diumenge, 22 de febrer de 2009

Ser positiu

Intentar ser positius, plantejar-se la possibilitat de fer un canvi radical a la vida i iniciar una nova trajectoria, i adaptar-se a la nova situació de la forma més constructiva possible. Crec que tots hem de posar una mica el nostre granet de sorra per canviar la situació actual.a Això vol dir adequar la nostra actitut a les noves condicions, aprofitant i explotant tots els nostres recursos. La superació dels moments dificils és una gran lliçó per moments futurs, i una forma de fer-ho es per exemple, estimulant aquelles capacitats que hem anat amagant o que no hem deixat sortir mai, o formant-nos en allò que sempre ens ha interessat o que hem notat que ens mancaven i que ens fan veure que sóm persones molt més complertes del que ens imaginàvem.
Insisteixo, no adoptem una actitud derrotista, cal recuperar la confiança en el futur. Ens hem de lamentar... però sobretot cal actuar per obtenir resultats. I siguem positius: intentem decidir sobre els nostres somnis i objectius i passem a l'acció per dur-los a terme, no deixem d'apendre a analitzar els detalls per pendre decisions correctes, actuem honradament però sense por a ser innovadors, i no deixem de comunicar-nos efectivament i afectivament en les persones, no estem sols...
Per què comento això?
Per què hi ha una crisi econòmica innegable i d'una magnitud que no sabem definir. Sincerament crec que els economistes tampoc acaben de saber realment que cal fer per superar la crisi, aixi que comencem doncs a superar el pànic social que hi hà.. el pànic que s'ha instaurat. Un exemple és la reducció dràstica de l'absentisme laboral però també la por dels funcionaris per exemple a perdre el seu sou. Vull dir que, sense negar l'evident, cal subsituir la por a passar-ho malament en el futur. N'hi ha que realment passen grans dificultats econòmiques però hi ha una por instaurada que no ens deixa veure el futur amb més optimisme i això no ens deixa avançar.
No vull minimitzar tot el que està passant, simplement vull cridar l'atenció a certs aspectes: hi ha un alarmisme que fa que ens espanti qualsevol alteració de la borsa quan molts no hi han invertit mai, que fa que els inversors s'hagin retirat per por a perdre els estalvis fins no se sap quan, etc...

Cal recuperar la il·lusió, i ho dic conscient de tot el que passa, de la dificultat amb la que s'arriba a final de mes, de la por a perdre la feina, de la por a que les nostres vivendes valguin menys del que devem d'hipoteca... Realment, el panorama no és gaire alentador, i sé que resulta més fàcil de dir que de fer però les nostres actitus i formes de pensar també poden incidir en la situació actual.
.

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

El principal problema és que la societat cada dia és menys optimista i aquí és on també s'ha de treballar perquè creguin en el futur. Tens tota la raó del món en el que dius.

Ferran ha dit...

Estic d'acord amb tu i amb el comentari d'en Miquel. De totes formes, cal tenir en compte que la situació de cadascú fa que ser optimista sigui més o menys fàcil.

Pel que tenim la sort de tenir una feina, no s'acaba el món i el que està passant, les reaccions negatives, poden semblar un pèl exagerades. Però, ¿i els qui s'han quedat sense feina, i al seu voltant (familiars, amics) només hi veuen atur?

Sigui com sigui, tan de bò tot comenci a millorar ben aviat, sobretot pels que estan en una situació més difícil.