Ir al contenido principal

Toros

Ultimament tinc l'extranya sensació que només sento parlar dels toros. I tot i que fa temps que volia escriure al respecte no ho feia per no caure en la reiteració del que molts ja escriuen o manifesten. Vull dir que tan tòpic resulta parlar dels toros com a "festa nacional" defensant-los com rebutjant-los. I no m'agrada gaire caure en aquests tòpics.
La qüestió és que darrerament en sento a parlar contínuament. La corrida número 1000 de Francisco Rivera Ordóñez (cal precisar lo de Ordoñez per a diferenciar-ho de Pantoja, que no és el mateix...), la discusió sobre els nens-torero i si han de torejat o no (deixant clar que a España la llei no els hi ha permés de fer-ho), la innumerable seqüència d'imatges on els bous cornejen tranquilament en mil festes de pobles, i aquells cops que ho fan repetidament sobre toreros que no sé realment si volen morir a la plaça com José Tomás.
En fi, poc cal conéixe'm o llegir-me per a intuir que no soc gens partidaria d'aquesta mena de tortura continúa que se li fa a un animal, veient-lo sagnar fins a fer-lo morir. No acabo d'entendre per molt que ho fassi quin plaer pot tenir qui gaudeix d'aquest espectacle que em recorda als gladiadors lluitant en temps de romans. Tot i així, puc entendre i de fet, fins i tot m'agradaria el fet de l'animal que lluita contra l'home, l'art de torejar, el fer-lo anar i venir cap a on el torero acaba decidint... una mica les corrides que es fan a Portugal o els famosos concursos de "recortes" on els olees, es succeixen sense necessitat de caballs amb llances quixotesques punxant l'animal. Tampoc vull aqui condemnar tradicions que es fan als pobles on vull creure que relament el toro no pateix d'una forma poc necessaria.

No m'hagués decidit a escriure sobre això, si fa dos o tres dies no hagués sentit que s'ha prohibit de nou que llencessin anecs al mar a València. No és que m'apassioni la idea, però els anecs estan vius, van a l'aigua que es un medi natural i els recuperen, no els maten ni els torturaven. Vull dir que hem de ser racionals, i sobretot no caure en la hipocresia. Si prohibim llençar anecs, com tolerem torturar toros??

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Amb això dels ànecs, et deixes una coseta Sylvie.

EN aquests jocs en que es llencen ànecs al mar, no és que estiguen en òptimes condicions els ànecs. Sabies que per a que no puguin marxar volant, se'ls hi talla la punta de les ales?
Sylvie ha dicho que…
Anònim, sí, me la deixava per què la desconeixia. EN qualsevol cas, no he volgut en cap moment defensar aquesta activitat, simplement que em sembla que és força més barbaritat les corrides de toros..
Gràcies pel comentari.
Ferran Porta ha dicho que…
El tema dels toros a Espanya és complicat perquè, per variar, s'ha polititzat. Aquí es polititza tot, i un cop s'entra en la roda és complicat sortir-ne. A Espanya, si defenses els toros ets del PP gairebé segur, patriota i creus en la indivisibilitat de l'estat. Si hi estàs en contra, ets nacionalista (així, en genèric, que vol dir que ets dolent), probablement votant d'ERC o CiU i independentista.

Què hi té a veure la política amb una tradició que s'hauria d'erradicar, a Catalunya, a Castella, França i a qualsevol lloc on es practiqui? Res de res.

Salut.
Xavi ha dicho que…
Com ja sabràs sóc originari d'una terra tristament taurina, on es maltracta als animals fent-los-hi mil i una "perreries". És ben trist, i és una espina que porto clavada.
Per cert, i barrejant política pel mig, a les Terres de l'Ebre, l'afició taurina és de CiU i són CiU i afins els que mantenen aquesta festa. Són els cacics de sempre.
Mikel ha dicho que…
com olt be diu en Ferran el tema esta polititzat pero hauria de ser denunciat no per ser espanyol si no per ser vergonyos!
No puc entendre com es pot mantenir una tradició com aquesta de veritat que no ho entenc.

Entradas populares de este blog

Crisi... sí

Soc una persona positiva. Els que me coneixen ho saben i els que no ho deuen haver notat per la majoria de posts que escric. Porto uns dies evitant escriure aquest post, però no me sento gens positiva. I sento que és algo que es respira, que es palpa a poc que parlis amb qui tens al costat. Evito escriure'l per què no m'agrada escriure de política aquí i evitaré el fer-ho, tot i així, trobo que la situació que estem visquent em desborda i potser no només ho veig jo així. Són massa coses les que es van acumulant i fan que el que potser em semblava una mena de petita "histèria col·lectiva" ho comenci a trobar greu. La vaga de transportistes està sent només la punta d'un iceberg, i les seves conseqüencies són importants. No criticaré mai a ningú que fassi vaga per lluitar per algo, el que no acabo d'entendre és aquesta necessitat de perdoneu l'expressió "putejar" als altres. Que ens quedem sense benzina els que cada dia hem d'anar a treballar en...

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos

La ‘generación pandemia’ comienza la escuela: a qué debemos estar atentos New Africa/Shutterstock Sylvie Pérez Lima , UOC - Universitat Oberta de Catalunya La vuelta al cole de septiembre del 2020, y el curso 2020–2021, estuvieron marcados por los termómetros, las mascarillas, los grupos burbuja, medidas estrictas para las entradas y las salidas, recorridos marcados dentro de los centros educativos, ausencia de salidas y excursiones, y distancias de seguridad en todo y para todo. Una situación que, aunque fue algo más tranquila el curso 2021–2022, supuso un gran esfuerzo para toda la comunidad educativa. Han pasado ya (o sólo) tres años, y parece que el nuevo curso iniciado en septiembre se asemeja a los anteriores a la pandemia. Pero hay algo diferente: inicia su escolarización la “generación pandemia”, los niños y niñas nacidos durante el confinamiento. Cómo ha afectado a los más pequeños Hemos podido observar a lo largo de...

La gestió de l'alumnat amb trastorn de conducta i/o conductes disruptives

No hi ha dubte que l'alumne que ens diu que no, que ens fa sorolls, que ens contesta, que parla quan no hauria de fer-ho, el que ens sembla que ens desafia, el que troba allò que precisament ens farà alterar la gestió de l'aula, el que sembla que no vol aprendre, que ens molesta... és l'alumne que ens suposa un major repte com a docents a les aules. L'anomenat alumne disruptiu és el que ens posa a prova sovint, però aquell amb un reconeixement NEE o diagnòstic de Trastorn de Conducta ens situa sovint davant la sensació que no aconseguirem que aprengui, i ens farà qüestionar-nos si ho fem bé si hi reflexionem, però també ens podrà portar a dir que simplement, no hi ha res a fer amb ell. I tirar la tovallola. Abocant llavors  l'alumne a l'expulsió permanent, i a poques solucions que acabin conduint a l'èxit educatiu i l'evitació de l'abandonament escolar.  Sense tenir receptes vàlides per tothom ni varetes màgiques que ho solucionen tot, us p...