
Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant.
El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens.
Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me.
Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan diferents com radicals a vegades.
No crec que els mestres tinguin moltes vacances, el que crec és que tenen les vacances que tots hauriem de tenir, i no cal desitjar que els altres tinguin menys, sinó que nosaltres tinguem més.
El que sí crec és que les vacances escolars no estan gaire ben repartides.
No trobo bé, i sobretot pels nens, dos mesos de vacances seguides més un mes que tot i que els mestres treballin els nens no van a classe. És massa temps seguit, on es perden ritmes, horaris, habits.. hi han trimestres escolars eterns que acaben en una Setmana Santa per després continuar tot seguit fins l'estiu... en altres països europeus la distribució és molt diferent.
I atenció que no ho dic pel bé dels pares ( que fem amb els nens quan no hi ha cole?) sinó dels nens... Tot i així, entenc als pares. Considero que l'escola no ha de ser responsable dels nens, no ha de ser el seu "parking", però tot és massa complicat. D'aqui el post que ja vai escriure al seu moment. Si jo tinc només un mes de vacances a repartir durant l'any, com em puc cuidar be del meu fill? és dificil.