dilluns, 18 de juliol de 2011

Hipocresia de la prostitució: amagar les putes no fa que desapareixin


Ahir es feia públic que una de les moltes modificacions de les lleis omnibus que es pretenen aprovar abans d'acabar l'any té prevista la prohibició de la prostitució a les carreteres de Catalunya. Ho vaig llegir aqui i avui ha sortit ja en mitjans televisius estatals.

D'entrada penso que és una bona noticia. Veure dones exhibint el seu cos a peu de carretera, per què a la carretera i espais públics casi sempre són dones, de forma casi obscena durant hores i hores no és digne. Ni de veure, ni d'excercir. Obertament m'he manifestat en aquest sentit.

Després llegeixo i al·lucino: no és per una qüestió de dignitat de la dona, ni tan sols per allò que sempre diem que "no queda bé", només per què "distreu" als conductors... No puc estar-me de dir que estic farta de la doble moral que envolta la prostitució. No volem les putes a les carreteres, així que les treiem de les carreteres amb l'excusa de la seguretat vial. Ara, les putes sí que les volem, llavors, per què no les legalitzem??

Tot i que me pregunto, és legal la prostitució a España? Tant parlar de que si es legalitza o no... home, molt ilegal no ho és. A la prostitua no la multen per exercir com a tal, si no per fer-ho en un espai públic ( corretgiu-me si no és així). Jo si vull puc vendre el meu cos, i oferir serveis sexuals a canvi de diners. Si ho faig sense estar obligada per un tercer, i en la intimitat d'un espai no públic: qui em prohibeix de percebre diners a canvi de mantenir sexe en un altre?
La prostitució no està prohibida... no és ilegal.
Ara... com que seguim en la doble moral fomentada i mantinguda, no la regulem.

Molts sectors feministes insisteixen en que s'hauria de prohibir. No hi estic d'acord. Oferta demanda. Si hi han dones ( i homes ) que venen els seus serveis sexuals és per què n'hi ha que estan disposats a pagar-ho. On està el problema? És immoral? jo no ho veig així. Puc vendre la meua imatge, poden pagar-me per posar despullada o actuar en una película pornogràfica ... però va en contra de la dignitat de la dona vendre fisicament el seu cos? No.
Diuen els que estan en contra que moltes dones estan obligades i enganyades en aquest negoci. Lluitem contra això. Prohibir la prostitució no farà que aquesta desapareixi. I amagar-la de les carreteres tampoc farà que deixi d'existir. Amaguem les putes per a que no les vegin... però no gosem regular aquesta activitat... trist, molt trist.

Defenso una pràctica regulada de la prostitució. Si hi és el negoci, regulem-lo. Només així podrem tenir-lo localitzat, controlat i podre'm lluitar contra les irregularitats, contra l'engany, la manipulació i l'aprofitament de dones (i homes) que es veuen obligats per tercers a fer allò que no volen.
Regulem-ho. S'ha de ser valent i abandonar la doble moral que accepta que la prostitució existeix i sempre existirà però que no permet que això sigui un negoci declarat.
Les prostitutes fan una una feina , i perceben uns diners. Això ha de tributar. I qui paga podrà demanar factura ( ah que no voldran! aqui i només aqui radica el fet de no voler-ho regular... no ho prohibim per disfrutar-ho, però no ho regulem per no declarar-ho...)
Les prostitutes que venen serveis sexuals han de tenir retencions sobre el que cobren, i els ha de donar dret a una sanitat pública ( a la que ja acudeixen d'urgències ). I qui fa negoci amb elles, cedint-hi habitacions, material o el que sigui, també ha de pagar per això, ha d'existir una activitat economica en la que donar-se d'alta referida al negoci sexual.
Desmitifique-m'ho siusplau.
Com podem tractar i abordar el tema de la prostitució des de la seguretat vial??

dimecres, 6 de juliol de 2011

No puc ni protestar si es venen les fotos del meu fill? La meva versió

El passat 22 de juny es van acabar les classes en tots els centres educatius de Catalunya. I com és normal, el meu fill va arribar a casa amb un informe amb les seves qualificacions. A més, va portar una noteta que em va encuriosir























Com no es veu molt bé, us aclareixo que a la nota se’ns informava del nou horari que havia aprovat el Consell Escolar del Centre.Però d’això ja en parlaria en un altre post.

