Per què no estic d'acord en fer regals als docents

Com una tradició més, arriba l'esperat : "quants diners posem pel regal de la profe?"
I arriba ara, en acabar el primer trimestre escolar i torna a arribar al juny, el darrer o un dels darrers dies del curs. Com que dos cops a l'any haig d'estar agument el per què no comparteixo ni estic d'acord amb aquest fet, potser el millor és que ho deixi per escrit aqui.

Fins quina edat les mares i pares seguiran fent aquest doble regal anual als mestres o professors/es dels seus fills? Imagino que quan facin el canvi de primària a l'eso els pares deixaran de fer aquesta pregunta tradicional, tot i que potser algú que em llegeixi m'ho desmenteix. Per què, per quin motiu si fan regals als mestres a primària no ho haurien de fer amb els docents de secundària?

No entenc aquesta necessitat, ni aquesta sensació implícita de participar-hi obligatòriament de fer un regal a la mestra que ha estat la tutora del teu fill, i per no extendre'm en excès... ho posaré per punts:

- A final de curs també. Potser si hagués de triar de fer-ne només un dels dos regals (el de Nadal i el de final de curs, però no trien eh.... fan els dos) seria més partidaria d'aquest segon regal. El tutor o tutora ha estat ja tot el curs, i s'ha establert un vincle (oh meravellosa paraula que explica en el fons, la necessitat emotiva dels pares per fer aquest regal... suposo... després estaria l'altre paraula, hipocresia..o quedar bé...vull pensar que no) . És possible que en alguns casos ja no coincideixi amb aquest mestre i se li faci un regal com a forma d'agraïment abans del comiat. Molt cerimoniós tot plegat.

- Són 3 euros només, o cinc, o els que siguin. Multiplicats per casi 30 fan un regal d'uns cent euros arrodonint. És realment necessari en temps de crisi com estem fer dos regals de 100 euros o més a un docent?? tres euros són tres barres de pa, o tres llitres de llet. Algú pensarà que això és demagogia... però posem les coses al seu lloc. Un mestre amb la seva jornada complerta, aquest mes de desembre, sabent que hi ha una part de paga doble,  haurà cobrat més de 1.600 euros. Li cal un regal per Nadal quan prové de moltes persones que no arriben als 1.000 euros mensuals si tenen sou?

- Li estic agraïda. Doncs genial. Si el teu fill va content a escola, i trobes que el mestre és carinyós, posa límits, li ensenya coses, etc vol dir que està fent bé la seva feina. I? Cal que li donis un regal? Tornem a l'inici, quan trobis un docent a secundària que faci tot això també et reuniràs en les altres mares i pares per fer un regal? El docent que aconsegueix tot això és un docent que està fent bé la seva feina i que segurament, està fent la feina que li agrada fer. Quants no signarieu per estar fent la feina que voleu fer cobrant un sou digne a canvi?   
I amb això no vull que es dedueixi que no ho agraeixo jo. I tant! però hi ha moltes altres maneres de demostrar-li a un docent com agrair-li la feina.
A més... el mestre no actúa sol. Al centre, amb el teu fill, també hi ha el mestre de música que potser no té cap tutoria. O el d'educació física. O el d'educació especial. Al centre també hi ha una direcció. I personal administratiu. Tots fan que l'escola sigui el que és. I que funcioni. Si es fa un regal, se li hauria de fer a tots... no?
I si ho feu al mestre, també li doneu al metge que us cura i vacuna al nen, al policia que cada matí facilita el pas a l'escola, etc?

- Totes ho fan. Per tant... vol dir que no estem reconeixent cap excepcionalitat. Si no que com que les altres mares o pares ho fan nosaltres també. I si li fan a totes les tutores o tutors... és per que tots són excepcionals? no ho crec.  I com que tothom ho fa, ni ens ho qüestionem per què total, són tres euros?

I tot i així, sí. A vegades "toca". Per què ha sigut un cas especial, perquè hi ha hagut un vincle diferent, per què pel motiu que sigui, volem fer aquest detall: cal que el comprem? Abans això tenia sentit perquè es regalaven llimones, taronges.. com si fos un intercanvi. Potser n'hi hauria prou amb una manualitat feta pel nostre fill o filla. I cal que ens organitzem tots els pares per aquest motiu? Potser és molt més efectiva una nota a l'agenda, una breu carta a final de curs... les paraules són a vegades més importants.

