Però hi ha altres joves que passen pel taulell d’informació preguntant
si poden reservar aquesta sala per un altre dia, si la gent que l’està fent
servir la té reservada fins gaire tard... I les taules s’omplen d’apunts,
bolígrafs, motxilles i ordinadors, tauletes i mòbils... plenes d’estudiants que
cerquen un espai tranquil per poder fer els deures, preparar treballs o
estudiar, barrejats amb altres usuaris que llegeixen llibres de la Biblioteca,
que passegen cercant una novel·la clàssica o darrera adquisició que els inviti
a ser enduta en préstec, o que cerquen entre el fons de la Biblioteca la
informació necessària per a la seva formació, inquietuds o treballs.
La sala infantil, qualsevol tarda...són les cinc. Els nens baixen en
petites riuades per la rampa que els apropa al seu espai. Amb els seus llibres,
els seus contes, la informació adaptada a la seva edat sobre tot allò que els
encurioseix, sobre tot allò que estan treballant a escola o a casa. Són a
taules per fer els deures, a taules amb ordinadors on poden fer els treballs.
Taules que no poden usar per fer treballs en grup per què no poden parlar en
veu alta, ni treballs que impliquin l’ús de cartolines i tisores i pegament per
què no és pas el lloc adient per fer-ho, taules
envoltades de nens que saben que no poden estar-s’hi drets allà demanant apunts
als seus companys ... Barrejats amb nens que venen a fer jocs proposats a les
escoles per fomentar la lectura, nens acompanyats de familiars que cerquen
contes, pel·lícules i llibres per endur-se a casa o potser a escola per
el treball d’un tema en concret. Barrejats amb nens que passen tota la tarda
sols a la Biblioteca,
pràcticament des de que surten d’escola fins que ja fosc, s’apropa l’hora de
tancar... començant al principi fent els deures, i poc a poc, dibuixant, mirant
contes, o simplement, jugant... Jugant, a la Biblioteca.
Tot aquest escenari em fa pensar en com d’indispensables són dos
equipaments que no tenim al Vendrell:
Una ludoteca gratuïta per als petits.
Una sala d’estudi per aquells que ja han començat a fer treballs
grupals, o simplement, necessiten un lloc per estudiar.
Sí, hi ha una ludoteca. Però
no és gratuïta. I no és que jo cerqui que tots els serveis siguin gratuïts,
però la Biblioteca
assumeix una funció que va més enllà de la seva
capacitat i identitat.. i és acollir en el seu espai nens que en lloc
d’estar al carrer, estan llegint i fent jocs tranquils amb amics, però en un
espai on no plou, on hi ha calefacció i aire acondicionat, lavabos, en un espai
on intenten jugar una mica amb l’ordinador sense poder, i on senzillament
necessiten una mica de control, i supervisió i agrairien (ells, però sobretot
les seves famílies) orientació en el joc, en les hores que passen fora de
casa... Si estan a la
Biblioteca és per què no estan al carrer i les seves famílies
no poden assumir un cost diari de ludoteca per baix que aquest sigui. Creieu
que és realment car de mantenir un espai com el que descric?
Una sala d’estudi. Una sala d’estudi. Taules, cadires, llum, i
accés a Internet. I supervisió per mantenir l’ordre, els temps, els espais. I
el manteniment i la neteja (com a la Ludoteca). És car de mantenir això?
Una població com la del Vendrell, amb tants instituts i escoles, amb
joves que van a la Universitat, amb adults que reprenen els estudis... no pot
tenir una sala d’estudi per a que tots aquests usuaris puguin trobar un espai
de tranquil·litat on fer els treballs, on estudiar, on trobar-se que no sigui
un bar si les seves llars no reuneixen les condicions necessàries?
No em semblen inversions costoses. I segur que tenim espais per
poder-los ubicar. I són necessaris. Molt més que necessaris.
I ho són per què la Biblioteca s’està trobant que els grups
d’estudiants hi acudeixen com dèiem diàriament sense poder-los absorbir en la
seva totalitat, i es veu doncs amb l’obligació d’acollir-los per què no hi ha
cap sala d’estudi on adreçar-los al Vendrell.
De la mateixa manera que romanen jugant a qualsevol cosa,
aquells nens a la sala infantil quan ja han acabat deures que estan fent a la Biblioteca per no
disposar de cap altre espai tan públic i gratuït com ho és aquest per fer-los.
I no estem parlant d’una població reduïda, i és evident que
inclús l’espai físic de la
Biblioteca s’ha quedat massa petit. Per tant, aquest espai
reduït s’està destinant a una funció que no és la pròpia de la Biblioteca, i deixe’n
d’oferir-se, altres serveis als que no es pot donar prioritat, com per exemple,
serveis d’informació, educació, etc.
En qualsevol cas, resulta desesperant i exasperant, voler
estudiar i fer treballs en grup i no tenir on fer-ho en una ciutat educadora com és el Vendrell. I ho és
encara més quan ens comparem amb ciutats com Vilafranca, que disposa de 160
places en sala d’estudi , havent-se obert una nova sala fa pocs mesos i
tenint 3 sales d’estudi + 2 sales d’estudi ubicades a IES de la ciutat, totes
de lliure accés per majors de 16a.
No hay comentarios:
Publicar un comentario