Sylvie Pérez

  Ce mode passif et non perturbateur, souvent confondu avec de l’indifférence ou de l’inattention, est en réalité une réponse d’autoprotection face à la surcharge cognitive, à la frustration ou à la peur d’être jugé. Comprendre ce phénomène permet de concevoir des environnements plus inclusifs et des stratégies éducatives qui aident les enfants à sortir du blocage sans les culpabiliser. À l’occasion de la Journée internationale du trouble du déficit de l’attention avec ou sans hyperactivité (TDAH), célébrée le 13 juillet, des experts de l’Université ouverte de Catalogne (UOC) analysent le phénomène du waiting mode — une forme de déconnexion attentionnelle involontaire , comparable à un « mode pause » ou stand-by , dans lequel l’enfant entre sans intention consciente, explique Sylvie Pérez, psychopédagogue et professeure aux Études de psychologie et des sciences de l’éducation de la UOC. Ce phénomène ne se limite pas aux enfants avec TDA ou TDAH. Les profils les plus vulnérables ...

La memòria de treball és la clau per entendre per què uns nens aprenen ràpid i uns altres no Ho sentim una vegada i una altra. "Si t'haguessis esforçat una mica més, hauries tret millors notes". Es pressuposa que els alumnes que suspenen, que no han aconseguit els objectius o que no han demostrat el que han après és perquè no s'esforcen. Llavors, n'hi ha prou d'esforçar-se per aprendre? Segons Sylvie Pérez, professora dels  Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació  de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no si entenem l'esforç com una qüestió únicament de temps. "Generalment entenem esforçar-se com estar assegut una hora llegint un llibre. Però estar una hora llegint un text suposa l'esforç d'estar assegut, no d'aprendre", explica. " No és una qüestió d'estar-s'hi hores, sinó de posar tota l'atenció en el que estem fent i fer un esforç mental per comprendre  els conceptes i relacionar-los amb coses que ...

¿Estamos psicopatologizando la educación? Shutterstock / Andrey_Popov Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya Los objetivos de la educación de hoy en el mundo, y en particular en España, parten de una mirada constructivista e inclusiva. Así lo recogen por ejemplo las normativas españolas , que se basan en la necesidad de una escuela de todos para todos (aunque los recursos destinados puedan resultar insuficientes). Buscamos una escuela inclusiva que pretende ser la antesala de una sociedad verdaderamente inclusiva donde todos los alumnos participen, se sientan seguros y aprendan con los demás. Esta mirada que no es nueva, pero cada vez intenta ser más efectiva y real. La democratización de la educación como derecho de todos conlleva un aumento de complejidad en las aulas. En numerosas ocasiones nos encontramos con aulas con ratios elevadas, y, sobre todo, con múltiples diversidades que atender. N...

  "L'infant o l'adolescent que preocupa més els psicòlegs és el que és asimptomàtic, el que no qüestiona mai res i és obedient a tot", afirma Sylvie Pérez, professora col·laboradora dels   Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC . "Associem portar-se bé amb obeir i portar-se malament amb desobeir, perquè apliquem en els infants el criteri moral dels adults", continua. De la mateixa manera que els infants segueixen un desenvolupament cognitiu o motor (hi ha una edat per parlar, per caminar, etcètera), "els conceptes del bé i el mal no s'associen correctament fins als dotze anys, aproximadament". " Pautes educatives excessivament autoritàries limiten l'habilitat de l'infant per ser flexible , tenir iniciativa, pensar, desenvolupar una capacitat crítica...", explica Paula Morales, també professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Llavors, per què obeeixen els infants abans d...

Malgrat el terme autisme engloba un nombre elevat de diferències individuals en cada alumne que acompanya aquesta condició, hi ha certs aspectes que es manifesten en molts casos i sobretot, certes actuacions que ens poden ajudar a l’aula per tal de poder oferir a l’alumne amb TEA el millor acompanyament i resposta educativa. 1. Comprendre abans d’atendre Cal entendre l’autisme des de la condició de l’alumne, molt més enllà de l’etiqueta o del diagnòstic o fins i tot del trastorn. És la manera que aquest infant o adolescent té de situar-se davant el món. No ens ha d’importar tant l’etiqueta com allò que habitualment comparteixen en aquesta manera d’estar en el món. Una forma on, sobretot, la interacció amb els altres, la comunicació i la imaginació es configuren d’una manera diferent. El llenguatge, el vincle social, la capacitat d’entendre la ment de l’altre, etc. poden ser alguns dels aspectes on ho podem observar. Però no des del dèficit, sino des de la diferència. Acceptar la immuta...

Publicat a El Diari de l'Educació, 4 de novembre de 2021: https://diarieducacio.cat/nomes-una-mica-del-que-faig-com-a-psicopedagoga-a-un-eap/ Comença novembre i han passat dos mesos des que hem tornat als centres educatius aquest nou curs. A l’EAP vam acabar el 15 de juliol, tot i que durant uns dies segueixo pensant en la feina; perquè la meva feina són nens i nenes, joves, les seves famílies, els professionals dels centres… i no és tan fàcil deixar de pensar-hi. Perquè no puc deixar de pensar en les persones i els vincles que hi estableixes professionalment. La tornada és sempre una retrobada, amb tots ells, i amb les sensacions i sentiments intensos de compartir històries de vida d’alumnes i famílies, i un acompanyament i assessorament als professionals dels centres educatius que acaba esdevenint únic, i que tot i ser establert des de la relació professional el faig des de la proximitat i el fet de construir conjuntament una escola inclusiva, acollidora i protectora de l’alumn...

Des que vaig participar en el I Congrés Internacional per una Societat Inclusiva tinc pendent aquesta entrada , on aportar una justificació normativa, més enllà de la pedag ògica, en les int ervencions psicopedagògiques des de la Inclusió. Una escola inclusiva busca l’èxit de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells alumnes amb risc d’exclusió. La majoria d'Instituts indiquen que afavoreixen  la inclusió en els seus Projectes Educatius, però molts parteixes de grups homogènis ( ja en vaig parlar anteriorment en aquest post ).  Suposant que partissim de l'ideal d'un centre on devant una demanda d'intervenció no calgués mai tornar un alumne al  grup en organitzar-se en grups heterogenis on tots els alumnes són membres de l'aula ordinària,  cald ria encara si és possible, una major responsabilitat i implicació en fer-ne un seguiment específic d'aquell alumne sobre el que recaigués la demanda o d'altres amb altres necessitats.  La Llei d...

Es que hi ha el Dia Internacional de l'Home? o el Dia Internacional de l'Home que fa les feines de casa? fa cent anys, quan es va començar a marcar aquest dia, el 8 de Març, com a reivindicació de la dona al món laboral, i com a data per a lluitar per la igualtat potser tenia sentit aquest dia, avui en dia i tal com l’estem enfocant, no. I sí, sóc dona . I diria que feminista , i molt femenina. Però no feminista en les formes de fer d’aquelles que es proclamen com a tals. Hi ha una màxima en aquest tema que semblem oblidar: no hi ha major igualtat que la normalitat. I la normalitat no s’assoleix amb els actes que es programen en un dia en concret. Resulta que com que és el Dia Internacional de la Dona, les dones faran actes per demostrar-se a sí mateixes com són d’importants, i els homes que no estiguin realment convençuts que no estan per sobre d’una dona només per ser home, faran "el paripé" fent acte de presència i fent discursos, en el millor dels c...