A més, què estem ensenyant? que quan estem agraïts hem de comprar?

Quan el centre estableix en les seves normes que no es poden donar regals dins del centre és per algun motiu. 

Justificació Normativa de la Intervenció Psicopedagògica des de la Inclusió

Des que vaig participar en el I Congrés Internacional per una Societat Inclusiva tinc pendent aquesta entrada, on aportar una justificació normativa, més enllà de la pedagògica, en les intervencions psicopedagògiques des de la Inclusió.

Una escola inclusiva busca l’èxit de tot l’alumnat i es fixa de forma especial en aquells alumnes amb risc d’exclusió. La majoria d'Instituts indiquen que afavoreixen  la inclusió en els seus Projectes Educatius, però molts parteixes de grups homogènis (ja en vaig parlar anteriorment en aquest post). 

Suposant que partissim de l'ideal d'un centre on devant una demanda d'intervenció no calgués mai tornar un alumne al  grup en organitzar-se en grups heterogenis on tots els alumnes són membres de l'aula ordinària,  caldria encara si és possible, una major responsabilitat i implicació en fer-ne un seguiment específic d'aquell alumne sobre el que recaigués la demanda o d'altres amb altres necessitats. 

La Llei d'Educació (LEC) del 2009 en el seu preàmbul ja especifica que es requereix l'adequació educativa per atendre la diversitat de l'alumnat. I en el seu article 81 especifica que l'educació s'ha de regir per aquest principi d'inclusivitat al que feiem referència. Molts dels alumnes que necessiten d'intervenció psicopedagògica s'inclouen en aquells amb necessitats educatives específiques, recollits en el punt 3 de l'esmentat article, i per tant se'ls hi ha de garantir un pla personalitzat i assessorament familiar. Són alumnes amb dret a una valoració prèvia. I la valoració no és només de necessitats, si no també dels suports necessaris.

I és sobre aquests suports sobre els que pot i ha de versar la intervenció des de la inclusió.

De forma més concreta diversos Decrets regulen la inclusió en les intervencions psicopedagògiques:
Així, el Decret 299/1997 estableix els criteris, obligacions, necessitats, sobre aquest alumnat. I és el Decret 72/1992 el que especifica i admet en el seu punt 9.2 que s’han de fer adaptacions curriculars per a aquells alumnes que ho requereixin. Així es desplega a l’Ordre del 24 de novembre del 1998 on s’especifica el procediment per dur a terme aquesta adaptació i s’especifica que és adient per a alumnes amb trastorns conductuals greus per exemple. 

Per tant, la proposta d’intervenció desde la inclusió sobre aquests alumnes es recolza en aquest marc legal vigent des de fa molts anys, per les propostes de modificacions curriculars ( i d'altres suports), però orienta també en actituds i estratègies per assolir l’èxit educatiu de l’alumne. De tots els alumnes.

Seguint a més les especificacions que es donen a inici de curs des del Dep. d’Ensenyament o inclús els Plans de Millora que es van proposant,  és responsabilitat del professor/a d’orientació educativa dedicar-se de forma especial als alumnes que necessiten suports específics per progressar, tal i com pot passar també en els casos on els alumnes ja aporten dictamens de l’EAP quan arriben a secundària. Però cal tenir en compte també que seguint el principi d'inclusió i tot i la responsabilitat de l'orientador o orientadora, les mesures que es proposen sempre poden/han d'afectar a tot l’equip docent, tutor, etc., doncs com cita el mateix document de referència l’atenció a la diversitat és responsabilitat de tots els professors.

Les intervencions que es proposen doncs, quan ho fem des de la inclusió, segueixen doncs el marc legal a Catalunya i la normativa especificada indicada en les instruccions d’inici de curs, i ha de plantejar accions per dur a terme tant per el professor o  la professora d’orientació directament amb l’alumne, i propostes de suport a la resta de la comunitat escolar, particularment la família i l’equip docent.

