martes, 24 de febrero de 2009

Sense Gmail

Els diaris online en van plens: El Mundo, La Vanguardia, El Periódico, etc.. No cal que us posi més diaris per què la noticia ve per agències i no difereix molt d'uns diaris a uns altres.. Quan he posat la ràdio al tornar a casa, també formava part dels titulars destacats del dia, i no he vist els telenoticies, però n'estic segura que també n'han parlat.
No he vist millor publicitat en molt de temps.
Google va caure a finals de gener i durant una hora va deixar de buscar... però avui han estat tres les hores en les que el servei de Gmail, que fan servir inombrables persones ha deixat de funcionar.
Tres hores que els que tenen vinculat a Gmail el o els correus de feina han vist dificultada la seva activitat laboral. Tres hores que Facebooks, Twitters, Friendfeeds...no han parlat d'una altra cosa. Tres hores parlant de Gmail!
Sí, ja sé que el que es deia és que NO funcionava! Però, i què? és un temps "perdonable"... sincerament dubto que a hores d'ara encara no sapiguen dir per què ha fallat... Per què han aconseguit així que ens adonem del poder que tenen...
Ara que tenim amb ells els nostres comptes de correu, la plataforma dels nostres blogs, l'accés al nostre Youtube, Picassa, Feedburner, i mil i una coses més, ens han mostrat que simplement sense Gmail, el seu correu i Gtalk, el seu xat... se'ns cau el món a sobre... tant, que és noticia a tot el món. Com si més enllà de Google ja no hi hagués res. I lo pitjor, per la immensa majoria d'usuaris d'internet, realment, no hi ha res.

domingo, 22 de febrero de 2009

Ser positiu

Intentar ser positius, plantejar-se la possibilitat de fer un canvi radical a la vida i iniciar una nova trajectoria, i adaptar-se a la nova situació de la forma més constructiva possible. Crec que tots hem de posar una mica el nostre granet de sorra per canviar la situació actual.a Això vol dir adequar la nostra actitut a les noves condicions, aprofitant i explotant tots els nostres recursos. La superació dels moments dificils és una gran lliçó per moments futurs, i una forma de fer-ho es per exemple, estimulant aquelles capacitats que hem anat amagant o que no hem deixat sortir mai, o formant-nos en allò que sempre ens ha interessat o que hem notat que ens mancaven i que ens fan veure que sóm persones molt més complertes del que ens imaginàvem.
Insisteixo, no adoptem una actitud derrotista, cal recuperar la confiança en el futur. Ens hem de lamentar... però sobretot cal actuar per obtenir resultats. I siguem positius: intentem decidir sobre els nostres somnis i objectius i passem a l'acció per dur-los a terme, no deixem d'apendre a analitzar els detalls per pendre decisions correctes, actuem honradament però sense por a ser innovadors, i no deixem de comunicar-nos efectivament i afectivament en les persones, no estem sols...
Per què comento això?
Per què hi ha una crisi econòmica innegable i d'una magnitud que no sabem definir. Sincerament crec que els economistes tampoc acaben de saber realment que cal fer per superar la crisi, aixi que comencem doncs a superar el pànic social que hi hà.. el pànic que s'ha instaurat. Un exemple és la reducció dràstica de l'absentisme laboral però també la por dels funcionaris per exemple a perdre el seu sou. Vull dir que, sense negar l'evident, cal subsituir la por a passar-ho malament en el futur. N'hi ha que realment passen grans dificultats econòmiques però hi ha una por instaurada que no ens deixa veure el futur amb més optimisme i això no ens deixa avançar.
No vull minimitzar tot el que està passant, simplement vull cridar l'atenció a certs aspectes: hi ha un alarmisme que fa que ens espanti qualsevol alteració de la borsa quan molts no hi han invertit mai, que fa que els inversors s'hagin retirat per por a perdre els estalvis fins no se sap quan, etc...

