És molt difícil sentir-te a l'infern. No saber quan hi has entrat. Sobreviure-hi i adonar-te'n que la tristesa t'envaeix en tot moment i que només quan fas l'esforç d'avançar i mirar enrera veus que sí que estàs millorant. I que el fet que t'hagin dit que ets un àngel, un àngel.... et fa respirar. Els anys no poden ser ni bons ni dolents. Per què parlar de bondat o maldat en un any és atribuir-li una dimensió moral que realment no és adequada. L'any no ha sigut ni bo ni dolent. Però m'enfronto a un full en blanc sabent que hi compartiré tant de dolor tant, que les llàgrimes dificulten que hi escrigui i els calfreds esgoten cada cop que cau la nit. Un any que sé que ha sigut complicat per moltes persones, moltes. I que potser segurament sóc egoista escoltant només ara el meu dolor. Però quan aquest dolor t'ofega fins dificultar empassar en alguns moments i respires com si l'aigua t'envoltes al fons del mar, comprens que l'any que no és ...
Desde el 2007. Primero más personal, ahora más profesional.