Per aquest motiu les propostes han d'anar encaminades a les col·laboracions en dissenys de plans, estratègies, acció tutorial, valoracions psicopedagògiques, assessorament, i especialment la participació en l’elaboració del pla individual que s’ha de dur a terme i coordinació amb la família i amb altres professionals que intervenen en l’atenció a l’alumne. Dins de l'aula i el seu entorn, per tant proposant intervencions a l'alumne dins el grup classe i no només fora d'ell (treball cooperatiu, unitats didàctiques multinivell, etc), sense oblidar com deiem les actuacions amb la resta de l'equip docent, vetllador si n'hi ha, família, etc. Però aquí ja entrariem doncs dins la Justificació Pedagògica, i Psicològica de les Intervencions psicopedagògiques des de la Inclusió. 


Insisteixo finalment en la necessitat obligada de mantenir-se actualitzat com a professional en la lectura de Documents d'inici de curs, i noves normatives que poguessin sorgir, per a trobar sempre aquell recolzament normatiu per a treballar per la i des de la Inclusió. Cal tenir en compte que tot i que sovint la manca de recursos ens fan comprovar una manca de recolzament administratiu en intervencions psicopedagògiques inclusives, cal prendre la iniciativa, recordar el marc legal que ampara, protegeix i fomenta la inclusió, i que inclús tenim encara vigent el Pla d'Acció 2008-2015 d'Educació Inclusiva: Aprendre junts per viure junts  al que podeu accedir des de l'anterior enllaç.
 

Feliz 70 cumpleaños mamá

Mamá

Hoy, 20 de Septiembre de 2014 cumples 70 años. 70 años ya mamá. Ahora casi podemos decir que eres mayor, no? hace 5 que tienes un carnet que dice que pertences a la "Gent Gran" del Vendrell, ese carnet que no sirve para nada.
Y hace muchos más años que la salud no te acompaña y eso te hace sentir mayor. Que como tu dices, hay demasiados frentes abiertos.

Pero solo casi.

Sigues siendo una mujer estupenda que lo primero que hace al levantarse por la mañana es cepillarse el cabello, para seguir siendo la mujer guapa, guapísima que has sido siempre.

Sigues siendo la mujer que día tras día sigue enseñándome tantas cosas, como cuando era pequeña.

Podría hacer una lista immensa de cosas pequeñas y grandes que he aprendido contigo y sigo aprendiendo a tu lado, pero hay una, la más importante: el amor.

Tu amor a los demás, tu amor hacia papá. Hacia mi y mi hermano. Con Alejandro, mi hijo, tu nieto. Tu amor hacia cualquiera que se haya cruzado en tu camino, los vecinos que has tenido, en diferentes ciudades, en diferentes países. Tu forma de querer, de manera incondicional sin dejar de decir aquello que piensas y que sientes.

Eres valiente. Muy valiente. Esto también me lo has enseñado y sigues enseñando. Eres fuerte. Y eres buena.

Mamá, mi mamá que hoy cumple 70 años. Cada día de mi vida me has ayudado aunque haya sido con una palabra desde pequeña, y cada día de tu vida seguiré ayudándote aunque seas mayor.

Hoy solo eres casi mayor.

Te quiero mamá. Feliz Cumpleaños

Obert el termini per la sol·licitud de beques per estudis post-obligatoris: Informació i tràmits

Reprodueixo entrada a la web de l'Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació amb la informació sobre la tramitació i sol·licitud de Beques per estudis post-obligatoris:

Obert el termini per la sol·licitud de beques per a cursar estudis post-obligatoris: Batxillerat, Cicles Formatius i Superiors, Ensenyaments Artístics, Universitat (Graus, Màsters...). 

A la web del Ministerio de Educación y Deporte es troba la informació sobre terminis i procediments: Beques i ajudes de caràcter general 2014-2015 (Web del MECD)

Terminis i adreça web on tramitar-la

Estudis no universitaris: Fins el 30 de setembre, i es gestiona des d'aquesta web, punxant on posa "acceso al servicio online"

Estudis universitaris: Fins el 15 d'octubre, i es gestiona des d'aquesta web, punxant també on posa "acceso al servicio online"

Al final de la tramitació es genera un document que cal conservar. Per tal d'ajudar a omplir el formulari web, es pot consultar aquesta web (www.dudasbecasmec.com) , on s'indiquen les passes a seguir i ressolen els dubtes més habituals.

