Ir al contenido principal

La Veu...

Objectivament la veu és una classe de só: les cordes vocals són el cos que vibra, l'aire el mitjà elastic de vibració i la gola, la boca i el nas la caixa de resonancia que necessita un só per a existir. Però a mi em fascina.
Per un costat la complexitat que té el fet de parlar. És increíble quan ho penses! L'aire surt dels pulmons, passa per la tràquea i troba a la laringe el nostre instrument musical, les cordes vocals que transformen l'aire en só... el paladar, les dents, els llavis...s'encarreguen de modificar aquest só que ja és veu humana. Potencialment, al néixer podriem aprendre qualsevol llengua del món, un nen pot apendre a fer qualsevol dels sons de qualsevol llengua. De fet, ell va provant de fer-los tots, i només es queda amb aquells que li són utils per a formar les paraules que va aprenent. Part de la importància d'aprendre varies llengües de ben petit radica aqui. És cert que és aviat per a que parli i entengui més d'un idioma apren però així els fonemes que potser no tornarà a fer servir en anys.. I tota esta complexitat sense entrar en el fascinant món de la psicollingüística i la construcció de la llengua com a vehicle de comunicació i expressió d'idees, sentiments, etc.
Em fascina la veu també per la capacitat d'atracció i de seducció. I la capacitat de provocar tot el contrari.
He treballat anys per telèfon i és un mitjà de comunicació que tot i ser rebutjat per molta gent a mi m'encanta... et fa adonar de com la veu es realment part de la personalitat, i a través d'ella pots inclus crear o imaginar la persona que hi ha darrera i en quina situació es troba fisica i emocionalment. El tó, l'entonació, el volum, la vocalització, el timbre... com qualsevol instrument musical pot crear qualsevol emoció. I aquells que en són conscients n'hi treuen partit.
Tots hem pensat algun cop que hi han veus que fan venir mal de cap, veus irritants, n'hi ha que no se senten o que es fan sentir massa..
Però a mi hi han veus que me captiven. Recordo haver triat un professor d'universitat per la seva veu quan entrava i deia Bon dia, recordo veus de gent que fa molt de temps que no veig, igual que recordo olors, veus de locutors de ràdio que he sentit algunes nits i sobretot... tinc veus de cantants , realment professionals de la veu, que m'han captivat. I ho han fet més enllà de la seva música, de l'estil...Us enllaço alguna cançó que me fascina per la veu del seu interpret...



Comentarios

Unknown ha dicho que…
No sabia que tenies un blog... i veig que és dels professionals!! :-)

Una abraçada,

Oriol Pedrals (àlias el teu cosí .-p)
Ferran Porta ha dicho que…
Gran en Knopfler! Suposo que l'altre vídeo és dels... Rammstein? No els conec, però com fa poc em comentaves que t'agraden, deuen ser ells... no?

Parlant de La Veu (així, en majúscules), t'agrada Sinatra també? Quina veu!

Records!
Franklin Kareem Nyram ha dicho que…
Estoy de acuerdo, a veces te enamoras de la voz de una persona antes de verla (con o sin decepción despues...)

En el caso de Knopfler: no tiene una gran voz, pero vaya melodía, armonía, etc!!

Un saludo desde Aruba (antillas holandesas).
franklin.

Entradas populares de este blog

L'Horror

He pensat molt d'escriure o no aquest post.. però a mesura que van sortint nous detalls al voltant de l'esgarrifadora noticia, em sento tant horroritzada que escrirure, al menys, alleujarà el patiment en posar-me al lloc d'aquesta victima. No puc entendre com poden passar 24 anys d'una vida en un lloc com aquell, en tinc 31, això voldria dir casi tota la meva vida. És increible que una persona pugui desapareixer així i a la vegada estar segrestada i violada repetidament pel seu pare. Sento una rabia dins cada cop que les noticies al respecte van venint. Set embarassos, jo que només he passat un i tractada com una reina, com pot haver estat esta noia set cops embarassada des dels 24 anys, haver parit set cops en aquella habitació i tenir uns nens que no han vist la llum del dia. Nou dels vint-i-quatre anys tancada els va passar en una única "habitació"... no em puc imaginar en quin estat psicologic deu estar aquesta dona que ara té 42 anys. Com no s'ha pog...

Conciliació Familiar i Laboral

Fa dies que no escric i tinc la sensació que no podré seguir el ritme que tenia abans respecte l'actualització del blog però ho intentaré! i és precisament sobre aquesta manca de temps (tan comú i compartida) sobre la que volia fer-hi la reflexió. No acabo d'entendre per que hem de ser tant diferents a la resta del mon en quant al tema dels horaris. És un tema que juntament amb les diferencies respecte ajuts i beneficis socials em fa bullir més la sang. Trobo que hem fet un pas enorme cap enrera respecte el que varen lluitar els que estaven abans que nosaltres. No sé quines feines teniu en general, però convindreu en mi en que en qüestió d'horaris la conciliació familiar i laboral aqui ( a España) és força complicada. I em venen tants exemples al cap que em costa d'ordenar-los i fer-los comprensibles: diuen els profes que ells no tenen per què suplir la manca de temps dels pares, que no tenen que tenir els nens tot el dia i tenen tota la raó del...

Fi de curs

S'apropa Sant Joan i inevitablement ho associem al començament de l'estiu, de les vacances, el calor... i per tant el final de la rutina, del cole... La nit de Sant Joan, nit de bruixes.. té un punt màgic que fa un parell d'anys que he deixat de viure.. Abans, particularment ho vivia més aixi: estudiava durant l'any i acabats els examens canviava de vida i tot i treballar tot era diferent. Suposo que a mida que passa el temps la percepció del que implica el temps d'estiu va canviant. El que no canvia, es que en aquests dies, s'acaba el curs. I per tant, s'inicia l'eterna discusió de les vacances i els nens. Sé i sóc conscient que no aporto res nou, si més no, el meu punt de vista el deveu deduir. Fa uns mesos ja vai escriure respecte la conciliacio familiar i laboral i tampoc és la meva intenció repetir-me. Només sento pel carrer que els mestres tenen moltes vacances, que què s'ha de fer amb els nens i en fi, les opinions al respecte son tan di...