Ir al contenido principal
La veritat és que anava a escriure sobre una altre noticia que he llegit avui, i tot que és força més important en termes absoluts que la que us comentarè ara, quant l'he llegida m'han vingut un munt de flashos al cap. Ha mort l'actor que feia de Chema a Barrio Sésamo, el que venia el pà. Crec que tots sabem de qui parlo no? descobreixo avui que ha mort de càncer de pulmó amb només 51 anys. I em sorpren aprendre avui que finalment es va casar amb l'actriu que estava ficada al personatge d'Espinete.

I he recordat de petita, haver vist de molt petita La Cometa Blanca i un dia començar Barrio Sésamo, i que tot i que al principi va haver-hi la Gallina Caponeta, els meus personatges de la infància eren Espinete, Don Pimpón, la rana Gustavo, El monstruo de las Galletas.... mare meva, quantes tardes els meus pares em deixaven veure el cerca y lejos, adelante y atrás.. recordo les converses entre Epi i Blas i em venen al cap un munt de petits records d'infància.
De més gran, treballant jo ja amb nens, vaig tornar a viure una segona època de Barrio Sesamo amb el Bubo i la Vera. La Vera és maquissima, una nena que parla d'ella mateixa en tercera persona...
Em fa pensar que la TV a vegades, ja ho he dit altres cops, pot resultar interessant.. i penso també en el que he dit altres cops, en lo ràpid que passa tot, en com aquest actor, Juan Sánchez va saber continuar la seva carrera malgrat i gràcies a aquest paper en el fons tan tendre, i com jo mai més he tornat a saber d'ell fins avui.

Comentarios

Striper ha dicho que…
Jo personalment barrio sesamo el recordo pero no pas de nen , i no m'habia assabentat de la seva mort, ha sigut al llegiro aqui.
Ferran Porta ha dicho que…
Llegir notícies com aquesta, i tant, porta records d'infància. Te n'adones de com passa el temps, de que tots passem per la vida i d'una manera o una altra, a algú li haurem deixat una marca.

51 anys, dius? Massa jove per morir.
Sergi ha dicho que…
No t'oblidis dels genials: COCO... ahora estoy arriba... ahora estoy abajo... i del Dracula de: "Al rico helado de piña para el niño y la niña.Per no mencionar en Perejil (un cargol...). Però de tot el què expliques de sèries, jo recordo amb carinyo: terra d'escudella, planeta imaginari i els increíbles Teleñecos...
L'altra part del post, descansi en pau... i admeto que també desconeixia que hagués seguit la carrera.
Salut i puppets
Anónimo ha dicho que…
Vam tenir la sort de viure i veure sèries amb personatges de drap entranyables. Personatges en els que darrera seu s'hi amagaven persones de carn i ossos. Ara, la majoria de sèries per la canalla són dibuixos animats bèl·lics o "cursis". Res a veure amb els que ara citaves.
Борис Савинков ha dicho que…
Aahh!! jo sóc del temps del "capitán Tan" "Los hermanos mala sombra" la "Valentina" i el tio aquell que s'inclinava cap al terra a només 45º de deixar-hi la cara... i ara no recordo el nom. Eren tots en blanc i negre.
Sara Maria ha dicho que…
Jo ja era massa gran quan van començar a fer Barrio Sésamo... Sols recordo el monstre de les galetes i l'Epi i el Blas.
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Yo recuerdo a los Muppets en Holanda hasta los 8 años, en España me acuerdo del caracol Perezgil y la gallina Caponata. También de las historias de don Pimpon y el Marajá de Kapurthala.

A "Chema" DEP.

Carpe diem y Salam.
Борис Савинков ha dicho que…
Locomotoro !!! així es deia el tio que es jugava la cara. Disculpa, fa alguns anys que enyoro els temps en que parlava tot seguit. ;-)
Josep Lluís ha dicho que…
Ostres tu, quins records. Jo estic més proper al locomotoro també. Això deu voler dir quelcom...
Sylvie ha dicho que…
En qualsevol cas tots compartim records d'infància vinculats a series de TV ( uns de més recents que altres! jeje) i tot i estar d'acord en que les series d'ara no són com eren les nostres segur que als nostres fills també els passarà...
Petons
Sese ha dicho que…
El primer disgust que vaig tenir va ser la mort de Fofo, tot i que era molt petit i no l'acabava d'entendre.

Aquesta en particular em fa pensar que el temps passa y que nes fem grans tots plegat

Apa, siau
Sylvie ha dicho que…
Sese, benvingut al blog! sí, tots ens fem grans irremediablement..

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...