Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Reflexions

Presencia, ausencia y recuerdo / Présence, absence et mémoire

 

El meu dolor al 2020

 És molt difícil sentir-te a l'infern. No saber quan hi has entrat. Sobreviure-hi i adonar-te'n que la tristesa t'envaeix en tot moment i que només quan fas l'esforç d'avançar i mirar enrera veus que sí que estàs millorant. I que el fet que t'hagin dit que ets un àngel, un àngel.... et fa respirar.  Els anys no poden ser ni bons ni dolents. Per què parlar de bondat o maldat en un any és atribuir-li una dimensió moral que realment no és adequada. L'any no ha sigut ni bo ni dolent. Però m'enfronto a un full en blanc sabent que hi compartiré tant de dolor tant, que les llàgrimes dificulten que hi escrigui i els calfreds esgoten cada cop que cau la nit.  Un any que sé que ha sigut complicat per moltes persones, moltes. I que potser segurament sóc egoista escoltant només ara el meu dolor. Però quan aquest dolor t'ofega fins dificultar empassar en alguns moments i respires com si l'aigua t'envoltes al fons del mar, comprens que l'any que no és ...

8 de Març: Dia Internacional de la Dona (Treballadora). No el penso celebrar

Es que hi ha el Dia Internacional de l'Home? o el Dia Internacional de l'Home que fa les feines de casa? fa cent anys, quan es va començar a marcar aquest dia, el 8 de Març, com a reivindicació de la dona al món laboral, i com a data per a lluitar per la igualtat potser tenia sentit aquest dia, avui en dia i tal com l’estem enfocant, no. I sí, sóc dona . I diria que feminista , i molt femenina. Però no feminista en les formes de fer d’aquelles que es proclamen com a tals. Hi ha una màxima en aquest tema que semblem oblidar: no hi ha major igualtat que la normalitat. I la normalitat no s’assoleix amb els actes que es programen en un dia en concret. Resulta que com que és el Dia Internacional de la Dona, les dones faran actes per demostrar-se a sí mateixes com són d’importants, i els homes que no estiguin realment convençuts que no estan per sobre d’una dona només per ser home, faran "el paripé" fent acte de presència i fent discursos, en el millor dels c...

50 Sombras : O cómo vender Sexo para Mujeres

* Si teneis intención de leer la trilogía completa de 50 Sombras y no quereis saber el final (que por otro lado, se intuye completamente al finalizar el primer volumen) no leais este post. He esperado a leer las alrededor de 1.200 páginas que componen la Triología que, según las críticas, ha revolucionado la novela erótica mundial, para escribir este post. La verdad, lo tengo pensado y embastado en mi mente desde que terminé el primer volumen, 50 Sombras de Grey ... Pero tenía cierto temor y a la vez pequeña esperanza que en los dos volúmenes siguientes algo inesperado ocurriera y tuviera que corregir el post. No ha sido así. En tuits cruzados con otras personas (mujeres) que también admitían estar leyéndolo avancé la impresión que me estaba dando al estar a punto de finalizar el primero de los tres: tenía la sensación de estar leyendo una telenovela con sexo explícito. Sí... una historia entre un hombre y una mujer de mundos distintos, de universos dispares, ambos con una vida p...

El que no entenc sobre les mútues privades i la Sanitat Pública

Partim de la base ir refutable que malgrat tenir formació universitària en una poc reconeguda com a tal, ciència de la salut ( psicologia ) el meu desconeixement legal i professional sobre el sistema sanitari és alt . Per tant , tot allò que llegiu en aquest article està basat unica i exclusivament en la meva experiència com a usuaria del sistema sanitari , i com no també , com a " cofinanciadora " del mateix . Però també per això mateix , crec que s' haurien d'escoltar veus com la meva , que parteixen del sentit comú i que com tots , preten una millora que afavoreixi la majoria de la societat i sent egoïsta , el meu benefici particular. Amb el canvi recent de Govern comencem a sentir de nou reformes en educació , sanitat , etc... reformes que agraïria deixessin de dependre de canvis de govern i fossin pactats per no haver d' anar el ciutadà segons bufa el vent . I respecte la Sanitat torna a...