El que em va inquietar és la part final de la nota que diu “Tanmateix, informar-vos que el cd de fotos del curs de cada classe, el podeu passar a comprar, si voleu, pel fotògraf Güixens del carrer Alt del Vendrell a partir del 4 de juliol”. El que ja no diu la nota és que aquest CD amb fotos realitzades dintre de l’escola en les diferents activitats del centre, val uns 6 euros. Si, si, 6 euros. Compteu quan val fer una còpia d’un cd i el temps esmerçat. Arriba a 1 euro tot plegat?

Em va molestar que algú, ja sigui l’escola o un particular, intenti fer negocis amb fotografies on surt el meu fill. Per això, vaig fer una consulta al twitter a finals de mes, i diferents usuaris (més d’un mestre va contestar) em van dir que la venta de cds amb fotos dels nens amb la voluntat de fer negoci no només no era ètica, sinó que a més era ilegal.

De la mateixa manera, el compte oficial de twitter del Departament d’Ensenyament em va contestar el dia 01/07 que contactés amb la inspecció territorial per a exposar el cas.

Finalment, la setmana passada, quan vaig tenir un moment, vaig trucar als serveis territorials i, en exposar el cas em van adreçar a la Secció de Centres on em van atendre i em van indicar que, òbviament, no es podien vendre cds amb fotos del nen en una botiga aliena a l’escola sense que això al menys, s'especifiqui i detalli en l'autorització donada en la preincripció. I fins aquí les meves gestions, perquè jo no tinc tant temps com voldria per a anar fent gestions durant tot el dia. No vaig arribar a contactar en la Inspecció, simplement va acabar sent una consulta.

Al mateix temps, vaig penjar un missatge en un grup d’usuaris del facebook administrat per pares que estan (estem) treballant per la construcció de l’escola (ja sabeu que fa cinc anys que estem en barracons i no hi ha previsió oficial de quan es començarà a construir l’edifici, que en cap cas serà abans d’any i mig).

Misteriosament, ahir 4 de juliol apareix una nota del Consell Escolar que diu el següent:

(I al mateix temps podeu consultar la mateixa nota en la pàgina web del centre) Però el pitjor del cas és que si t’adreces al fotògraf en qüestió, et lliuren aquesta nota oficial del Consell Escolar de l’Escola Marta Mata. Jo em pregunto, a sant de què un particular va distribuint una nota oficial d’una institució com és una escola?
Menció a part mereix la nota en si mateixa:

Comença la nota dient “Donat que una mare de l’escola”. Tot i les meves possibles reivindicacions feministes, tinc entés que el genèric de pare i mare és “pare”, però la direcció del centre comença afirmant que és una dona qui ha presentat una queixa. A mi m’agradaria saber qui l’ha presentat aquesta queixa, si és que realment hi ha hagut un escrit de queixa.

Continua la nota “no està d’acord en què els cd’s els tingui un fotògraf per fer les corresponents còpies, en cap cas difusió pública, … “. En el cas que s’estiguin referint a la consulta que vaig fer al seu dia, haig de deixar clar que jo no m’oposo a que es distribueixi un cd amb les fotos del meu fill des de l’escola. Només faltaria! Al que sí m’oposo és a que un particular o qui sigui faci negoci amb fotos on hi apareix el meu fill.

Si feu un compte ràpid, tingueu present que a l’escola hi ha 11 grups, a 25 alumnes per classe, això fa un total de 275 alumnes. I ara multipliqueu aquests 275 alumens per 6 euros. Això fa un total de 1.650 €. Si descomptem els costos de producció (1 euro per cd), dóna un benefici de 1375 €

De la mateixa nota sobta, i molt, el fet que reconeguin el poder que té una simple queixa. D’un dia per a l’altre decideixen no vendre el cd perquè una mare s’hi nega i manifesten públicament a través de la nota que dóna el fotògraf, i en la mateixa pàgina web del centre, que efectivament, el cd no es ven perquè una mare ha protestat. Quin èxit de convicció aquesta mare que ha fet una queixa formal no? Des de quan una cosa que està ben feta, es deixa de fer per una única queixa/dubte o protesta??

