Ir al contenido principal

Per què la Banca no ha de donar més crèdit

Insistentment sentim a la premsa que el Govern d'España està presionant a la Banca per a que "donin crèdit". Tant insistentment que a la societat existeix ja la percepció que no hi ha credit. I això és cert tant en quant no s'està donant tot el crèdit que s'està demanant.
Vagi per devant que tal i com recorda el Sr Martín, president de l'AEB , el sistema bancari no ha enfonsat l'economia (com sí ha pasat a Estats Units) sino que a España ha estat l'economia la que ha fet "perillar" al sistema bancari. Els Governs ( ministre d'Industria, President de la Generalitat i portaveu del PSOE al Congres) encara van arremetre aquesta setmana contra els bancs i caixes per no oferir més crèdit. Un atac que va ser rebut amb certa estupefacció, tenint en compte que el mateix dia es coneixien les dades sobre l'atur. Recordem que, a la reunió que va tenir el President del Govern amb els banquers es va posar de manifest que s'estava creant una imatge de debilitat del sector financer que no es correspon amb la realitat.
Les posicions entre govern i banca semblen massa oposades. El que és evident és que la demanda de crèdit ha disminuit significativament, sobretot el negoci hipotecari i respecte les empreses la disminució de la demanda s'ha quantificat en un 22%. Però també és cert que la banca no facilita el crèdit com abans. Hem de partir del principi que es presta diners esperant que aquest sigui retornat, amb això us poso un parell de dades. Segons dades de l'Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit (Asnef-Equifax), hi ha en aquests moments casi 3 milions de morosos registrats i 223.340 empreses. També els empresaris volen conéixer la solvència real de les persones físiques o jurídiques que no paguen: al 2008, la morositat empresarial casi es va multiplicar per tres. Si ho fan els empresaris la banca ho ha de fer molt més. Un dels errors que amb més raó se li pot atribuir és la facilitat amb la que es van donar prestecs, hipoteques, polisses de crèdit etc en èpoques de bonança. De fet, la crítica amb més pes i la més sentida és la lleugeresa que hi va haver en el tancament de moltes operacions.
És llògic doncs saber que ara les reserves de efectiu la banca europea al BCE, s'hagin duplicat en tancar l'any 2008? Ho és en situacions de recessió econòmica i possibles mancances de solvència.
En meitat d'una recessió no pot créixer el crèdit perquè sempre està relacionat amb el PIB nominal. A la reunió amb els banquers a la que he aludit incialment, els sis representants del sector financer van coincidir en aquest punt,i tots van afirmar que els préstecs s'estan donant als clients solvents. Aquest és el punt principal i demostrable donat que el creixement del crèdit a España l'any 2008 va ser del 7%,superior al PIB.
La realitat no és que "l'aixeta s'hagi tancat", simplement s'ha tornat a la situació anterior a la bombolla creditícia. La presió que fa el Govern per forçar als bancs no és correcte. Tot i que sembli que hi hagi un tancament al crédit, el que passa és que és dificil tornar a uns estándards sensats quan s'ha estat massa temps en una mena d'ambient de crédit il·limitat. I insisteixo, no té sentit que la banca presti amb laxitud en moments de recessio o crisis econòmica. El raonament simplista de que si s'augmenta el crèdit l'economia surtirà sola de la recessió fa por. Què passarà si realment el que hi haurà o hi ha és una recessió duradera? llavors la morositat encara s'incrementaria d'una forma molt més significativa, i podrien donar-se problemes de solvència que precisarien de sol·lucions radicals.
Si els bancs es van equivocar donant crèdit, per què insistir en que ho fassin més de lo raonable?

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Ja pero i els centims injectats des de el sector public, els guanys del bombolla inmobiliaria, la responsabilitat dels bancs en aquest tema tothom veia que no podia ser menys els bancs, els beneficis durant la ujada del euribor?
PJ ha dicho que…
Estaría de acuerdo contigo si no fuera por dos circunstancias:
1.- El capital que se pide que circule es el inyectado. Si el estado, o sea todos, aportamos es congruente pedir ciertas contraprestaciones.
2.- Me esfuerzo en intentarlo pero no cojo todos los matices de tu artículo (no se catalán) :P
Xavi ha dicho que…
Puc donar la opinió com a ex-treballador de Asnef-Equifax. Hi vaig treballar dos anys i mig, com a estadístic. La meva feina era dissenyar programes (algorismes Scoring, que es deien) de decissió per la concessió de crèdits. i la veritat és que no servien per a res. Tú fèies un algorisme per un banc o caixa (el Banc d'España els obliga) i no se'l mirava ningú. Al final es concedien els crèdits sí o sí. Manava el departament de màrquetimg per sobre del de riscos. Evidentment, la cosa haurà canviat. De la meva experiència allí et podria comentar mil i una anècdotes. Algunes, absolutament ilarants. El cert és que es demanaven crèdits per absolutament tot: des de la cancelació d'un crèdit anterior (es a dir, un crèdit a sobre d'un altre), passat per comprar joguines als nanos, o fer una operació de cirugia estètica. Una mica de seny, no aniria malament no? Dic jo...
En fi, que dir-te a tu, que treballen en una entitat financera...
Què t'anava a dir ha dicho que…
Llavors que faran les persones que realment ho necessiten i en principi són solvents?. A veure si tenim una solució.
Sara Maria ha dicho que…
Tens tota la raó. El que hauria de fer el Govern és eleminar provisionalment l'IVA com volen fer a Gran Bretanya, però clar, això els afecta a la seva butxaca... I qui els mantindrà el cotxe de luxe i les segones residències?
Sylvie ha dicho que…
Anonim: els diners inyectats no són per donar prestecs directament, sino per facilitar el mercat interbancari, els bancs compren els diners per deixar-los (simplificant-ho tot molt eh), i com que actualment no hi ha liquidesa en aquests mercats la inyeccio dels govens ajuda, tot i que es compra a preus mes elevats que en altres moments.
No et trec raó en la segona part del teu argument, tot i que suposo que sí es veia, son negocis i fan negoci.
Mitiniman: tienes razon, tengo que incorporar un traductor..más o menos ya conteste a esto antes. Si fuera la regla de tres tan directa com que el capital inyectado es el que se dá ya lo podrian dar directamente a las personas y no a las entidades financieras no?
Xavi: doncs si, potser en moltes ocasions no es va valorar correctament el risc i va haver-hi massa laxitud, valorant més del necessari aspectes comercials o de marketing que comentes. Ara això no és ja així, afortunadament.
Miquel Caselles: Si realment ho necessiten , i són solvents, se'ls donarà credit.
Sara Maria: gràcies , i sí, el problema es complexe i hi ha massa interessos pel mitg.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...