Ir al contenido principal

Ser positiu

Intentar ser positius, plantejar-se la possibilitat de fer un canvi radical a la vida i iniciar una nova trajectoria, i adaptar-se a la nova situació de la forma més constructiva possible. Crec que tots hem de posar una mica el nostre granet de sorra per canviar la situació actual.a Això vol dir adequar la nostra actitut a les noves condicions, aprofitant i explotant tots els nostres recursos. La superació dels moments dificils és una gran lliçó per moments futurs, i una forma de fer-ho es per exemple, estimulant aquelles capacitats que hem anat amagant o que no hem deixat sortir mai, o formant-nos en allò que sempre ens ha interessat o que hem notat que ens mancaven i que ens fan veure que sóm persones molt més complertes del que ens imaginàvem.
Insisteixo, no adoptem una actitud derrotista, cal recuperar la confiança en el futur. Ens hem de lamentar... però sobretot cal actuar per obtenir resultats. I siguem positius: intentem decidir sobre els nostres somnis i objectius i passem a l'acció per dur-los a terme, no deixem d'apendre a analitzar els detalls per pendre decisions correctes, actuem honradament però sense por a ser innovadors, i no deixem de comunicar-nos efectivament i afectivament en les persones, no estem sols...
Per què comento això?
Per què hi ha una crisi econòmica innegable i d'una magnitud que no sabem definir. Sincerament crec que els economistes tampoc acaben de saber realment que cal fer per superar la crisi, aixi que comencem doncs a superar el pànic social que hi hà.. el pànic que s'ha instaurat. Un exemple és la reducció dràstica de l'absentisme laboral però també la por dels funcionaris per exemple a perdre el seu sou. Vull dir que, sense negar l'evident, cal subsituir la por a passar-ho malament en el futur. N'hi ha que realment passen grans dificultats econòmiques però hi ha una por instaurada que no ens deixa veure el futur amb més optimisme i això no ens deixa avançar.
No vull minimitzar tot el que està passant, simplement vull cridar l'atenció a certs aspectes: hi ha un alarmisme que fa que ens espanti qualsevol alteració de la borsa quan molts no hi han invertit mai, que fa que els inversors s'hagin retirat per por a perdre els estalvis fins no se sap quan, etc...

Cal recuperar la il·lusió, i ho dic conscient de tot el que passa, de la dificultat amb la que s'arriba a final de mes, de la por a perdre la feina, de la por a que les nostres vivendes valguin menys del que devem d'hipoteca... Realment, el panorama no és gaire alentador, i sé que resulta més fàcil de dir que de fer però les nostres actitus i formes de pensar també poden incidir en la situació actual.
.

Comentarios

Què t'anava a dir ha dicho que…
El principal problema és que la societat cada dia és menys optimista i aquí és on també s'ha de treballar perquè creguin en el futur. Tens tota la raó del món en el que dius.
Ferran Porta ha dicho que…
Estic d'acord amb tu i amb el comentari d'en Miquel. De totes formes, cal tenir en compte que la situació de cadascú fa que ser optimista sigui més o menys fàcil.

Pel que tenim la sort de tenir una feina, no s'acaba el món i el que està passant, les reaccions negatives, poden semblar un pèl exagerades. Però, ¿i els qui s'han quedat sense feina, i al seu voltant (familiars, amics) només hi veuen atur?

Sigui com sigui, tan de bò tot comenci a millorar ben aviat, sobretot pels que estan en una situació més difícil.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...