder el tercer grado penitenciario en régimen abierto restringido, una resolución judicial que se produce en contra del criterio de la Dirección General de Instituciones Penitenciarias, que el pasado mes de abril se opuso de nuevo a que Rosado pudiera progresar de grado, una decisión además que compartió el juez de Vigilancia de Penitenciaria. Cuando y o estudiaba en la Universidad de Barcelona, en la asignatura de Psicopatología nos hablaron de él y recuerdo como pocas clases aquella en la que leí parte del diario escrito por él, donde con todo lujo de detalles explicaba como había cometido el asesinato de un empleado de limpieza como parte de un juego de rol creado por el mismo. El vivo ejemplo de libro de psicópata de imposi...

Com ja vaig compartir en algun comentari fa dies, he tingut el nen malalt, l'habitual en aquestes, dates però en tenir nomes 14 mesets fa patir molt. Un dels pitjors dies va ser en diumenge i el fet d'haver de necessitar un pediatra d'urgències m'ha fet recordar com n'estic d'enfadada amb el sistema sanitari. Personalment, mai em queixaré de que una part del meu sou es destini a la Seguretat Social, i que serveixi per a pagar pensions, aturs i una medecina pública. Però jo trio pagar també una mutua privada, per què l'experiència m'ha demostrat que la necessito. Per tant, pago dos cops per a tenir una assitència en el que a salut es refereix com a mínim correcte. Així doncs, sent en diumenge que el bebé necessitava ser atés per un especialista, a casa pensem, coi, portem-lo a l'Hospital Comarcal que tenim a prop de casa que tenim dret a anar-hi i així segur que el visita un pediatra (es veu que ara no n'hi han prous..) i si necessita medicaci...

Aunque la pena de muerte haya sido utilizada por la mayoría de los paises en algún momento de su historia, todavía hoy quedan unos 90 que la siguen aplicando. En algunos de ellos este último castigo se utiliza para crimenes como asesinato, espionaje.. en otros para castigar delitos sexuales como el adulterio, o incluso la corrupción política. En cualquier caso, a mi parecer la pena de muerte resulta una clara violación de los derechos humanos conduciemndo incluso a ejecuciociones de inocentes, o de aquellos que no tengan recursos suficientes en el sistema legal. Se me escapa al entendimientos que unos decidan sobre la vida de los otros, y en fin, las noticias de cada día no hacen más que darnos ejemplos de ello: 50 mujeres en lo que va de año asesinadas por sus parejas o exparejas, hoy un atentado de ETA (podría extenderme tanto en esta noticia de hoy que voy a obviar los comentarios, de todos modos, es un ejemplo más de uso de violencia, de decisión sobre la vida de los demás), y ayer...