Reflexions posteriors a #Dialegs

La ident itat digital... la vessant política del món 2.0... la llibertat per expressar-te... idees diferents al meu cap completament conectades i que avui he vist paleses en l'acte al que he assistit en part aquest matí i en una petita conversa mantinguda amb @Donaire . Així que intentaré plasmar aqui les reflexions que em volten i me pregunto sense acabar de trobar-ne les respostes. Tots aquells que estem presents a la xarxa, en major o menor mesura i en funció del temps que hi fa que hi sóm i de l'activitat que hi desenvolupem hem anat construint i construim de forma dinàmica la nostra identitat digital. Aquesta identitat entenc que no és excloent ni diferenciada de la pròpia personalitat, i que possiblement investigacions properes ampliin la informació de com les relacions establertes a internet acaben també formant la personalitat. Així doncs, si la identitat digital és un mirall on reflectim allò que va deixant petjada a internet de la nostra personalitat, moltes d...

Una imatge , un post.

Fa molt de temps que no he actualitzat el bloc. Molts dels que el llegiu o que em coneixieu sabeu que he patit un accident de circulació que m'ha fet aparcar una mica tota la meva quotidianitat. Ara la normalitat torna i espero que també la freqüència dels posts... tot depen, com sempre, del dia a dia. Hi han mol tes coses que he anat sentint i llegint que m'han cridat l'atenció, que hagués dedicat temps a escriure-hi i que potser faré, com per exemple la importància de corretgir la llei del menor... però les noticies successives sobre bebés recent nascuts abandonats em trenquen el cor. Aquest matí s'ha trobat un altre bebé , mort, al mitg d'escombraries i dins una bossa de plàstic. Esgarrifa comprovar que buscar "bebé muerto contenedor basura" té com a resultat 80.700 entrades a Google, i encara més quan recordo que tan sols fa 5 dies, també a València es va trobar un bebé que havia estat abandonat , tot i aquest va ser rescatat a temps. No arribo a e...

La Por

--> La recent nit de Hallowen ( ja no discutirem sobre Castanyades, ni panellets...) m'ha fet pensar en què té de diferent aquesta festa per a entrar tan rapidament i agradar tant. I al marge de raonar que el fet de tenir una excusa per una festa de bars i sortides nocturnes seria suficient trobo que sincerament hi ha algo diferent i que enganxa. I crec que es la comercialització de la por. La nit de tots sants era la nit que segons la tradició celta els que havien mort fa poc temps tornaven a conviure amb els vius. La nit de bruixes. Els esperits buscaven (busquen) aquesta nit per a posseïr als vius i així ressucitar. Per això la gent es disfressava, enmbrutaven les cases i les decoraven en motius sinistres per a que els morts passessin de lluny. Tot plegat realment sinistre si realment creus que un esperit et pot posseir i intentes posar-hi remei... D'uns anys cap aquí, passant per EEUU aquesta por als morts, a la possesió d'esperits, aquest ambient negre, es ...

La importància del que es diu sense dir

No sóc d'aquelles persones que estan en silenci. M'agrada escoltar el que es diu, i parlar, parlar inclús per telèfon (m'hi puc estar temps sense adonar-me'n!), inclús per xat... Si es para atenció, o inclús de forma inconscient, quan es parla per telefon es pot entreveure estats d'ànims i és senzill de transmetre i notar sentiments si s'és conscient de l'entonació, la velocitat amb la que es parla, el volum, els silencis, etc. Això està perfectament estudiat i s'utilitza a nivell professional. No he trobat el mateix respecte la comunicació per internet, els xats, missatgeria instantànea, microblogging, etc.. de fet, trobo que és prou interessant com per a dedicar-hi el temps que anteriorment s'ha dedicat a analitzar les converses telefòniques. I intentaré ampliar la informació doncs està clar que tots sabem transmetre alegria, tristesa, preocupació... sabem mostrar interés, cansanci, indeferència... i només escrivint... no és fascinant? Coneixem a...

Tornada a la rutina

Dilluns i 1 de setembre. Sona a dia fatídic per massa gent. Personalment també jo començaré aquest any el dia 1 després de 15 dies de vacances. Fa un any, setembre va significar canviar de feina: d'empresa, de companys, de jefes, de ciutat, d'horari... aquest any tornar a la feina significa consolidar un treball que porto pocs mesos desenvolupant tot i que m'hi sento que fa molt de temps que faig. Tornar significa també retrobar un equip de treball i una forma de treballar a la que he intentat formar part a la vegada que aporto el meu punt de vista lliurement, i signifiquen retrobar unes persones que poc a poc acaben forman part del dia a dia... Això també m'ha fet pensar en tota la gent que s'ha quedat enrera a la meva vida. He tingut companys de feina que simplement han estat segons a la meva cotidianitat , però d'altres van esdevenir veritables amics. Passem tantes hores a la feina que acaba sent una mena de segona llar... i és genial quan hi trobes afinit...

