#Vendrell, mancat d'equipaments. Sala d'estudis?

Sala d’adults a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, una tarda qualsevol, 6 joves adolescents al voltant d’una taula de 4 persones, sabent que només poden ser-hi quatre i intentant mantenir el màxim silenci possible mentre treballen amb la taula plena d’apunts (sense cap llibre de consulta de la Biblioteca sobre la taula). Una altra taula, tres joves universitaris es concentren amb cascs endollats a un mòbil, sobre uns apunts trets de carpetes i acompanyats a vegades, d’ordinadors, aprofitant la connexió wifi gratuïta a tota la Biblioteca. A moltes taules, també les que són a la sala de dalt, portàtils oberts i tabletes amb pantalles que porten a l’ IOC, a la UOC, instituts de la localitat o navegant cercant informació per omplir encara més apunts. La sala en veu alta, una petita sala tancada on es permet parlar a un volum de veu “normal” està ocupada amb un petit grup de quatre persones dissertant sobre algun treball, però sense necessitat de consulta amb llibres de la Biblioteca i sí, amb un o dos portàtils compartits per avançar a la feina.

Però hi ha altres joves que passen pel taulell d’informació preguntant si poden reservar aquesta sala per un altre dia, si la gent que l’està fent servir la té reservada fins gaire tard... I les taules s’omplen d’apunts, bolígrafs, motxilles i ordinadors, tauletes i mòbils... plenes d’estudiants que cerquen un espai tranquil per poder fer els deures, preparar treballs o estudiar, barrejats amb altres usuaris que llegeixen llibres de la Biblioteca, que passegen cercant una novel·la clàssica o darrera adquisició que els inviti a ser enduta en préstec, o que cerquen entre el fons de la Biblioteca la informació necessària per a la seva formació, inquietuds o treballs.

La sala infantil, qualsevol tarda...són les cinc. Els nens baixen en petites riuades per la rampa que els apropa al seu espai. Amb els seus llibres, els seus contes, la informació adaptada a la seva edat sobre tot allò que els encurioseix, sobre tot allò que estan treballant a escola o a casa. Són a taules per fer els deures, a taules amb ordinadors on poden fer els treballs. Taules que no poden usar per fer treballs en grup per què no poden parlar en veu alta, ni treballs que impliquin l’ús de cartolines i tisores i pegament per què no és pas el lloc adient per fer-ho, taules envoltades de nens que saben que no poden estar-s’hi drets allà demanant apunts als seus companys ... Barrejats amb nens que venen a fer jocs proposats a les escoles per fomentar la lectura, nens acompanyats de familiars que cerquen contes, pel·lícules i llibres per endur-se a casa o potser a escola per el treball d’un tema en concret. Barrejats amb nens que passen tota la tarda sols a la Biblioteca, pràcticament des de que surten d’escola fins que ja fosc, s’apropa l’hora de tancar... començant al principi fent els deures, i poc a poc, dibuixant, mirant contes, o simplement, jugant... Jugant, a la Biblioteca.

Tot aquest escenari em fa pensar en com d’indispensables són dos equipaments que no tenim al Vendrell:

Una ludoteca gratuïta per als petits.

Una sala d’estudi per aquells que ja han començat a fer treballs grupals, o simplement, necessiten un lloc per estudiar.

Sí, hi ha una ludoteca. Però no és gratuïta. I no és que jo cerqui que tots els serveis siguin gratuïts, però la Biblioteca assumeix una funció que va més enllà de la seva capacitat i identitat.. i és acollir en el seu espai nens que en lloc d’estar al carrer, estan llegint i fent jocs tranquils amb amics, però en un espai on no plou, on hi ha calefacció i aire acondicionat, lavabos, en un espai on intenten jugar una mica amb l’ordinador sense poder, i on senzillament necessiten una mica de control, i supervisió i agrairien (ells, però sobretot les seves famílies) orientació en el joc, en les hores que passen fora de casa... Si estan a la Biblioteca és per què no estan al carrer i les seves famílies no poden assumir un cost diari de ludoteca per baix que aquest sigui. Creieu que és realment car de mantenir un espai com el que descric?

Una sala d’estudi. Una sala d’estudi. Taules, cadires, llum, i accés a Internet. I supervisió per mantenir l’ordre, els temps, els espais. I el manteniment i la neteja (com a la Ludoteca). És car de mantenir això?

Una població com la del Vendrell, amb tants instituts i escoles, amb joves que van a la Universitat, amb adults que reprenen els estudis... no pot tenir una sala d’estudi per a que tots aquests usuaris puguin trobar un espai de tranquil·litat on fer els treballs, on estudiar, on trobar-se que no sigui un bar si les seves llars no reuneixen les condicions necessàries?

No em semblen inversions costoses. I segur que tenim espais per poder-los ubicar. I són necessaris. Molt més que necessaris.

I ho són per què la Biblioteca s’està trobant que els grups d’estudiants hi acudeixen com dèiem diàriament sense poder-los absorbir en la seva totalitat, i es veu doncs amb l’obligació d’acollir-los per què no hi ha cap sala d’estudi on adreçar-los al Vendrell.

De la mateixa manera que romanen jugant a qualsevol cosa, aquells nens a la sala infantil quan ja han acabat deures que estan fent a la Biblioteca per no disposar de cap altre espai tan públic i gratuït com ho és aquest per fer-los.

I no estem parlant d’una població reduïda, i és evident que inclús l’espai físic de la Biblioteca s’ha quedat massa petit. Per tant, aquest espai reduït s’està destinant a una funció que no és la pròpia de la Biblioteca, i deixe’n d’oferir-se, altres serveis als que no es pot donar prioritat, com per exemple, serveis d’informació, educació, etc.

En qualsevol cas, resulta desesperant i exasperant, voler estudiar i fer treballs en grup i no tenir on fer-ho en una ciutat educadora com és el Vendrell. I ho és encara més quan ens comparem amb ciutats com Vilafranca, que disposa de 160 places en sala d’estudi , havent-se obert una nova sala fa pocs mesos i tenint 3 sales d’estudi + 2 sales d’estudi ubicades a IES de la ciutat, totes de lliure accés per majors de 16a.