Tipus de beques

En funció del tipus d'estudis, nota mitja del curs anterior, la renta i el domicili es poden optar a diferents tipus de beques i de diferents quanties (Beca fija por renta, beca fija por residencia, beca básica, beca de matrícula...)
En el Capítol IV de la Ressolució publicada al BOE estan detallats els requisits per accedir-hi. 
Aquí teniu accés a la Ressolució, i s'hi accedeix també des de la pàgina de Documents de la Web.  

El Ministeri ha preparat un simulador per saber la quantia de la Beca que pertocaria, però cal tenir en compte que la informació que s'obté no és vinculant, que pot variar i que no verifica si es compleixen o no els requisits. 

A la Ressolució s'hi fan constar les notes mínimes requerides dels cursos anteriors tot i que no són, com deiem, l'unic requisit a complir per accedir a la concessió de les beques. 

#Vendrell, mancat d'equipaments. Sala d'estudis?

Sala d’adults a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, una tarda qualsevol, 6 joves adolescents al voltant d’una taula de 4 persones, sabent que només poden ser-hi quatre i intentant mantenir el màxim silenci possible mentre treballen amb la taula plena d’apunts (sense cap llibre de consulta de la Biblioteca sobre la taula). Una altra taula, tres joves universitaris es concentren amb cascs endollats a un mòbil, sobre uns apunts trets de carpetes i acompanyats a vegades, d’ordinadors, aprofitant la connexió wifi gratuïta a tota la Biblioteca. A moltes taules, també les que són a la sala de dalt, portàtils oberts i tabletes amb pantalles que porten a l’ IOC, a la UOC, instituts de la localitat o navegant cercant informació per omplir encara més apunts. La sala en veu alta, una petita sala tancada on es permet parlar a un volum de veu “normal” està ocupada amb un petit grup de quatre persones dissertant sobre algun treball, però sense necessitat de consulta amb llibres de la Biblioteca i sí, amb un o dos portàtils compartits per avançar a la feina.

Però hi ha altres joves que passen pel taulell d’informació preguntant si poden reservar aquesta sala per un altre dia, si la gent que l’està fent servir la té reservada fins gaire tard... I les taules s’omplen d’apunts, bolígrafs, motxilles i ordinadors, tauletes i mòbils... plenes d’estudiants que cerquen un espai tranquil per poder fer els deures, preparar treballs o estudiar, barrejats amb altres usuaris que llegeixen llibres de la Biblioteca, que passegen cercant una novel·la clàssica o darrera adquisició que els inviti a ser enduta en préstec, o que cerquen entre el fons de la Biblioteca la informació necessària per a la seva formació, inquietuds o treballs.

La sala infantil, qualsevol tarda...són les cinc. Els nens baixen en petites riuades per la rampa que els apropa al seu espai. Amb els seus llibres, els seus contes, la informació adaptada a la seva edat sobre tot allò que els encurioseix, sobre tot allò que estan treballant a escola o a casa. Són a taules per fer els deures, a taules amb ordinadors on poden fer els treballs. Taules que no poden usar per fer treballs en grup per què no poden parlar en veu alta, ni treballs que impliquin l’ús de cartolines i tisores i pegament per què no és pas el lloc adient per fer-ho, taules envoltades de nens que saben que no poden estar-s’hi drets allà demanant apunts als seus companys ... Barrejats amb nens que venen a fer jocs proposats a les escoles per fomentar la lectura, nens acompanyats de familiars que cerquen contes, pel·lícules i llibres per endur-se a casa o potser a escola per el treball d’un tema en concret. Barrejats amb nens que passen tota la tarda sols a la Biblioteca, pràcticament des de que surten d’escola fins que ja fosc, s’apropa l’hora de tancar... començant al principi fent els deures, i poc a poc, dibuixant, mirant contes, o simplement, jugant... Jugant, a la Biblioteca.

Tot aquest escenari em fa pensar en com d’indispensables són dos equipaments que no tenim al Vendrell:

Una ludoteca gratuïta per als petits.

Una sala d’estudi per aquells que ja han començat a fer treballs grupals, o simplement, necessiten un lloc per estudiar.

