8 de Març: Dia Internacional de la Dona (Treballadora). No el penso celebrar

Es que hi ha el Dia Internacional de l'Home? o el Dia Internacional de l'Home que fa les feines de casa? fa cent anys, quan es va començar a marcar aquest dia, el 8 de Març, com a reivindicació de la dona al món laboral, i com a data per a lluitar per la igualtat potser tenia sentit aquest dia, avui en dia i tal com l’estem enfocant, no.

I sí, sóc dona. I diria que feminista , i molt femenina. Però no feminista en les formes de fer d’aquelles que es proclamen com a tals.
Hi ha una màxima en aquest tema que semblem oblidar: no hi ha major igualtat que la normalitat.

I la normalitat no s’assoleix amb els actes que es programen en un dia en concret. Resulta que com que és el Dia Internacional de la Dona, les dones faran actes per demostrar-se a sí mateixes com són d’importants, i els homes que no estiguin realment convençuts que no estan per sobre d’una dona només per ser home, faran "el paripé" fent acte de presència i fent discursos, en el millor dels casos, per tranquil·litzar la seva imatge pública.

Els que se senten superiors demà, en el millor dels casos, no dirà res.
I demà?

Ja ho sé, molts  (no cal dir constantment molts i moltes!!) diran que precisament per la manca d’igualtat s’ha de continuar reivindicant un dia com el 8 de març. Doncs jo crec que no. Que no ho estem fent bé i us ho raonaré exposant-vos els punts que voldria canviar:

- estic totalment en contra de qualsevol institució creada a fi d’assolir la igualtat entre homes i dones. Per diversos motius, el primer perquè no és la igualtat el que jo vull, si no simplement no ser inferior a cap home per l’exclusiu motiu de ser dona. Però no vull ser igual a un home. De la mateixa manera que un negre no vol ser blanc, si no simplement, no ser inferior a un blanc per l'única raó de ser del color de la pell... I aquí incloc el que era Ministeri d'Igualtat, però també l'Institut de la Dona ( o tenim també l'Institut de l'Home..?) realment... acaba sonant ridícul que les dones necessitem el nostre institut.. I, per als que defensen aquestes institucions poden posar exemples de les fites que han aconseguit? Tenir un Institut de la Dona em sona a S.XIX.

- En conseqüència, hauríem d'erradicar el terme Igualtat en el sentit que s’està emprant. I hem d’educar en la diferència. Homes i Dones no som iguals. Som diferents. I aquestes diferències són les que ens enriqueixen quan estem junts. No volem ser iguals. El que volem és una igualtat de drets, de condicions laborals, de reconeixement, etc. Som persones per damunt de qualsevol diferència.

- No m’agrada quan al llegir un text se’m fa etern per les contínues referències als dos sexes per tal que no em senti "discriminada". El llenguatge és masclista? potser sí. Però la societat ho ha estat tradicionalment, i modificar de forma artificial el llenguatge no farà modificar la societat. És ridícul.

- No entenc que existeixen associacions formades exclusivament per dones, butlletins dedicats a dones, revistes en diaris destinades a dones, esplais de dones, xarxes de dones, ni cap grup que sigui format només per dones i destinat només a dones. Aquest és el major dels errors, on més ens estem equivocant les dones:

En un principi, quan les dones es sentien clarament inferiors i hi havia una manca de sentit de grup, d’identitat de dona qualsevol grup format per dones tenia molt de sentit. L’individuo necessita un grup en el qual emmirallar-se i aprendre a crear la identitat col·lectiva a més de la individual. Aquest primer pas està afortunadament superat. Tots aquests grups no fan més que alimentar aquest sentit d’identitat entre les dones, però no fan el pas més important. No aconsegueixen obrir-se a la resta de la societat. Com volem assolir una igualtat en drets simplement aliant-nos entre nosaltres i no mostrant lo meravellosa que és la diferència als demés. Què guanyem quedant només dones a "discutir el nostre problema" i fer-ne un article si només ens adrecem a dones? Em diran que són els homes que s’haurien d’apropar, i us diré que sí... però quin interès té? Ningú s’uneix a un grup amb el que no s’identifica i no li aporta res... Aquest no és el camí. No em sento còmoda llegint una revista feta per dones, adreçada a dones i comentar-la només entre dones. Ens estem auto-apartant! seguint amb el símil que he fet abans del color de la pell... l’enteneu?

- Desitjo que eliminin la llei de paritat. Quan he treballat en el sector financer no l’he vista aplicar... però ara m’està perjudicant. A mi, que sóc dona i que s’havia fet per protegir-me em perjudica. Resulta que en el sector social, com en la salut, o l’educació per exemple... hi ha més dones titulades i preparades per un determinat lloc de treball que homes. Així que, si apliquen la llei de paritat... tinc moltes menys possibilitats d’accedir-hi que un home ! Per què a la funció pública quan s’accedeix per oposició no es diferencia les places a oposar a tantes per homes i tantes per dones? doncs per què se suposa que accedeixen els millors preparats, siguin homes o dones no? això és el que ha de ser, aquest és el camí. No una llei de paritat que a part de poder-me perjudicar em sembla una vergonya. No vull ni un home, ni una dona en un lloc de treball  per la simple raó del sexe amb el que va néixer, vull el millor preparat.

- M’agradaria que quan surten imatges d’un President de Govern reunint-se amb empresaris hi hagués alguna dona, que quan un programa de reportatges com 30min fa un documental sobre joves emprenedors sortís alguna dona, que la normalitat fos la que ens fes viure en un món on ningú es senti superior a ningú per cap motiu. Cal educar en la diferència, en el respecte, en la honestedat, en l’ajuda a l’altre, en l’autoestima... i no perdre el temps en altres tonteries que només que alguns guanyin diners i prestigi sortint a les fotos."