dilluns, 14 d’abril de 2008

La veritat és que anava a escriure sobre una altre noticia que he llegit avui, i tot que és força més important en termes absoluts que la que us comentarè ara, quant l'he llegida m'han vingut un munt de flashos al cap. Ha mort l'actor que feia de Chema a Barrio Sésamo, el que venia el pà. Crec que tots sabem de qui parlo no? descobreixo avui que ha mort de càncer de pulmó amb només 51 anys. I em sorpren aprendre avui que finalment es va casar amb l'actriu que estava ficada al personatge d'Espinete.

I he recordat de petita, haver vist de molt petita La Cometa Blanca i un dia començar Barrio Sésamo, i que tot i que al principi va haver-hi la Gallina Caponeta, els meus personatges de la infància eren Espinete, Don Pimpón, la rana Gustavo, El monstruo de las Galletas.... mare meva, quantes tardes els meus pares em deixaven veure el cerca y lejos, adelante y atrás.. recordo les converses entre Epi i Blas i em venen al cap un munt de petits records d'infància.
De més gran, treballant jo ja amb nens, vaig tornar a viure una segona època de Barrio Sesamo amb el Bubo i la Vera. La Vera és maquissima, una nena que parla d'ella mateixa en tercera persona...
Em fa pensar que la TV a vegades, ja ho he dit altres cops, pot resultar interessant.. i penso també en el que he dit altres cops, en lo ràpid que passa tot, en com aquest actor, Juan Sánchez va saber continuar la seva carrera malgrat i gràcies a aquest paper en el fons tan tendre, i com jo mai més he tornat a saber d'ell fins avui.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Jo personalment barrio sesamo el recordo pero no pas de nen , i no m'habia assabentat de la seva mort, ha sigut al llegiro aqui.

Ferran ha dit...

Llegir notícies com aquesta, i tant, porta records d'infància. Te n'adones de com passa el temps, de que tots passem per la vida i d'una manera o una altra, a algú li haurem deixat una marca.

51 anys, dius? Massa jove per morir.

Sergi ha dit...

No t'oblidis dels genials: COCO... ahora estoy arriba... ahora estoy abajo... i del Dracula de: "Al rico helado de piña para el niño y la niña.Per no mencionar en Perejil (un cargol...). Però de tot el què expliques de sèries, jo recordo amb carinyo: terra d'escudella, planeta imaginari i els increíbles Teleñecos...
L'altra part del post, descansi en pau... i admeto que també desconeixia que hagués seguit la carrera.
Salut i puppets

Ramon ha dit...

Vam tenir la sort de viure i veure sèries amb personatges de drap entranyables. Personatges en els que darrera seu s'hi amagaven persones de carn i ossos. Ara, la majoria de sèries per la canalla són dibuixos animats bèl·lics o "cursis". Res a veure amb els que ara citaves.

Jaume Puig ha dit...

Aahh!! jo sóc del temps del "capitán Tan" "Los hermanos mala sombra" la "Valentina" i el tio aquell que s'inclinava cap al terra a només 45º de deixar-hi la cara... i ara no recordo el nom. Eren tots en blanc i negre.

Sara Maria ha dit...

Jo ja era massa gran quan van començar a fer Barrio Sésamo... Sols recordo el monstre de les galetes i l'Epi i el Blas.

Franklin Kareem Nyram ha dit...

Yo recuerdo a los Muppets en Holanda hasta los 8 años, en España me acuerdo del caracol Perezgil y la gallina Caponata. También de las historias de don Pimpon y el Marajá de Kapurthala.

A "Chema" DEP.

Carpe diem y Salam.

Jaume Puig ha dit...

Locomotoro !!! així es deia el tio que es jugava la cara. Disculpa, fa alguns anys que enyoro els temps en que parlava tot seguit. ;-)

Josep Lluís ha dit...

Ostres tu, quins records. Jo estic més proper al locomotoro també. Això deu voler dir quelcom...

Sylvie ha dit...

En qualsevol cas tots compartim records d'infància vinculats a series de TV ( uns de més recents que altres! jeje) i tot i estar d'acord en que les series d'ara no són com eren les nostres segur que als nostres fills també els passarà...
Petons

Sese ha dit...

El primer disgust que vaig tenir va ser la mort de Fofo, tot i que era molt petit i no l'acabava d'entendre.

Aquesta en particular em fa pensar que el temps passa y que nes fem grans tots plegat

Apa, siau

Sylvie ha dit...

Sese, benvingut al blog! sí, tots ens fem grans irremediablement..