Sí, hi ha una ludoteca. Però no és gratuïta. I no és que jo cerqui que tots els serveis siguin gratuïts, però la Biblioteca assumeix una funció que va més enllà de la seva capacitat i identitat.. i és acollir en el seu espai nens que en lloc d’estar al carrer, estan llegint i fent jocs tranquils amb amics, però en un espai on no plou, on hi ha calefacció i aire acondicionat, lavabos, en un espai on intenten jugar una mica amb l’ordinador sense poder, i on senzillament necessiten una mica de control, i supervisió i agrairien (ells, però sobretot les seves famílies) orientació en el joc, en les hores que passen fora de casa... Si estan a la Biblioteca és per què no estan al carrer i les seves famílies no poden assumir un cost diari de ludoteca per baix que aquest sigui. Creieu que és realment car de mantenir un espai com el que descric?

Una sala d’estudi. Una sala d’estudi. Taules, cadires, llum, i accés a Internet. I supervisió per mantenir l’ordre, els temps, els espais. I el manteniment i la neteja (com a la Ludoteca). És car de mantenir això?

Una població com la del Vendrell, amb tants instituts i escoles, amb joves que van a la Universitat, amb adults que reprenen els estudis... no pot tenir una sala d’estudi per a que tots aquests usuaris puguin trobar un espai de tranquil·litat on fer els treballs, on estudiar, on trobar-se que no sigui un bar si les seves llars no reuneixen les condicions necessàries?

No em semblen inversions costoses. I segur que tenim espais per poder-los ubicar. I són necessaris. Molt més que necessaris.

I ho són per què la Biblioteca s’està trobant que els grups d’estudiants hi acudeixen com dèiem diàriament sense poder-los absorbir en la seva totalitat, i es veu doncs amb l’obligació d’acollir-los per què no hi ha cap sala d’estudi on adreçar-los al Vendrell.

De la mateixa manera que romanen jugant a qualsevol cosa, aquells nens a la sala infantil quan ja han acabat deures que estan fent a la Biblioteca per no disposar de cap altre espai tan públic i gratuït com ho és aquest per fer-los.

I no estem parlant d’una població reduïda, i és evident que inclús l’espai físic de la Biblioteca s’ha quedat massa petit. Per tant, aquest espai reduït s’està destinant a una funció que no és la pròpia de la Biblioteca, i deixe’n d’oferir-se, altres serveis als que no es pot donar prioritat, com per exemple, serveis d’informació, educació, etc.

En qualsevol cas, resulta desesperant i exasperant, voler estudiar i fer treballs en grup i no tenir on fer-ho en una ciutat educadora com és el Vendrell. I ho és encara més quan ens comparem amb ciutats com Vilafranca, que disposa de 160 places en sala d’estudi , havent-se obert una nova sala fa pocs mesos i tenint 3 sales d’estudi + 2 sales d’estudi ubicades a IES de la ciutat, totes de lliure accés per majors de 16a.

8 de Març: Dia Internacional de la Dona (Treballadora). No el penso celebrar

Es que hi ha el Dia Internacional de l'Home? o el Dia Internacional de l'Home que fa les feines de casa? fa cent anys, quan es va començar a marcar aquest dia, el 8 de Març, com a reivindicació de la dona al món laboral, i com a data per a lluitar per la igualtat potser tenia sentit aquest dia, avui en dia i tal com l’estem enfocant, no.

I sí, sóc dona. I diria que feminista , i molt femenina. Però no feminista en les formes de fer d’aquelles que es proclamen com a tals.
Hi ha una màxima en aquest tema que semblem oblidar: no hi ha major igualtat que la normalitat.

I la normalitat no s’assoleix amb els actes que es programen en un dia en concret. Resulta que com que és el Dia Internacional de la Dona, les dones faran actes per demostrar-se a sí mateixes com són d’importants, i els homes que no estiguin realment convençuts que no estan per sobre d’una dona només per ser home, faran "el paripé" fent acte de presència i fent discursos, en el millor dels casos, per tranquil·litzar la seva imatge pública.

Els que se senten superiors demà, en el millor dels casos, no dirà res.
I demà?

