Des que vaig participar en el I Congrés Internacional per una Societat Inclusiva tinc pendent aquesta entrada, on aportar una justificació normativa, més enllà de la pedagògica, en les intervencions psicopedagògiques des de la Inclusió.
Una escola inclusiva busca l’èxit de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells alumnes amb risc d’exclusió. La majoria d'Instituts indiquen que afavoreixen la inclusió en els seus Projectes Educatius, però molts parteixes de grups homogènis (ja en vaig parlar anteriorment en aquest post).
Suposant que partissim de l'ideal d'un centre on devant una demanda d'intervenció no calgués mai tornar un alumne al grup en organitzar-se en grups heterogenis on tots els alumnes són membres de l'aula ordinària, caldria encara si és possible, una major responsabilitat i implicació en fer-ne un seguiment específic d'aquell alumne sobre el que recaigués la demanda o d'altres amb altres necessitats.
La Llei d'Educació (LEC) del 2009 en el seu preàmbul ja especifica que es requereix l'adequació educativa per atendre la diversitat de l'alumnat. I en el seu article 81 especifica que l'educació s'ha de regir per aquest principi d'inclusivitat al que feiem referència. Molts dels alumnes que necessiten d'intervenció psicopedagògica s'inclouen en aquells amb necessitats educatives específiques, recollits en el punt 3 de l'esmentat article, i per tant se'ls hi ha de garantir un pla personalitzat i assessorament familiar. Són alumnes amb dret a una valoració prèvia. I la valoració no és només de necessitats, si no també dels suports necessaris.
I és sobre aquests suports sobre els que pot i ha de versar la intervenció des de la inclusió.
De forma més concreta diversos Decrets regulen la inclusió en les intervencions psicopedagògiques:
Així, el Decret 299/1997 estableix els criteris, obligacions, necessitats, sobre aquest alumnat. I és el Decret 72/1992 el que especifica i admet en el seu punt 9.2 que s’han de fer adaptacions curriculars per a aquells alumnes que ho requereixin. Així es desplega a l’Ordre del 24 de novembre del 1998 on s’especifica el procediment per dur a terme aquesta adaptació i s’especifica que és adient per a alumnes amb trastorns conductuals greus per exemple.
Per tant, la proposta d’intervenció desde la inclusió sobre aquests alumnes es recolza en aquest marc legal vigent des de fa molts anys, per les propostes de modificacions curriculars ( i d'altres suports), però orienta també en actituds i estratègies per assolir l’èxit educatiu de l’alumne. De tots els alumnes.
Seguint a més les especificacions que es donen a inici de curs des del Dep. d’Ensenyament o inclús els Plans de Millora que es van proposant, és responsabilitat del professor/a d’orientació educativa dedicar-se de forma especial als alumnes que necessiten suports específics per progressar, tal i com pot passar també en els casos on els alumnes ja aporten dictamens de l’EAP quan arriben a secundària. Però cal tenir en compte també que seguint el principi d'inclusió i tot i la responsabilitat de l'orientador o orientadora, les mesures que es proposen sempre poden/han d'afectar a tot l’equip docent, tutor, etc., doncs com cita el mateix document de referència l’atenció a la diversitat és responsabilitat de tots els professors.
Les intervencions que es proposen doncs, quan ho fem des de la inclusió, segueixen doncs el marc legal a Catalunya i la normativa especificada indicada en les instruccions d’inici de curs, i ha de plantejar accions per dur a terme tant per el professor o la professora d’orientació directament amb l’alumne, i propostes de suport a la resta de la comunitat escolar, particularment la família i l’equip docent.
Per aquest motiu les propostes han d'anar encaminades a les col·laboracions en dissenys de plans, estratègies, acció tutorial, valoracions psicopedagògiques, assessorament, i especialment la participació en l’elaboració del pla individual que s’ha de dur a terme i coordinació amb la família i amb altres professionals que intervenen en l’atenció a l’alumne. Dins de l'aula i el seu entorn, per tant proposant intervencions a l'alumne dins el grup classe i no només fora d'ell (treball cooperatiu, unitats didàctiques multinivell, etc), sense oblidar com deiem les actuacions amb la resta de l'equip docent, vetllador si n'hi ha, família, etc. Però aquí ja entrariem doncs dins la Justificació Pedagògica, i Psicològica de les Intervencions psicopedagògiques des de la Inclusió.
Insisteixo finalment en la necessitat obligada de mantenir-se actualitzat com a professional en la lectura de Documents d'inici de curs, i noves normatives que poguessin sorgir, per a trobar sempre aquell recolzament normatiu per a treballar per la i des de la Inclusió. Cal tenir en compte que tot i que sovint la manca de recursos ens fan comprovar una manca de recolzament administratiu en intervencions psicopedagògiques inclusives, cal prendre la iniciativa, recordar el marc legal que ampara, protegeix i fomenta la inclusió, i que inclús tenim encara vigent el Pla d'Acció 2008-2015 d'Educació Inclusiva: Aprendre junts per viure junts al que podeu accedir des de l'anterior enllaç.
Comentarios
Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa Les mesures d’atenció a la diversitat han d’anar adreçades tant als alumnes amb necessitats específiques de reforç educatiu com als alumnes d’incorporació tardana, amb altes capacitats intel·lectuals o amb discapacitat o trastorns greus de conducta. (Decret 143/2007, de 26 de juny d’Ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria).
Les dificultats educatives dels alumnes deixen de tenir com a nucli la seva discapacitat i/o les seves dificultats i es reconeixen, en aquest sentit, les barreres a l’aprenentatge i a la participació amb què es troba l’alumne en els diferents contextos de relació i aprenentatge. D’aquí es desprèn la necessitat d’oferir contextos escolars amb entorns d’aprenentatge rics, amb metodologies de treball diversificades i ajustades a la diversitat d’alumnes de l’aula. (Document d’orientació sobre l’atenció a la diversitat a l’ESO. Setembre 2013).
Un cop exhaurides les estratègies de treball d’atenció a la diversitat a l’aula ordinària, caldrà concretar un pla individual (PI) per als alumnes que específicament ho requereix d’acord amb el que estableix l’Ordre ENS/56/2012. (Document d’orientació sobre l’atenció a la diversitat a l’ESO. Setembre 2013). S’ha d’elaborar un pla individualitzat (article 6.3. de l’Ordre EDU/295/2008) quan es consideri que, per al seu progrés, són insuficients les adaptacions que s’han incorporat a la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació que s’han previst. (Document per a l’organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l’ESO. 1 d’agost de 2013).
El pla individual recull el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que l’alumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars, i s’ha d’emmarcar en el treball del grup classe.
La proposta d’elaborar un pla individualitzat.... si identifiquen que per al progrés d’un determinat alumne no són suficients les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat planificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular. (Document d’orientació sobre l’atenció a la diversitat a l’ESO. Setembre 2013) https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CCMQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.xtec.cat%2Falfresco%2Fd%2Fd%2Fworkspace%2FSpacesStore%2Ff622de9d-a9b0-4fdd-a7dd-2c629eb15315%2Fdocument_orientacio_atencio_diversitat_eso.pdf&ei=gl1kVMvEINL7aorCgPAC&usg=AFQjCNFwCc_kGVuMhYxsE44mFOFNMxFzZg