Toros

Ultimament tinc l'extranya sensació que només sento parlar dels toros. I tot i que fa temps que volia escriure al respecte no ho feia per no caure en la reiteració del que molts ja escriuen o manifesten. Vull dir que tan tòpic resulta parlar dels toros com a "festa nacional" defensant-los com rebutjant-los. I no m'agrada gaire caure en aquests tòpics. La qüestió és que darrerament en sento a parlar contínuament. La corrida número 1000 de Francisco Rivera Ordóñez (cal precisar lo de Ordoñez per a diferenciar-ho de Pantoja, que no és el mateix...), la discusió sobre els nens-torero i si han de torejat o no (deixant clar que a España la llei no els hi ha permés de fer-ho), la innumerable seqüència d'imatges on els bous cornejen tranquilament en mil festes de pobles, i aquells cops que ho fan repetidament sobre toreros que no sé realment si volen morir a la plaça com José Tomás. En fi, poc cal conéixe'm o llegir-me per a intuir que no soc gens partidaria d'a...

La Veu...

Objectivament la veu és una classe de só: les cordes vocals són el cos que vibra, l'aire el mitjà elastic de vibració i la gola, la boca i el nas la caixa de resonancia que necessita un só per a existir. Però a mi em fascina. Per un costat la complexitat que té el fet de parlar. És increíble quan ho penses! L'aire surt dels pulmons, passa per la tràquea i troba a la laringe el nostre instrument musical, les cordes vocals que transformen l'aire en só... el paladar, les dents, els llavis...s'encarreguen de modificar aquest só que ja és veu humana. Potencialment, al néixer podriem aprendre qualsevol llengua del món, un nen pot apendre a fer qualsevol dels sons de qualsevol llengua. De fet, ell va provant de fer-los tots, i només es queda amb aquells que li són utils per a formar les paraules que va aprenent. Part de la importància d'aprendre varies llengües de ben petit radica aqui. És cert que és aviat per a que parli i entengui més d'un idioma apren però així el...

Mari Luz

Fa temps que vai escriure un post respecte la desaparició de la petita Madeleine. I precisament per això no he volgut escriure quan també va desapareixer la nena d'Huelva, Mari Luz. Haig de reconeixer, amb sinceritat, que vaig pensar que la nena simplement va caure, que va ser un accident. Sempre sentia comentar als pares que la nena "mai creuava la vorera" i que havia baixat sola (amb nomes 5 anys) a comprar abaix de casa. Em semblava ( de fet , encara m'ho sembla) una mica d'irresponsabilitat deixar nens tan petits sols al carrer i per això mateix vaig considerar que els mitjans de comunicació en feien un gra massa de tot plegat. Ves per on, sort que aquest cop no m'he precipitat ( no ho dic pel post sobre Madeleine, segurament m'equivoqui però la meva opinió al respecte no ha variat) per que la opció més desagradable és la que sembla més certa. M'indigna el fet de pensar en la frase " cadena d'errors" : una cadena d'errors ja v...

Al meu nen

Com foc, Volcanet en continua erupció Delicada espurna Fum que aspiro, inspiro i respiro De aigua, Gotes d’un mar de somriures Llàgrimes seves , meves Riu de pluja, depresa... depresa... De terra Humus negre, aliment de vida Moldejable fang Sorra entre els dits, petits, Com aire Brisa suau, galtes vermelles Bufar una espelma Vent que empeny, que aixeca És amor de foc apassionat, d'aire etern, d'aigua corrents i terra fèrtil!

Casualidad

Ya sabeis que me apasionan las casualidades... creo firmemente que pocas son realmente eso, casualidades, y pienso, como mucho, que todo ocurre por algun motivo. Ya escuche hace tiempo una teoría que hablaba al respecto de las casualidades, lo lei en una contraportada de La Vanguardia de hace años pero no he logrado localizarla. Explicaban como sí era posible que hubiera muchas más relación entre las cosas que las que podemos acertar a ver o comprender. Seguramente algún día comprenderan muchas conexiones que hoy simplemente decimos, qué casualidad que pensaba en ti y has llamado, que casualidad que cerré la ventana y cambió de repente el tiempo, en fin... Pues bien, casualmente ha sido hoy un día anunciado hace ya unos cuantos más, el 20 de Febrero de este año claro, en el que el AVE ha llegado por fin a Barcelona. Es curioso como según los medios el AVE es Madrid-Barcelona o Barcelona-Madrid, y como los usuarios de Cercanias siguen sufriendo retrasos que han dejado de ser noticia. ...