dissabte, 30 d’agost de 2008

Tornada a la rutina

Dilluns i 1 de setembre. Sona a dia fatídic per massa gent. Personalment també jo començaré aquest any el dia 1 després de 15 dies de vacances.

Fa un any, setembre va significar canviar de feina: d'empresa, de companys, de jefes, de ciutat, d'horari... aquest any tornar a la feina significa consolidar un treball que porto pocs mesos desenvolupant tot i que m'hi sento que fa molt de temps que faig. Tornar significa també retrobar un equip de treball i una forma de treballar a la que he intentat formar part a la vegada que aporto el meu punt de vista lliurement, i signifiquen retrobar unes persones que poc a poc acaben forman part del dia a dia...
Això també m'ha fet pensar en tota la gent que s'ha quedat enrera a la meva vida. He tingut companys de feina que simplement han estat segons a la meva cotidianitat , però d'altres van esdevenir veritables amics. Passem tantes hores a la feina que acaba sent una mena de segona llar... i és genial quan hi trobes afinitat.Per què després costa tant de continuar compartint moments vitals? lamento profundament perdre persones que han estat tant importants! tot i que... potser senzillament estem fent un simple parentesi i en qualsevol moment la fluidesa torna a ser natural.
Això també és rutina. I no és dolenta. L'altre dia vaig fer un comentari al plurk on deia que tornar a la feina també tenia coses bones. Sé que es dificil de compartir l'opinió així , sense pensar-hi, però cal saber trobar allò que dona sentit als nostres dies. Tornar a la feina implica establir una rutina, que no necessariament és un avorriment. La rutina, la normalitat en els dies ens tramet seguretat, tranquilitat i retrobar-nos amb esdeveniments, fets i persones que són les que realment construeixen la nostra vida. Si hem tingut vacances hem de saber-les gaudir, i ens oxigenen i ens donen forces per als moments dificils. Però els moments dificils no són els rutinaris, els de cada dia, els dificils venen de cop i són les persones que formen part de la nostra normalitat, els llocs, les ciutats, les nostres petites costums les que ens ajuden també a tirar endevant. Tornar a la normalitat té sovint moltes coses que ens fan feliç i no les podem o no les sabem dir..
I tot i que sempre sembli igual... no ho és. Evolucionem, i també aquells que estan al nostre voltant. El meu fill començarà la guarderia, tot un esdeveniment familiar sens dubte, jo penso seriosament en fer el CAP... no deixem mai de tenir petits reptes, metes, objectius, i sobretot somnis i en qui compartir-los i fer-los realitat poc a poc.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

Syl, podria firmar el teu post com si en fos l'autor. Trobo especialment encertat quan dius que la rutina transmet seguretat. Això és molt important i, en canvi, acostumem a quedar-nos amb allò que "la rutina és avorriment". Com tot a la vida, el millor és poder combinar temps de rutina amb temps per l'espontaneïtat.
Alles gute am 1. September! (que vagi bé dilluns, vaja :-)

Xavi ha dit...

Donem-nosforces per encarar aquest mes de setembre!!
Per cert... tenia entès que la llicnciatura en psicologia allibra d'haver de fer el cap. Estàs segura que l'has de fer?

Isaura ha dit...

Hola Silvye, avui també és el primer dia de la Mariona a la guarderia.
Per apuntar-te a la borsa del departement d'educació no cal el CAP amb psicologia, jo no el vaig necessitar fa dos anys, no sé si ara haurà canviat.
Per mi sí que se'm fa difícil aquest setembre perquèém separo de la nena per primera vegada :-(

Sese ha dit...

Tornar a la feina no és una notícia dolenta, ara per ara. Això sí, la setmana vinent a ben segur queq opino el contrari.

Apa, a reveure

Mikel ha dit...

endavant i anims per que venen temps dificils!!!

Javi ha dit...

Eis! Perdó per contestar tan tard però gaudia de les vacances, i incomunicat de la resta del món (no sé si és bo o dolent, però bé).
El títol de la cançó és al meu blog, tot i així, com no em costa res posar-te el títol, així faré. Es titula "les voyages en train" i es de Grand Corps Malade. És molt maca, ja ho veuràs!

Aprofitant l'ocasió, dir-te que m'he llegit algunes entrades i realment m'agraden molt, cosa per la qual t'agrego al meu llistat de blogs a fi de gaudir llegint.

Salut, Javi