Ja ho sé, molts  (no cal dir constantment molts i moltes!!) diran que precisament per la manca d’igualtat s’ha de continuar reivindicant un dia com el 8 de març. Doncs jo crec que no. Que no ho estem fent bé i us ho raonaré exposant-vos els punts que voldria canviar:

- estic totalment en contra de qualsevol institució creada a fi d’assolir la igualtat entre homes i dones. Per diversos motius, el primer perquè no és la igualtat el que jo vull, si no simplement no ser inferior a cap home per l’exclusiu motiu de ser dona. Però no vull ser igual a un home. De la mateixa manera que un negre no vol ser blanc, si no simplement, no ser inferior a un blanc per l'única raó de ser del color de la pell... I aquí incloc el que era Ministeri d'Igualtat, però també l'Institut de la Dona ( o tenim també l'Institut de l'Home..?) realment... acaba sonant ridícul que les dones necessitem el nostre institut.. I, per als que defensen aquestes institucions poden posar exemples de les fites que han aconseguit? Tenir un Institut de la Dona em sona a S.XIX.

- En conseqüència, hauríem d'erradicar el terme Igualtat en el sentit que s’està emprant. I hem d’educar en la diferència. Homes i Dones no som iguals. Som diferents. I aquestes diferències són les que ens enriqueixen quan estem junts. No volem ser iguals. El que volem és una igualtat de drets, de condicions laborals, de reconeixement, etc. Som persones per damunt de qualsevol diferència.

- No m’agrada quan al llegir un text se’m fa etern per les contínues referències als dos sexes per tal que no em senti "discriminada". El llenguatge és masclista? potser sí. Però la societat ho ha estat tradicionalment, i modificar de forma artificial el llenguatge no farà modificar la societat. És ridícul.

- No entenc que existeixen associacions formades exclusivament per dones, butlletins dedicats a dones, revistes en diaris destinades a dones, esplais de dones, xarxes de dones, ni cap grup que sigui format només per dones i destinat només a dones. Aquest és el major dels errors, on més ens estem equivocant les dones:

En un principi, quan les dones es sentien clarament inferiors i hi havia una manca de sentit de grup, d’identitat de dona qualsevol grup format per dones tenia molt de sentit. L’individuo necessita un grup en el qual emmirallar-se i aprendre a crear la identitat col·lectiva a més de la individual. Aquest primer pas està afortunadament superat. Tots aquests grups no fan més que alimentar aquest sentit d’identitat entre les dones, però no fan el pas més important. No aconsegueixen obrir-se a la resta de la societat. Com volem assolir una igualtat en drets simplement aliant-nos entre nosaltres i no mostrant lo meravellosa que és la diferència als demés. Què guanyem quedant només dones a "discutir el nostre problema" i fer-ne un article si només ens adrecem a dones? Em diran que són els homes que s’haurien d’apropar, i us diré que sí... però quin interès té? Ningú s’uneix a un grup amb el que no s’identifica i no li aporta res... Aquest no és el camí. No em sento còmoda llegint una revista feta per dones, adreçada a dones i comentar-la només entre dones. Ens estem auto-apartant! seguint amb el símil que he fet abans del color de la pell... l’enteneu?

- Desitjo que eliminin la llei de paritat. Quan he treballat en el sector financer no l’he vista aplicar... però ara m’està perjudicant. A mi, que sóc dona i que s’havia fet per protegir-me em perjudica. Resulta que en el sector social, com en la salut, o l’educació per exemple... hi ha més dones titulades i preparades per un determinat lloc de treball que homes. Així que, si apliquen la llei de paritat... tinc moltes menys possibilitats d’accedir-hi que un home ! Per què a la funció pública quan s’accedeix per oposició no es diferencia les places a oposar a tantes per homes i tantes per dones? doncs per què se suposa que accedeixen els millors preparats, siguin homes o dones no? això és el que ha de ser, aquest és el camí. No una llei de paritat que a part de poder-me perjudicar em sembla una vergonya. No vull ni un home, ni una dona en un lloc de treball  per la simple raó del sexe amb el que va néixer, vull el millor preparat.

- M’agradaria que quan surten imatges d’un President de Govern reunint-se amb empresaris hi hagués alguna dona, que quan un programa de reportatges com 30min fa un documental sobre joves emprenedors sortís alguna dona, que la normalitat fos la que ens fes viure en un món on ningú es senti superior a ningú per cap motiu. Cal educar en la diferència, en el respecte, en la honestedat, en l’ajuda a l’altre, en l’autoestima... i no perdre el temps en altres tonteries que només que alguns guanyin diners i prestigi sortint a les fotos."