dissabte, 20 de desembre de 2014

Per què no estic d'acord en fer regals als docents


Com una tradició més, arriba l'esperat : "quants diners posem pel regal de la profe?"
I arriba ara, en acabar el primer trimestre escolar i torna a arribar al juny, el darrer o un dels darrers dies del curs. Com que dos cops a l'any haig d'estar agument el per què no comparteixo ni estic d'acord amb aquest fet, potser el millor és que ho deixi per escrit aqui.

Fins quina edat les mares i pares seguiran fent aquest doble regal anual als mestres o professors/es dels seus fills? Imagino que quan facin el canvi de primària a l'eso els pares deixaran de fer aquesta pregunta tradicional, tot i que potser algú que em llegeixi m'ho desmenteix. Per què, per quin motiu si fan regals als mestres a primària no ho haurien de fer amb els docents de secundària?

No entenc aquesta necessitat, ni aquesta sensació implícita de participar-hi obligatòriament de fer un regal a la mestra que ha estat la tutora del teu fill, i per no extendre'm en excès... ho posaré per punts:

- A final de curs també. Potser si hagués de triar de fer-ne només un dels dos regals (el de Nadal i el de final de curs, però no trien eh.... fan els dos) seria més partidaria d'aquest segon regal. El tutor o tutora ha estat ja tot el curs, i s'ha establert un vincle (oh meravellosa paraula que explica en el fons, la necessitat emotiva dels pares per fer aquest regal... suposo... després estaria l'altre paraula, hipocresia..o quedar bé...vull pensar que no) . És possible que en alguns casos ja no coincideixi amb aquest mestre i se li faci un regal com a forma d'agraïment abans del comiat. Molt cerimoniós tot plegat.

- Són 3 euros només, o cinc, o els que siguin. Multiplicats per casi 30 fan un regal d'uns cent euros arrodonint. És realment necessari en temps de crisi com estem fer dos regals de 100 euros o més a un docent?? tres euros són tres barres de pa, o tres llitres de llet. Algú pensarà que això és demagogia... però posem les coses al seu lloc. Un mestre amb la seva jornada complerta, aquest mes de desembre, sabent que hi ha una part de paga doble,  haurà cobrat més de 1.600 euros. Li cal un regal per Nadal quan prové de moltes persones que no arriben als 1.000 euros mensuals si tenen sou?

- Li estic agraïda. Doncs genial. Si el teu fill va content a escola, i trobes que el mestre és carinyós, posa límits, li ensenya coses, etc vol dir que està fent bé la seva feina. I? Cal que li donis un regal? Tornem a l'inici, quan trobis un docent a secundària que faci tot això també et reuniràs en les altres mares i pares per fer un regal? El docent que aconsegueix tot això és un docent que està fent bé la seva feina i que segurament, està fent la feina que li agrada fer. Quants no signarieu per estar fent la feina que voleu fer cobrant un sou digne a canvi?   
I amb això no vull que es dedueixi que no ho agraeixo jo. I tant! però hi ha moltes altres maneres de demostrar-li a un docent com agrair-li la feina.
A més... el mestre no actúa sol. Al centre, amb el teu fill, també hi ha el mestre de música que potser no té cap tutoria. O el d'educació física. O el d'educació especial. Al centre també hi ha una direcció. I personal administratiu. Tots fan que l'escola sigui el que és. I que funcioni. Si es fa un regal, se li hauria de fer a tots... no?
I si ho feu al mestre, també li doneu al metge que us cura i vacuna al nen, al policia que cada matí facilita el pas a l'escola, etc?

- Totes ho fan. Per tant... vol dir que no estem reconeixent cap excepcionalitat. Si no que com que les altres mares o pares ho fan nosaltres també. I si li fan a totes les tutores o tutors... és per que tots són excepcionals? no ho crec.  I com que tothom ho fa, ni ens ho qüestionem per què total, són tres euros?

I tot i així, sí. A vegades "toca". Per què ha sigut un cas especial, perquè hi ha hagut un vincle diferent, per què pel motiu que sigui, volem fer aquest detall: cal que el comprem? Abans això tenia sentit perquè es regalaven llimones, taronges.. com si fos un intercanvi. Potser n'hi hauria prou amb una manualitat feta pel nostre fill o filla. I cal que ens organitzem tots els pares per aquest motiu? Potser és molt més efectiva una nota a l'agenda, una breu carta a final de curs... les paraules són a vegades més importants.

A més, què estem ensenyant? que quan estem agraïts hem de comprar?

Quan el centre estableix en les seves normes que no es poden donar regals dins del centre és per algun motiu. 

3 comentaris:

Coralí Balés ha dit...

Hola Sylvie!!

Nos saps com estic de d'acord amb tot el que dius!!!! Comparteixo al 100% totes les teves reflexions.

Ja començava a sentir-me una mica bitxo raro perquè sóc la única mare del curs de la meva filla que no està d'acord en fer regals als mestres (o almenys la única que m'he atrevit a dir-ho).

Gràcies de debó! Llegir la teva entrada m'ha animat molt!

Sylvie ha dit...

Gràcies per llegir-ho i compartir Coralí, va bé poder expressar el que pensem al menys i adonar-nos que no són tan "raros" :-)

Anònim ha dit...

Hola Sylvie! Sóc mestra d'educació infantil i he de dir que estic totalment d'acord amb tu. Evidentment que m'agrada rebre regals però aquest és un ritual certament estrany. Un cop vaig estar en una escola on no es permetia acceptar regals, formava part de la ideologia del centre i em va semblar meravellós.
Una salutació.