Potser que aquesta mateixa mare faci una altra queixa formal demanant la construcció de l’escola nova, a veure si té el mateix èxit. Segur que si la presenta, demà mateix comença la construcció

El to que s’utilitza en la nota, donant a entendre que la culpa de tot és de la mare que ha presentat la queixa, és lamentable, quan realment el que ha fet la direcció del centre està expressament prohibit per les lleis que regeixen la protecció de dades en general, però encara més les dades dels menors d’edat.

A tot això em permetreu que sigui jo qui faci interpretació del que ha passat. El Departament d’Ensenyament té coneixement del fet que es vendran cds amb imatges dels nens d’un centre seu, i adverteixen el centre que això és ilegal. La direcció agafa un rebot monumental i decideix culpar una mare que suposadament ha posat una queixa i tirar-li tots els pares en contra, perquè clar, la mare s’ha queixat i ja no podem vendre el cd.

Cal dir que el mateix 22 de juny, dia en que ens van donar la nota de final de curs a l’escola, apareix en el dogc una ordre de la Consellera d’Ensenyament, on s’especifiquen tots els fitxers del Departament i on l’Escola Marta Mata hi té declarats els fitxers d’alumnat, personal i proveidors, i on no hi ha referenciada cap cessió de dades a tercers. Aquí teniu la ordre. Haig d’entendre que la direcció del centre no es llegeix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya?

Adivineu qui està pagant els plats trencats? Només cal que, si sou pares de l’escola, entreu al grup del facebook per a la construcció de la nova escola i ho veieu. Aquí us deixo una mostra, on m’estalvio comentaris rebuts de molt mal gust. Comentaris fets des de la ràbia d'una nota on s'acusa a una mare que intueixen sóc jo, comentaris fets per simplement fer mal... que m'en fa i molt.. i em dol profundament. Comentaris on inclús parlant de mi és diu "si se la puede llamar persona":

- Gracias por quitarle a mi hija, sin consentimiento de sus padres( cosa que si hemos hecho con el cole) el derecho a tener siempre un recuerdo de su infancia

- Personalmente pienso que de esta manera nos estás coartando el derecho de tener un cd con las imágenes de nuestros hijos en el cole,

- Otra de las consecuencias de lo que usted ha originado, - aunque sea una postura legitima - es privarnos del derecho de tener un CD el próximo año, además de de privarnos de la posibilidad de llevar a los medios de comunicación al colegio puesto que ahora el colegio negara esta posibilidad en el legitimo interés de los derechos de imagen de los alumnos, por eso considero que no era necesario hacer lo que ha hecho tenía otras alternativas.

Finalment i resumint per a que quedi clar:

1.- Jo no he posat cap queixa formal davant de cap instància referent al tema de protecció de dades i la cessió de dades per part d’una administració a un particular.

2.- Jo no em nego a que es distribueixi un cd amb les fotografies dels nens de l’escola. Això és molt important. Ni m'he negat, ni m'hi nego, ni m'hi negaré.
A lo que em nego és a que es faci negoci amb fotografies en què apareix el meu fill. Que posin el mateix cd a la venta a l’escola a preu de cost o posin les fotos a disposició a la web per a la seva descarrega per exemple.

3.- És molt lleig tirar les culpes d’una mala acció professional a les suposades queixes d’altres persones. Si tant clar estigués que es podia fer negoci amb el CD, el continuarien venent, i no el retirarien de la circulació, tal i com han fet. Per una sola mare canvien una decisió?? Només per què una mare pot tenir una queixa es tira enrera una decisió que es considera correcta??

4.- Les comunicacions oficials de l’escola es produeixen en el si de la comunitat escolar i no en botigues de tercers, no?

5.- Jo defenso els interessos meus i de la meva família, i parlo únicament en nom propi, com sempre he fet i faré. El dia que representi algú, ho diré per endavant. Em vaig equivocar publicant-ho al mur d’un grup de facebook creat per a la Construcció de l’Escola però no en el fet de defendre els meus propis interessos.

6.- Òbviament em reservo el dret d’emprendre qualsevol acció per a defensar el meu honor, així com els drets d’imatge del meu fill que en cap moment he cedit a tercers.