dimarts, 19 d’agost de 2008

Toros

Ultimament tinc l'extranya sensació que només sento parlar dels toros. I tot i que fa temps que volia escriure al respecte no ho feia per no caure en la reiteració del que molts ja escriuen o manifesten. Vull dir que tan tòpic resulta parlar dels toros com a "festa nacional" defensant-los com rebutjant-los. I no m'agrada gaire caure en aquests tòpics.
La qüestió és que darrerament en sento a parlar contínuament. La corrida número 1000 de Francisco Rivera Ordóñez (cal precisar lo de Ordoñez per a diferenciar-ho de Pantoja, que no és el mateix...), la discusió sobre els nens-torero i si han de torejat o no (deixant clar que a España la llei no els hi ha permés de fer-ho), la innumerable seqüència d'imatges on els bous cornejen tranquilament en mil festes de pobles, i aquells cops que ho fan repetidament sobre toreros que no sé realment si volen morir a la plaça com José Tomás.
En fi, poc cal conéixe'm o llegir-me per a intuir que no soc gens partidaria d'aquesta mena de tortura continúa que se li fa a un animal, veient-lo sagnar fins a fer-lo morir. No acabo d'entendre per molt que ho fassi quin plaer pot tenir qui gaudeix d'aquest espectacle que em recorda als gladiadors lluitant en temps de romans. Tot i així, puc entendre i de fet, fins i tot m'agradaria el fet de l'animal que lluita contra l'home, l'art de torejar, el fer-lo anar i venir cap a on el torero acaba decidint... una mica les corrides que es fan a Portugal o els famosos concursos de "recortes" on els olees, es succeixen sense necessitat de caballs amb llances quixotesques punxant l'animal. Tampoc vull aqui condemnar tradicions que es fan als pobles on vull creure que relament el toro no pateix d'una forma poc necessaria.

No m'hagués decidit a escriure sobre això, si fa dos o tres dies no hagués sentit que s'ha prohibit de nou que llencessin anecs al mar a València. No és que m'apassioni la idea, però els anecs estan vius, van a l'aigua que es un medi natural i els recuperen, no els maten ni els torturaven. Vull dir que hem de ser racionals, i sobretot no caure en la hipocresia. Si prohibim llençar anecs, com tolerem torturar toros??

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb això dels ànecs, et deixes una coseta Sylvie.

EN aquests jocs en que es llencen ànecs al mar, no és que estiguen en òptimes condicions els ànecs. Sabies que per a que no puguin marxar volant, se'ls hi talla la punta de les ales?

Sylvie ha dit...

Anònim, sí, me la deixava per què la desconeixia. EN qualsevol cas, no he volgut en cap moment defensar aquesta activitat, simplement que em sembla que és força més barbaritat les corrides de toros..
Gràcies pel comentari.

Ferran ha dit...

El tema dels toros a Espanya és complicat perquè, per variar, s'ha polititzat. Aquí es polititza tot, i un cop s'entra en la roda és complicat sortir-ne. A Espanya, si defenses els toros ets del PP gairebé segur, patriota i creus en la indivisibilitat de l'estat. Si hi estàs en contra, ets nacionalista (així, en genèric, que vol dir que ets dolent), probablement votant d'ERC o CiU i independentista.

Què hi té a veure la política amb una tradició que s'hauria d'erradicar, a Catalunya, a Castella, França i a qualsevol lloc on es practiqui? Res de res.

Salut.

Xavi ha dit...

Com ja sabràs sóc originari d'una terra tristament taurina, on es maltracta als animals fent-los-hi mil i una "perreries". És ben trist, i és una espina que porto clavada.
Per cert, i barrejant política pel mig, a les Terres de l'Ebre, l'afició taurina és de CiU i són CiU i afins els que mantenen aquesta festa. Són els cacics de sempre.

Mikel ha dit...

com olt be diu en Ferran el tema esta polititzat pero hauria de ser denunciat no per ser espanyol si no per ser vergonyos!
No puc entendre com es pot mantenir una tradició com aquesta de veritat que no ho entenc.