sábado, 26 de abril de 2008

De Piratas

Que es mi barco, mi tesoro,
que es mi dios, la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi unica patria el mar

Todos de pequeños hemos aprendido estos 4 versos junto con el inicio de La Canción del Pirata , de Espronceda, sus famosos " Con diez cañones por banda, viento en popa, a toda vela... ". Espronceda escribió en el momento más esplendoroso del Romanticismo: rechazo a la razón y las reglas del Neoclasicismo, valorar los sentimientos, las pasiones, la intimidad.. una época de exaltación del amor y un huir de la realidad imaginando mundos fántasiticos y creando héroes de seres marginales. Héroes que rechazan las normas socialmente impuestas, rebeldes y aspirando a la máxima libertad. La elección del pirata pues no es casual, y en toda la Canción se denota la admiración del poeta por él. Tal vez por que las épocas literarias dejan su herencia y condicionan en cierta medida la percepción que posteriormente se tienen de algunos personajes y lugares, la piratería vista desde nuestros tiempos siempre ha tenido esa áurea romantica.
La Piratería ha debido existir desde que se ha navegado y grandes piratas y corsarios han ocupado la Historia y todos los Mares: Griegos, Romanos, Egipcios, Vikingos, Ingleses, de las Indias, del Caribe...Barba Roja, Francis Drake, son auténticos piratas pero la ficción como comentaba al principio se ha encargado de darnos auténticos héroes: desde el reciente Jack Sparrow o el Capitan Barbossa o al legendario Sandokan sin olvidar los pesonajes de la Isla del Tesoro y su clásico Ron, ron...
Esta noche una de las noticias es la liberación en Somalia del pesquero español con 26 tripulantes, secuestrado desde hace una semana a cambio ( al parecer ) de 1.200.000,00 dolares. Y con la noticia, todo el romanticismo del pirata se ha venido abajo. La Realidad se aparece en mayusculas. Y aunque luchen para combatirla, la piratería no desaparecerá, y para mi, ha perdido el encanto que tenía en la imaginación..

lunes, 21 de abril de 2008

M'agrada Sant Jordi però...


Sí, m'agrada Sant Jordi, m'agrada que arribi el 23 d'Abril. M'agrada saber que tindré com a mínim una rosa a casa ( sí, sempre pot haver la d'un pare, algun amic, un fill...), m'agrada pensar que és un dia on els enamorats són protagonistes, m'agrada saber que això es porta mes de 5 segles fent-se, m'agrada pensar que farà bon temps, que les parades als carrer fan goig: les roses que es venen de tots colors, els nois que volen treure diners per un viatge de fi de curs, les floristeries de tota la vida i les que ho son només per l'ocasió, el munt de llibres de totes classes que pots comprar, la sort de poder comptar amb la signatura d'algun escriptor del moment, les senyeres als balcons... m'agrada saber que és una festa on s'estimula la lectura ( i escrptura amb concursos literaris), on ser malgrat tot Sant Jordi tant català el compartim amb altres cultures com la de Suècia o Bulgària. M'agrada saber que per a celebrar-ho es poden visitar edificis que d'una altra manera dificilment obren portes...


El que no entenc, i que algú m'ho expliqui... com pot ser que un dia aixi no sigui festiu? o és que alguns ja se'l prenen de festa i els altres no ens queda mes remei que intentar passejar, buscar un llibre i esperar una rosa a última hora del dia o entre feina i feina? En fi...

lunes, 14 de abril de 2008

La veritat és que anava a escriure sobre una altre noticia que he llegit avui, i tot que és força més important en termes absoluts que la que us comentarè ara, quant l'he llegida m'han vingut un munt de flashos al cap. Ha mort l'actor que feia de Chema a Barrio Sésamo, el que venia el pà. Crec que tots sabem de qui parlo no? descobreixo avui que ha mort de càncer de pulmó amb només 51 anys. I em sorpren aprendre avui que finalment es va casar amb l'actriu que estava ficada al personatge d'Espinete.

I he recordat de petita, haver vist de molt petita La Cometa Blanca i un dia començar Barrio Sésamo, i que tot i que al principi va haver-hi la Gallina Caponeta, els meus personatges de la infància eren Espinete, Don Pimpón, la rana Gustavo, El monstruo de las Galletas.... mare meva, quantes tardes els meus pares em deixaven veure el cerca y lejos, adelante y atrás.. recordo les converses entre Epi i Blas i em venen al cap un munt de petits records d'infància.
De més gran, treballant jo ja amb nens, vaig tornar a viure una segona època de Barrio Sesamo amb el Bubo i la Vera. La Vera és maquissima, una nena que parla d'ella mateixa en tercera persona...
Em fa pensar que la TV a vegades, ja ho he dit altres cops, pot resultar interessant.. i penso també en el que he dit altres cops, en lo ràpid que passa tot, en com aquest actor, Juan Sánchez va saber continuar la seva carrera malgrat i gràcies a aquest paper en el fons tan tendre, i com jo mai més he tornat a saber d'ell fins avui.

martes, 8 de abril de 2008

Va de premis!


M'afalaga haver de dir que han tornat a triar el meu blog per tal d'atorgar un altre premi. Aquest cop ha estat l' Stripper, i el premi es Dardo 2008. El lema del mateix és :
“La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Els blogs que sel.lecciono aquest cop són els següents:

1. Les Croniques de Berlin del Ferran
2. La Nau Argos del Jaume Puig
3. El Blog del Mikel
4. El Blog del Ramon Font
5. El racó de la Sara Maria

Sé que alguns ja l'han rebut, però aixi com també li tornaria a donar a l'Stripper, aquests considero que se'l mereixen... ( i els altres que no he posat també!!... però he de triar....)

Gràcies per seguir-me llegint i fer gran aquest blog.