Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure..
Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant.

El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens.
Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me.
Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan diferents com radicals a vegades.
No crec que els mestres tinguin moltes vacances, el que crec és que tenen les vacances que tots hauriem de tenir, i no cal desitjar que els altres tinguin menys, sinó que nosaltres tinguem més.
El que sí crec és que les vacances escolars no estan gaire ben repartides.
No trobo bé, i sobretot pels nens, dos mesos de vacances seguides més un mes que tot i que els mestres treballin els nens no van a classe. És massa temps seguit, on es perden ritmes, horaris, habits.. hi han trimestres escolars eterns que acaben en una Setmana Santa per després continuar tot seguit fins l'estiu... en altres països europeus la distribució és molt diferent.
I atenció que no ho dic pel bé dels pares ( que fem amb els nens quan no hi ha cole?) sinó dels nens... Tot i així, entenc als pares. Considero que l'escola no ha de ser responsable dels nens, no ha de ser el seu "parking", però tot és massa complicat. D'aqui el post que ja vai escriure al seu moment. Si jo tinc només un mes de vacances a repartir durant l'any, com em puc cuidar be del meu fill? és dificil.

Taller Edublogs

Sabeis como me gusta el mundo de los Blogs, y muchos de los que me conoceis sabeis también como siempre me ha apasionado compartir aquello que conozco con los demás. Aprender constructivamente entre todos.
Este verano, me han ofrecido la posibilidad de ofrecer un curso sobre blogs, en principio dedicado a profesionales del mundo de la educación (por la propia orientación del curso) pero abierto y totalmente virtual. Reconocido a todos los efectos por la Generalitat de Catalunya.
El curso de llama Taller Edublogs, lo imparto junto con Jordi Perales a través de la Asociación Espiral, educación y tecnología.
Se imparte también en catalán aunque hace ya unos días que está completo. Si os interesa, ya sabeis!

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric.
Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat.
Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així.
Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu.

La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en cotxe per que el transport public no ens apropa al lloc de feina és una conseqüència difícil d'evitar, però no deixo de plantejar-me que a mi, també m'ha afectat la pujada del preu del gasoil, que me costa el doble omplir un diposit i que ara ni tan sols el puc omplir. Obtindran ells el que demanen? potser no estan posant tots realment de la seva part per arribar a un acord.
Mentrestant, jo no puc comprar peix ( jo encara puc passar, però el nen no) , per què fa molts dies que no n'arriba i el que arriba és a un preu desorbitant. I els aliments comencen ja a faltar. Això és molt greu! la sensació d'alarma inmotivada la intento controlar, però començo a veure que no hi han iogurts, carn... I és més, tots aquests productes han pujat de cop de preu, i em pregunto si baixaran.. Fa poc hem començat a patir una pujada en els aliments per culpa de la pujada de preus dels cereals, el pà (la mateixa barra que fa un any valia 0,69 me costa ara 0,89), la llet ( per què les vaques menjen pinso, dificil trobar un litre a menys de 0,90 euros..), els cereals del nen, l'arròs, el pollastre ( un pollastre sencer em costa 6 euros i fa un any me costava 3 i poc!)...Ja no tornaran a baixar...

I l'Euribor puja, marcant un màxim intradia avui històric, del 5,432 ! no us espantaré si recordo que fa cinc anys, a l'any 2003 estava al 1,929 (el seu preu més baix...). Això perjudica a cadascú a nivell particular, és evident, però si s'ha de pagar més per l'hipoteca s'han de reduir altres despeses (cotxe, vacances, roba, inclus aliments...). I és una situació asfixiant per què ni tan sols pots vendre't un pis que ningú vol comprar, per què comença a ser tan greu, que no es pot vendre ni per el que es deu d'hipoteca.

Potser d'aqui uns dies hi veig la llum, avui per avui ho veig dificil, tot i així, cal tenir un bon somriure cada dia! I ara que parlo de llum, recordo que el seu preu puja, com el de l'aigua, els impostos, i els transports públics de forma invariable.
I els 400 euros, no són sol.lució: me'ls treuen de la meva retenció del irpf. Això vol dir que m'estan retenint menys del que realment me pertoca. Com m'afectarà això a la declaració de l'any que ve? quan em calculin allò que jo hauria d'haver pagat i el que realment he pagat, i que sempre surt al meu favor per un import X, ara surtirà per un import X-400.

En fi, el que deia, que tot i així, continuen havent-hi moltissims altres motius per estar contents, somriure i fer feliços als demés!