Cal recuperar la il·lusió, i ho dic conscient de tot el que passa, de la dificultat amb la que s'arriba a final de mes, de la por a perdre la feina, de la por a que les nostres vivendes valguin menys del que devem d'hipoteca... Realment, el panorama no és gaire alentador, i sé que resulta més fàcil de dir que de fer però les nostres actitus i formes de pensar també poden incidir en la situació actual.
.

martes, 17 de febrero de 2009

New Look

Com és evident he fet canvis al blog. Necessitava canviar l'aparença ara que fem dos anys des que el vaig començar i també tornar a "fer el blog més blog"... Així, he eliminat molts elements que considerava innecessaris, donant prioritat als posts escrits.
Considero que així és fa més àgil la lectura, i creant per exemple accessos als comentaris, sense el qual el blog no seria el que és. Al marge dret, hi trobareu un vincle a totes aquelles eines i serveis de la web 2.0 en els quals participo. Parlo de Twitter, Plurk, Facebook o qualsevol altre lloc on pugui tenir activitat. Hi tindreu accés a traves de la pagina que he creat amb Netvibes.
Espero que us sigui més comode llegir-me amb aquest nou format.

martes, 3 de febrero de 2009

Per què la Banca no ha de donar més crèdit

Insistentment sentim a la premsa que el Govern d'España està presionant a la Banca per a que "donin crèdit". Tant insistentment que a la societat existeix ja la percepció que no hi ha credit. I això és cert tant en quant no s'està donant tot el crèdit que s'està demanant.
Vagi per devant que tal i com recorda el Sr Martín, president de l'AEB , el sistema bancari no ha enfonsat l'economia (com sí ha pasat a Estats Units) sino que a España ha estat l'economia la que ha fet "perillar" al sistema bancari. Els Governs ( ministre d'Industria, President de la Generalitat i portaveu del PSOE al Congres) encara van arremetre aquesta setmana contra els bancs i caixes per no oferir més crèdit. Un atac que va ser rebut amb certa estupefacció, tenint en compte que el mateix dia es coneixien les dades sobre l'atur. Recordem que, a la reunió que va tenir el President del Govern amb els banquers es va posar de manifest que s'estava creant una imatge de debilitat del sector financer que no es correspon amb la realitat.
Les posicions entre govern i banca semblen massa oposades. El que és evident és que la demanda de crèdit ha disminuit significativament, sobretot el negoci hipotecari i respecte les empreses la disminució de la demanda s'ha quantificat en un 22%. Però també és cert que la banca no facilita el crèdit com abans. Hem de partir del principi que es presta diners esperant que aquest sigui retornat, amb això us poso un parell de dades. Segons dades de l'Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit (Asnef-Equifax), hi ha en aquests moments casi 3 milions de morosos registrats i 223.340 empreses. També els empresaris volen conéixer la solvència real de les persones físiques o jurídiques que no paguen: al 2008, la morositat empresarial casi es va multiplicar per tres. Si ho fan els empresaris la banca ho ha de fer molt més. Un dels errors que amb més raó se li pot atribuir és la facilitat amb la que es van donar prestecs, hipoteques, polisses de crèdit etc en èpoques de bonança. De fet, la crítica amb més pes i la més sentida és la lleugeresa que hi va haver en el tancament de moltes operacions.
És llògic doncs saber que ara les reserves de efectiu la banca europea al BCE, s'hagin duplicat en tancar l'any 2008? Ho és en situacions de recessió econòmica i possibles mancances de solvència.
En meitat d'una recessió no pot créixer el crèdit perquè sempre està relacionat amb el PIB nominal. A la reunió amb els banquers a la que he aludit incialment, els sis representants del sector financer van coincidir en aquest punt,i tots van afirmar que els préstecs s'estan donant als clients solvents. Aquest és el punt principal i demostrable donat que el creixement del crèdit a España l'any 2008 va ser del 7%,superior al PIB.
La realitat no és que "l'aixeta s'hagi tancat", simplement s'ha tornat a la situació anterior a la bombolla creditícia. La presió que fa el Govern per forçar als bancs no és correcte. Tot i que sembli que hi hagi un tancament al crédit, el que passa és que és dificil tornar a uns estándards sensats quan s'ha estat massa temps en una mena d'ambient de crédit il·limitat. I insisteixo, no té sentit que la banca presti amb laxitud en moments de recessio o crisis econòmica. El raonament simplista de que si s'augmenta el crèdit l'economia surtirà sola de la recessió fa por. Què passarà si realment el que hi haurà o hi ha és una recessió duradera? llavors la morositat encara s'incrementaria d'una forma molt més significativa, i podrien donar-se problemes de solvència que precisarien de sol·lucions radicals.
Si els bancs es van equivocar donant crèdit, per què insistir en que ho fassin més de lo raonable?