Ir al contenido principal

Per què no estic d'acord en fer regals als docents


Com una tradició més, arriba l'esperat : "quants diners posem pel regal de la profe?"
I arriba ara, en acabar el primer trimestre escolar i torna a arribar al juny, el darrer o un dels darrers dies del curs. Com que dos cops a l'any haig d'estar agument el per què no comparteixo ni estic d'acord amb aquest fet, potser el millor és que ho deixi per escrit aqui.

Fins quina edat les mares i pares seguiran fent aquest doble regal anual als mestres o professors/es dels seus fills? Imagino que quan facin el canvi de primària a l'eso els pares deixaran de fer aquesta pregunta tradicional, tot i que potser algú que em llegeixi m'ho desmenteix. Per què, per quin motiu si fan regals als mestres a primària no ho haurien de fer amb els docents de secundària?

No entenc aquesta necessitat, ni aquesta sensació implícita de participar-hi obligatòriament de fer un regal a la mestra que ha estat la tutora del teu fill, i per no extendre'm en excès... ho posaré per punts:

- A final de curs també. Potser si hagués de triar de fer-ne només un dels dos regals (el de Nadal i el de final de curs, però no trien eh.... fan els dos) seria més partidaria d'aquest segon regal. El tutor o tutora ha estat ja tot el curs, i s'ha establert un vincle (oh meravellosa paraula que explica en el fons, la necessitat emotiva dels pares per fer aquest regal... suposo... després estaria l'altre paraula, hipocresia..o quedar bé...vull pensar que no) . És possible que en alguns casos ja no coincideixi amb aquest mestre i se li faci un regal com a forma d'agraïment abans del comiat. Molt cerimoniós tot plegat.

- Són 3 euros només, o cinc, o els que siguin. Multiplicats per casi 30 fan un regal d'uns cent euros arrodonint. És realment necessari en temps de crisi com estem fer dos regals de 100 euros o més a un docent?? tres euros són tres barres de pa, o tres llitres de llet. Algú pensarà que això és demagogia... però posem les coses al seu lloc. Un mestre amb la seva jornada complerta, aquest mes de desembre, sabent que hi ha una part de paga doble,  haurà cobrat més de 1.600 euros. Li cal un regal per Nadal quan prové de moltes persones que no arriben als 1.000 euros mensuals si tenen sou?

- Li estic agraïda. Doncs genial. Si el teu fill va content a escola, i trobes que el mestre és carinyós, posa límits, li ensenya coses, etc vol dir que està fent bé la seva feina. I? Cal que li donis un regal? Tornem a l'inici, quan trobis un docent a secundària que faci tot això també et reuniràs en les altres mares i pares per fer un regal? El docent que aconsegueix tot això és un docent que està fent bé la seva feina i que segurament, està fent la feina que li agrada fer. Quants no signarieu per estar fent la feina que voleu fer cobrant un sou digne a canvi?   
I amb això no vull que es dedueixi que no ho agraeixo jo. I tant! però hi ha moltes altres maneres de demostrar-li a un docent com agrair-li la feina.
A més... el mestre no actúa sol. Al centre, amb el teu fill, també hi ha el mestre de música que potser no té cap tutoria. O el d'educació física. O el d'educació especial. Al centre també hi ha una direcció. I personal administratiu. Tots fan que l'escola sigui el que és. I que funcioni. Si es fa un regal, se li hauria de fer a tots... no?
I si ho feu al mestre, també li doneu al metge que us cura i vacuna al nen, al policia que cada matí facilita el pas a l'escola, etc?

- Totes ho fan. Per tant... vol dir que no estem reconeixent cap excepcionalitat. Si no que com que les altres mares o pares ho fan nosaltres també. I si li fan a totes les tutores o tutors... és per que tots són excepcionals? no ho crec.  I com que tothom ho fa, ni ens ho qüestionem per què total, són tres euros?

I tot i així, sí. A vegades "toca". Per què ha sigut un cas especial, perquè hi ha hagut un vincle diferent, per què pel motiu que sigui, volem fer aquest detall: cal que el comprem? Abans això tenia sentit perquè es regalaven llimones, taronges.. com si fos un intercanvi. Potser n'hi hauria prou amb una manualitat feta pel nostre fill o filla. I cal que ens organitzem tots els pares per aquest motiu? Potser és molt més efectiva una nota a l'agenda, una breu carta a final de curs... les paraules són a vegades més importants.

A més, què estem ensenyant? que quan estem agraïts hem de comprar?

Quan el centre estableix en les seves normes que no es poden donar regals dins del centre és per algun motiu. 

Comentarios

Elsa Exposito ha dicho que…
Hola Sylvie!!

Nos saps com estic de d'acord amb tot el que dius!!!! Comparteixo al 100% totes les teves reflexions.

Ja començava a sentir-me una mica bitxo raro perquè sóc la única mare del curs de la meva filla que no està d'acord en fer regals als mestres (o almenys la única que m'he atrevit a dir-ho).

Gràcies de debó! Llegir la teva entrada m'ha animat molt!
Sylvie ha dicho que…
Gràcies per llegir-ho i compartir Coralí, va bé poder expressar el que pensem al menys i adonar-nos que no són tan "raros" :-)
Anónimo ha dicho que…
Hola Sylvie! Sóc mestra d'educació infantil i he de dir que estic totalment d'acord amb tu. Evidentment que m'agrada rebre regals però aquest és un ritual certament estrany. Un cop vaig estar en una escola on no es permetia acceptar regals, formava part de la ideologia del centre i em va semblar meravellós.
Una salutació.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...