dijous, 7 d’agost de 2008

La Veu...

Objectivament la veu és una classe de só: les cordes vocals són el cos que vibra, l'aire el mitjà elastic de vibració i la gola, la boca i el nas la caixa de resonancia que necessita un só per a existir. Però a mi em fascina.
Per un costat la complexitat que té el fet de parlar. És increíble quan ho penses! L'aire surt dels pulmons, passa per la tràquea i troba a la laringe el nostre instrument musical, les cordes vocals que transformen l'aire en só... el paladar, les dents, els llavis...s'encarreguen de modificar aquest só que ja és veu humana. Potencialment, al néixer podriem aprendre qualsevol llengua del món, un nen pot apendre a fer qualsevol dels sons de qualsevol llengua. De fet, ell va provant de fer-los tots, i només es queda amb aquells que li són utils per a formar les paraules que va aprenent. Part de la importància d'aprendre varies llengües de ben petit radica aqui. És cert que és aviat per a que parli i entengui més d'un idioma apren però així els fonemes que potser no tornarà a fer servir en anys.. I tota esta complexitat sense entrar en el fascinant món de la psicollingüística i la construcció de la llengua com a vehicle de comunicació i expressió d'idees, sentiments, etc.
Em fascina la veu també per la capacitat d'atracció i de seducció. I la capacitat de provocar tot el contrari.
He treballat anys per telèfon i és un mitjà de comunicació que tot i ser rebutjat per molta gent a mi m'encanta... et fa adonar de com la veu es realment part de la personalitat, i a través d'ella pots inclus crear o imaginar la persona que hi ha darrera i en quina situació es troba fisica i emocionalment. El tó, l'entonació, el volum, la vocalització, el timbre... com qualsevol instrument musical pot crear qualsevol emoció. I aquells que en són conscients n'hi treuen partit.
Tots hem pensat algun cop que hi han veus que fan venir mal de cap, veus irritants, n'hi ha que no se senten o que es fan sentir massa..
Però a mi hi han veus que me captiven. Recordo haver triat un professor d'universitat per la seva veu quan entrava i deia Bon dia, recordo veus de gent que fa molt de temps que no veig, igual que recordo olors, veus de locutors de ràdio que he sentit algunes nits i sobretot... tinc veus de cantants , realment professionals de la veu, que m'han captivat. I ho han fet més enllà de la seva música, de l'estil...Us enllaço alguna cançó que me fascina per la veu del seu interpret...



3 comentaris:

Oriol ha dit...

No sabia que tenies un blog... i veig que és dels professionals!! :-)

Una abraçada,

Oriol Pedrals (àlias el teu cosí .-p)

Ferran ha dit...

Gran en Knopfler! Suposo que l'altre vídeo és dels... Rammstein? No els conec, però com fa poc em comentaves que t'agraden, deuen ser ells... no?

Parlant de La Veu (així, en majúscules), t'agrada Sinatra també? Quina veu!

Records!

Franklin Kareem Nyram ha dit...

Estoy de acuerdo, a veces te enamoras de la voz de una persona antes de verla (con o sin decepción despues...)

En el caso de Knopfler: no tiene una gran voz, pero vaya melodía, armonía, etc!!

Un saludo desde Aruba (antillas holandesas).
franklin.